Els joves ni-ni de les zones rurals ho tenen més complicat per revertir la situació | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Els joves ni-ni de les zones rurals ho tenen més complicat per revertir la situació

  |   Novetats

Diari de Girona. El 60% no ha rebut cap contacte per part de les oficines d’atur durant els primers sis mesos.

Un estudi en el qual ha participat la Universitat de Girona (UdG) constata que els joves que ni estudien ni treballen (entre 25 i 29 anys) de les zones rurals ho tenen més difícil per revertir aquesta situació. L’estudi ha detectat que el 60% d’aquests joves no han rebut cap contacte per part de les oficines de l’atur durant els primers sis mesos. Òscar Prieto, professor de la UdG i un dels responsables de l’estudi, ha explicat que els plans d’ocupació i formació són molt rígids i no contemplen la singularitat d’aquests territoris. Es tracta d’un estudi realitzat entre diferents universitats europees i a Catalunya hi ha participat una cinquantena de persones.

L’objectiu era conèixer el rol i suport que tenen els joves dels serveis públics d’ocupació. Els que se senten acompanyats i amb un suport d’aquests serveis «són una minoria» ha destacat Prieto, durant la presentació de l’estudi a Tremp.

Els joves que han participat en l’estudi han indicat que l’acompanyament de les oficines d’ocupació hauria de ser més personalitzat. L’estudi ha detectat també que en els darrers tres anys el nombre d’estudiants i cursos de formació han disminuït. Prieto ha parlat com a possible conseqüència «un marc normatiu poc flexible».

Els resultats de l’estudi van ser presentats la setmana passada a Brussel·les i segons aquests resultats sis de cada deu joves no van

rebre ni una oferta d’ocupació ni de formació del servei públic, alguna cosa que contravé de ple els compromisos d’Espanya amb Brussel·les, ja que d’acord amb el Sistema de Garantia Juvenil, els serveis públics d’ocupació han d’haver ofert treball o cursos formatius als joves, especialment als ninis, en el termini màxim de quatre mesos.

Aquesta desconnexió es concentra en molta major mesura en les comunitats més poblades. Per exemple, a Andalusia el percentatge de ninis que va dir que no havia rebut notícies de les oficines d’ús del seu territori va fregar el 70% i a Catalunya va superar el 60%.

No obstant això, l’estudi ha avaluat positivament l’evolució d’aquests indicadors, que no ha estat dolenta a Espanya, perquè segons Eurostat només el 12,7% dels joves espanyols estava en la condició de nini l’any 2022.