Els hotelers pressionen per mantenir les piscines obertes | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

image_1

Els hotelers pressionen per mantenir les piscines obertes

  |   Novetats

La Vanguardia. Les restriccions per la sequera a Barcelona i Girona tensen el sector turístic.

Encara queden cinc mesos per entrar de ple en temporada alta, però la tensió regna a l’ambient. Els hotelers comencen a palpar la inquietud d’alguns turistes per saber si podran fer ús o no de les piscines, un dels serveis estrella de qualsevol allotjament turístic a l’estiu. Segons l’ Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en l’actual fase d’emergència que inclou Barcelona i més de 200 municipis d’aquesta província i de l’àrea de Girona, només es permet omplir les piscines amb aigua de mar, cosa que no està a l’abast de tothom, ja sigui per motius tècnics o econòmics. El sector, que competeix a escala mundial, tem la repercussió que aquesta imatge pugui tenir en les reserves dels pròxims mesos.

“No ens podem permetre oferir la imatge al món d’hotels amb les piscines buides”, manté Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels de Barcelona. Els empresaris estan explorant totes les opcions possibles per no arribar a aquest punt. Les reunions se succeeixen i s’estan analitzant tota mena d’alternatives, fins i tot s’ha posat a sobre la taula la possibilitat de comprar aigua a França i portar-la en cisternes per omplir les piscines. Tot i això, el Pla de Sequera no preveu aquesta opció, ja que prohibeix l’ús d’aigua potable per a piscines, tingui l’origen que tingui aquest aigua. Amb la normativa actual a la mà, les piscines només poden omplir-se amb aigua salada. El sector lamenta la falta de previsió i gestió de les administracions, “molts establiments han fet inversions per estalviar aigua canviant banyeres per dutxes i fent altres actuacions, i exigim que l’administració també busqui solucions”, afegeix Clos.

“No ens podem permetre oferir al món la imatge d’hotels amb piscines tancades”, manté Clos

Tot i que les restriccions afecten Barcelona i Girona, també els empresaris turístics de la Costa Daurada –on no s’ha declarat la fase d’emergència– temen els efectes d’aquestes mesures de cara a la projecció internacional de la destinació i lamenten la poca consideració de l’adminis­tració cap a un sector tan rellevant –aporta un 18% del PIB– per a l’economia del país.

Francesc Zucchitello, propietari d’un establiment de Tossa de Mar, explica que s’ha compromès amb un client a tornar-li els diners de la reserva si a l’estiu es veu obligat a tancar la piscina. “Ens demanava una habitació amb vistes a la piscina i garanties que fos oberta; i tot i que va pagar de manera anticipada i no tindria dret a cancel·lació, em vaig comprometre amb ell a tornar-li el 100% de l’import si no podíem complir aquests requisits”, reconeix l’empresari. “L’usuari no en té la culpa”, afegeix. Aquest empresari també lamenta la “falta de previsió” de les administra­cions en la planificació d’infra­estructures hídriques estratègiques.

Sigui poc o molt, la posada a punt de les piscines per a la nova realitat encarirà el servei, que els hotelers creuen que no ha de repercutir en el preu final que pagui el client. Paral·lelament, el sector impulsa altres mesures per reduir la despesa d’aigua. A Platja d’Aro, una de les principals places hoteleres de la Costa Brava, l’ Associació d’Hotelers recomana als seus associats mesures com l’extracció dels taps de banyera o la possibilitat de rebaixar la pressió. Altres municipis, com Lloret de Mar, estan sent més ambiciosos impulsant un pla per connectar els seus hotels a la xarxa d’aigua regenerada, cosa que permetria estalviar fins a un 40% del consum.

El sector turístic de la Costa Brava, des de càmpings fins a hotels, passant per cases rurals o apartaments turístics, estan en contacte amb enginyeries, empreses d’aigua i firmes especialitzades en el tractament d’aigua de mar per analitzar quina és la millor opció i la logística que implicarà aquest canvi. Una solució, en tot cas, que no és barata. Per posar-ne un exemple, un hotel familiar amb un vas de piscina petit pot arribar a invertir entre 15.000 i 20.000 euros entre instal·lació, manteniment i reposició de l’aigua durant tota la temporada.