Els fons europeus arriben al final amb dubtes sobre la productivitat
Diari de Girona. Experts i patronals reconeixen l’impuls però critiquen problemes d’execució i burocràcia.
El Pla de Recuperació ha arribat al final de la seva execució amb un balanç de llums i ombres. Els fons han sostingut la inversió i accelerat la digitalització, però experts i organitzacions empresarials adverteixen que els diners han arribat a l’economia real més a poc a poc del previst i que la seva capacitat transformadora ha quedat per sota de les expectatives.
Espanya va tancar el 31 d’agost el termini d’execució, tot i que el Govern disposa fins al 30 de setembre per sol·licitar a Brussel·les l’últim desemborsament. Ha rebut uns 78.000 milions en sis pagaments i l’última sol·licitud permetrà accedir a 21.462 milions més en transferències i 4.400 milions en préstecs.
Mesurar l’execució continua sent controvertit. Segons el portal oficial Elisa, fins a finals de juny s’havien convocat més de 95.000 milions, assignat prop de 80.000 milions i resolt més de 70.000 milions. BBVA Research comptabilitzava 62.726 milions adjudicats.
Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research, considera que suposa «un avenç significatiu», però adverteix que l’èxit no s’ha de mesurar només pel desemborsament: el repte és convertir els recursos en projectes executats a temps i amb efectes duradors.
Christian Chase, economista en cap del Círculo de Empresarios, considera que la manca d’una referència homogènia n’ha dificultat el seguiment. Identifica retards, complexitat administrativa i manca de capacitat per gestionar tantes convocatòries.
Les fonts consultades reconeixen un impacte rellevant sobre l’activitat, però més dubtes sobre la seva capacitat transformadora. Doménech assenyala que els fons han estat «un estímul de demanda rellevant», tot i que encara no se n’observa tot el potencial pel costat de l’oferta. «Les dades de productivitat obliguen a ser prudents», afirma.
Per a Chase, els sectors més beneficiats no sempre coincideixen amb els principals motors de creixement. També assenyala que els fons no han aconseguit reactivar amb claredat la inversió privada. «Han tingut menys efecte tractor
Experts reconeixen l’impacte, però dubten de la seva capacitat transformadora
del que s’esperava».
CEOE valora els recursos mobilitzats, però adverteix d’una «bretxa significativa» entre els fons compromesos i la despesa materialitzada. Les pimes tenen menys recursos per gestionar sol·licituds complexes. BBVA Research calcula que les grans empreses són només l’1,5% dels beneficiaris, però reben gairebé un terç de l’import.
«Èxit» del Dit Digital
El Govern destaca que el 68% dels beneficiaris són pimes i microempreses. El Kit Digital, amb més de 920.000 beneficiaris, figura entre els programes amb més capil·laritat.
Celia Ferrero, vicepresidenta d’ATA, considera el Kit Digital «l’èxit més gran» dels fons, però denuncia «la manca de transparència i informació, la complexitat dels procediments i l’exclusió de facto» de petites empreses i autònoms en la resta d’ajudes. Al seu parer, ha estat «una oportunitat perduda» per impulsar la productivitat, la innovació i l’ocupació.
La patronal també assenyala com a barreres la càrrega documental, l’heterogeneïtat de criteris entre administracions i els terminis reduïts.
El Govern vol donar continuïtat a l’esforç inversor amb España Crece, un fons de l’ICO dotat amb 10.500 milions. Chase rebutja que es pugui parlar d’una segona fase dels Next Generation: el seu volum és molt inferior i es tracta de finançament mitjançant préstecs, crèdits, avals i garanties.