Els bancs guanyen 24.358 milions i ja freguen el màxim de la bombolla | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Els bancs guanyen 24.358 milions i ja freguen el màxim de la bombolla

  |   Novetats

Diari de Girona. La desigual translació de l’alça dels tipus als crèdits i als dipòsits ha disparat els ingressos per interessos del sector un 52%.

 La pujada dels tipus d’interès oficials per combatre la inflació ha portat els beneficis dels bancs pel negoci a Espanya fins a un nivell desconegut en 16 anys. Les entitats van guanyar 24.358 milions d’euros l’any passat al país (sense tenir en compte el negoci internacional), segons va publicar ahir el Banc d’Espanya. La xifra suposa un increment de 4.927 milions i un 25,3% respecte el 2022 i la quantitat més elevada des del màxim històric de 25.111 milions que van obtenir el 2007, en ple pic de la bombolla immobiliària. El resultat hauria superat aquesta cota si no hagués estat per l’impost a la banca impulsat pel Govern, que va restar 1.263 milions a les principals entitats.

Fins i tot si es té en compte l’efecte de la inflació (que fa que una quantitat de fa anys equivalgui avui dia a una xifra més gran), els guanys dels bancs a Espanya són els més alts des del 2007 (33.422 milions aplicant l’IPC acumulat) i els quarts més elevats de la història, només darrere dels d’aquell exercici, 2006 (32.690 milions) i 2005 (25.798 milions). Es pot al·legar, això sí, que els beneficis d’aquells tres exercicis no són un bon punt de comparació perquè estaven dopats per la bombolla immobiliària i amagaven les quantioses pèrdues que van aflorar els anys següents, provocant la crisi bancària més gran de la història moderna espanyola.

La translació desigual de l’alça dels tipus d’interès als productes bancaris és el principal factor que explica la millora del benefici. Els crèdits es van encarir de forma vertiginosa en reflectir l’increment dels tipus oficials del Banc Central Europeu (BCE), mentre paral·lelament les entitats van endarrerir el pagament més gran pels dipòsits perquè els seus comptes es beneficiessin al màxim possible dels majors ingressos pels préstecs. Així, el marge d’interessos -ingressos per la diferència entre el que cobren pels crèdits i paguen pels dipòsits- va pujar l’any passat a 37.244 milions d’euros, 12.809 milions, un 52% més que el 2022 i la segona quantitat més alta de la història (només darrere dels 43.034 milions del 2009).

Benefici total

Tot i l’entorn d’alta inflació, les despeses del sector a Espanya van créixer molt menys que els ingressos (un 6,3%, fins als 26.590 milions). Al costat del també menor increment de les provisions per absorbir pèrdues futures (9,6%, als 7.085 milions), va permetre que el resultat abans d’impostos millorés un 33%, als 28.880 milions. El pagament de l’impost de societats es va més que doblar, en passar de 2.149 milions a 4.380, fet que explica que la millora final del benefici fos del 25,3%. La quantitat pagada pel tribut respecte el resultat abans d’impostos va passar de l’11% al 17,9% (el tipus de societats per a la banca és del 30%, però s’aplica sobre una base imposable que registra una sèrie d’ajustos per bonificacions i deduccions).

El benefici total del sector espanyol -incloent-hi altres negocis com l’internacional- es coneixerà quan el Banc d’Espanya el publiqui a l’abril, però entre el gener i el setembre ja va pujar a 24.560 milions, un 25,9% més que en el mateix període del 2022. Amb tota probabilitat, així, la xifra final superarà els 25.418 milions del 2022, que ja van suposar la xifra més elevada des dels 30.640 del 2007. De fet, els deu principals bancs del país, que ja han presentat resultats, van guanyar 28.005 milions l’any passat, 6.211 milions i un 28,4% més que el 2022. La xifra global del sector serà només una mica més alta, ja que la resta d’entitats tenen una quota de mercat molt inferior.

El fort increment dels beneficis bancaris ha provocat una onada de crítiques socials i polítiques en els darrers dos anys i ha estat esgrimit pel Govern per impulsar l’impost al sector, que PSOE i Sumar han pactat convertir en permanent. Precisament, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va proposar el cap de setmana passat que les entitats es puguin deduir del gravamen les quantitats que destinin a reserves i capital. Tot i això, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ho va descartar dijous: «Dissenyarem l’impost perquè les entitats financeres també contribueixin al finançament dels serveis públics, no perquè puguin passar millor el test d’estrès». Els bancs han recorregut aquest gravamen i esgrimeixen que la seva rendibilitat és només «raonable» i està «en línia» amb què li exigeixen els inversors.

Morositat continguda

El Banc d’Espanya, d’altra banda, també va actualitzar ahir les dades de morositat. La hipotecària es va situar al desembre en el 2,58%, pràcticament igual que al setembre (2,56%), de manera que ofereix signes d’estabilització després de pujar des del 2,32% del 2022. El saldo d’hipoteques moroses, de fet, va baixar lleugerament el quart trimestre de l’any passat (un 0,07%, fins a les 12.307 milions), de manera que va trencar amb els creixements notables dels dos trimestres anteriors (443 i 493 milions, les quantitats més elevades des del març del 2014). La taxa va pujar perquè el saldo d’hipoteques va baixar més que les hipoteques impagades (0,66%), però les xifres semblen apuntar que les famílies poden absorbir la forta alça de les quotes gràcies a la bona evolució de l’ocupació.

De fet, també van baixar entre el setembre i el desembre la morositat dels crèdits al consum (del 4,34% al 4,28%) i la resta de crèdits a les famílies (del 7,25% al 6,72%), mentre que es va mantenir estable la taxa de crèdits de dubtós pagament de les empreses (en el 4,06%). Al gener, però, es va produir un petit deteriorament. La taxa general de morositat -de la qual hi ha dades més actualitzadeses va situar en el 3,61%, davant del 3,54% del desembre, amb un creixement del saldo dubtós del 0,56%, fins als 42.104 milions. En qualsevol cas, la morositat continua en nivells continguts, lluny del 4,79% abans de la pandèmia.

El fort increment dels beneficis bancaris ha provocat una onada de crítiques i polítiques en els darrers dos anys