Els aliments posen en tensió els objectius d’inflació de la zona euro
La Vanguardia. La pujada interanual d’un 11,6% al juliol contraresta la baixada de l’energia.
Els preus dels aliments s’han convertit en un problema de primera magnitud no només per a milions de llars, sinó també per al Banc Central Europeu (BCE) en la seva batalla particular contra la inflació. Mentre que l’energia s’abarateix en termes interanuals, el cistell de consum es continua encarint a la zona euro i endarrereix una moderació general més gran de preus, cosa que pot tenir efectes sobre la política monetària.
Al juliol, segons les dades difoses ahir per Eurostat, a la zona euro els preus dels aliments van pujar un 11,6% respecte a l’any passat i s’han convertit en la categoria que més tensa les butxaques dels europeus amb diferència.
Les dades difoses ahir pel centre europeu haurien estat més bones si no fos per aquesta circumstància. La inflació va baixar al juliol dues dècimes en comparació amb el mes anterior i va quedar en un 5,5%, en línia amb el que s’havia anticipat. En termes subjacents, sense incloure l’energia i els aliments frescos, la progressió va ser d’un 6,6%, dues dècimes menys.
La baixada hauria estat més gran i hauria acostat una mica més al BCE al seu objectiu de situar la inflació en un 2% si no fos pels aliments. Les seves pujades persistents redueixen l’efecte de l’abaratiment interanual d’un 6,1% de l’energia i agreugen l’encariment dels serveis, d’un 5,6%. El juliol en comparació amb el juny, pràcticament totes les rúbriques es moderen, però l’alimentació no, amb una alça d’un 0,4%.
Les dades d’ahir mostren, a més, una tendència enquistada des de fa més d’un any a la Unió Europea. La guerra d’ Ucraïna, la sequera i l’increment dels costos tenen el continent sumit en una espiral de pujades de preus especialment intensa en productes com ara el sucre, els olis i la llet.
El BCE es torna a reunir el 14 de setembre per decidir si apuja els tipus per sobre d’un 4,25%
Espanya no s’escapa d’aquesta deriva i, malgrat que apareix com el tercer país de la UE amb la inflació més baixa, es troba a prop de la mitjana pel que fa als aliments. Van pujar un 10,8%, més que en nou països, tot i que no tant com els que registren els encariments més preocupants, que són Hongria, amb un 21%, i Polònia, amb un 16,7%, tots dos fora de la zona euro.
El 14 de setembre el BCE es reuneix per decidir si apuja els tipus més enllà d’un 4,25% o si els manté. La nova estratègia, com va explicar la seva presidenta, Christine Lagarde, consisteix a observar cada dada i actuar-hi en conseqüència, amb els ulls posats en les estadístiques de creixement, demanda i, per damunt de tot, inflació.
Els analistes d’ Oanda aprecien “riscos abundants a l’alça” relacionats amb la inflació, incloent-hi “més pertorbacions en els preus de l’energia o els aliments”. A Nomura fa temps que avisen que els aliments protagonitzarien una inflació prolongada, i a DWS indiquen que, havent-hi indicis d’una lleugera disminució dels preus dels aliments, és més baixa del que s’esperava. “L’augment continua sent massa fort i suposa una càrrega per als pressupostos familiars”, afegeixen.
A Espanya, la pujada està sent especialment pronunciada en el sucre, d’un 44% interanual al juliol, i en l’oli d’oliva, que ha experimentat un encariment d’un 39% l’any i ja costa set euros el litre. També costen més la llet, que puja un 17%, i les patates, un 16%. Els cereals són l’únic producte que puja menys que la inflació general, un 1,2%.
La mesura principal que ha posat en marxa el Govern central per alleujar les pujades ha estat la supressió de l’IVA dels aliments de primera necessitat i la rebaixa en alguns d’un 15% a un 10%, incloent-hi la pasta o l’oli. El dubte és si els supermercats traslladen aquesta baixada al consumidor final, tot i que la CNMC acaba de publicar un informe en què assegura que no hi ha proves que indiquin el contrari.
Una altra mesura és la del xec de 200 euros per a famílies amb ingressos per sota dels 27.000 euros, insuficient a parer de les associacions de consumidors. L’OCU és una de les que estan reclamant al Govern central que apugi aquest import d’una manera “urgent i substancial”.