El sector turístic i comercial de Lloret demana revisar els increments de l’IBI aprovats a les ordenances fiscals
Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Gremi de Bars, Restaurants i Cafeteries de Lloret de Mar, Associació de Comerciants i Empresa de Lloret de Mar. Les entitats reclamen mesures proporcionades que tinguin en compte la diversitat dels allotjaments, la necessitat d’habitatge assequible i l’activitat econòmica del municipi.
El Gremi d’Hostaleria, el Gremi de Bars, Restaurants i Cafeteries i l’Associació de Comerciants i Empresa de Lloret de Mar demanen a l’Ajuntament que revisi els increments de l’IBI recollits a les ordenances fiscals per al 2027 aprovades pel ple. Les tres entitats consideren que les mesures han de tenir en compte les diferents realitats del municipi i que cal analitzar-ne l’eficàcia i la proporcionalitat. En el cas dels habitatges d’ús turístic, defensen que no es pot aplicar una mateixa valoració a situacions diferents, com ara els habitatges dispersos en edificis residencials i els allotjaments concentrats en edificis o conjunts amb una orientació principalment turística.
«Els allotjaments turístics formen part de l’oferta de Lloret i contribueixen a generar activitat econòmica i ocupació. Darrere d’aquesta activitat hi ha empreses, professionals i propietaris que han fet inversions i que també contribueixen a l’activitat dels comerços, els bars i els restaurants del municipi», afirma Enric Dotras, president del Gremi d’Hostaleria.
Les entitats recorden que els habitatges d’ús turístic formen part de l’oferta d’allotjament de Lloret, generen llocs de treball i atrauen famílies i grups de visitants que també fan despesa als establiments del municipi.
Les entitats comparteixen la preocupació per les dificultats d’accés a l’habitatge i considera que cal treballar per ampliar l’oferta residencial a preus assequibles. Alhora, assenyalen que cal analitzar amb rigor els factors que intervenen en aquesta problemàtica, inclosos els diferents usos del parc immobiliari, sense atribuir-ne tota la responsabilitat a una sola activitat ni descartar-ne anticipadament els possibles efectes.
«Hem de buscar solucions per a les persones que no troben habitatge, però això no pot passar per posar en risc el dret a la propietat privada ni l’esforç de persones que han creat una activitat legal. Necessitem mesures útils i proporcionades», afegeix Dotras.
Les tres organitzacions també qüestionen el tipus d’IBI més elevat que afecta determinats immobles no residencials segons el seu valor cadastral. Consideren que aquests espais sovint acullen activitats que generen ocupació i inversió al municipi, i que un valor cadastral més alt no significa necessàriament una rendibilitat més gran.
En un moment en què les empreses encara fan front a l’augment dels costos, les entitats creuen que una nova càrrega fiscal pot dificultar el manteniment dels negocis i les inversions necessàries per continuar millorant l’oferta de Lloret.
Per tot plegat, demanen a l’Ajuntament que revisi les mesures fiscals, expliqui els objectius que persegueix i obri un diàleg amb els sectors afectats. L’objectiu ha de ser avançar en les polítiques d’accés a l’habitatge sense ignorar les particularitats del model d’allotjament de Lloret ni la contribució de l’activitat turística i comercial a l’economia local.