El salari per hora creix el 5%, l’alça més gran des de la crisi del 2008
El Periódico. El sou mitjà dels treballadors se situa a Espanya en 2.228 euros bruts al mes.
Els salaris estan recuperant aquest 2023 part del poder adquisitiu perdut durant els primers compassos de la crisi inflacionista que va succeir la del coronavirus. Després d’un 2021 complicat i un 2022 apàtic quant a revaloritzacions salarials, les dades de l’enquesta trimestral de costos laborals de l’INE no només confirmen aquest camí de recuperació, sinó que aquesta agafa velocitat. El sou per hora efectivament treballada va augmentar en el tercer trimestre un 5,1%, l’alça més gran des del 2008, just quan va esclatar la crisi immobiliària i financera, i en un context creixent d’escassetat de mà d’obra qualificada.
Aquesta revalorització que indiquen les dades de l’enquesta de l’INE, en la seva lectura desestacionalitzada i per hores, es poden explicar mitjançant tres escenaris: o bé les empreses estan pagant més als seus treballadors o bé les empreses estan contractant empleats que entren amb millors condicions –el que puja la mitjana– o bé les dues coses alhora. I tenint en compte altres indicadors, com l’augment dels salaris pactats als nous convenis (4,2%) o les cotitzacions recaptades per la Seguretat Social (gairebé del 10% interanual), les xifres apunten al tercer escenari.
La nòmina del treballador mitjà està veient alleujada com creix durant aquest exercici a un ritme superior al dels preus, ja que l’IPC mitjà del 2023 tancarà en una xifra pròxima al 3,8%, a falta de les últimes dades de desembre. Una recuperació de part, no tot el poder adquisitiu perdut l’any passat, que va tancar com un autèntic annus horribilis per als assalariats. Mentre el sou per hora va créixer un 2,3%, els preus ho van fer un 8,4%. Va ser el pitjor any per al poder de compra dels assalariats en dècades.
La truita aquest 2023 s’ha girat, almenys per a una part important dels treballadors espanyols. El salari per hora, una vegada aïllats els efectes calendari, es va situar en el tercer trimestre de l’any en 17,4 euros bruts, un 1,1% més que el trimestre anterior i un 5,1% més que en el mateix trimestre de fa un any. L’esmentat increment representa l’alça més gran de la sèrie històrica en 15 anys. El sou mensual mitjà, per la seva banda, es va situar en els 2.228 euros bruts al mes (12 pagues).
Una dada que pot servir per orientar les negociacions del Govern amb els agents socials per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI). Atenent el compromís de l’Executiu, de mantenir aquest terra salarial ancorat a l’equivalent del 60% del salari mitjà, l’increment per a l’any que ve hauria de ser d’un 6%. Tenint en compte que el 60% de 2.228 euros seria 1.336 euros, el que prorratejat en 14 pagues es convertiria en 1.145 euros. Uns 65 euros per sobre de l’actual SMI, que està en 1.080 euros (en 14 pagues). És a dir, faria falta un increment del 6% per arribar a l’esmentada xifra. Una cosa que, de moment, supera la proposta del Ministeri de Treball, que planteja un 4%.
Per sectors, les empreses dedicades a les activitats immobiliàries (9,1%), les d’informació i telecomunicacions (8,5%) i les activitats artístiques (7,8%) són les que més estan incrementant les nòmines de les seves plantilles. Per contra, les indústries extractives (-1,8%), les de subministrament energètic (1,8%) i les sanitàries (2,9%), són les que menys estan millorant les pagues. I per territoris, on més està pujant actualment el salari per ara és a Madrid (6,7%) i les illes Balears (6%) i on menys a Extremadura (1,2%) i València (1,4%); per la seva banda, Catalunya (3,4%) està per sota de la mitjana.