Blog

En concret, les begudes no alcohòliques han pujat un 15,7% el seu preu, mentre que l’alimentació s’ha encarit un 11,7% en els últims dotze mesos. Els olis i les grasses són els productes que més han pujat en el seu preu respecte a l’agost de 2021. Ho han fet un 21,6% a escala estatal segons l’INE. En aquests productes els segueixen els ous (+19,9%), la llet (+19,4%), els cereals (+16,8%), les patates (+14%), els productes lactis (+13,2%), el pa (12%), els preparats alimentaris (+10,9%) i els llegums i hortalisses (+10,2%), tots ells, productes bàsics de la compra. També han augmentat el seu preu productes carnis, com la carn de boví (+8,9%), la de porc (+9,9%) i, sobretot, la d’au (+13,5%). En canvi, la d’oví ha baixat un 7,4%.

En aquest sentit, el Govern espanyol ha proposat dissenyar una cistella de compra limitada que inclourà productes com peix, ous, hortalisses o lactis. Tot i així, les patronals d’hípers i supermercats s’han mostrat contràries a aquesta proposta i demanen que s’apliqui una rebaixa temporal de l’IVA dels aliments, per poder frenar, precisament, aquesta pujada dels preus de productes de primera necessitat. El petit comerç, també es va mostrar en contra, ja que això provocaria que els clients es dirigirien a les grans cadenes perquè no podrien ajustar ells mateixos els marges.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya tampoc veu amb bons ulls limitar els preus dels productes. Consideren que no és «viable ni recomanable» perquè presenta «múltiples disfuncions». Segons l’entitat, això implicaria «un cert foment de la concentració empresarial en el sector de la distribució i una agressió al petit i mitjà comerç i als petits productors locals, ja que només hi han estat cridades i hi poden respondre les grans empreses de distribució».

Els altres grups

Des de l’inici del conflicte entre Ucraïna i Rússia a finals de febrer d’enguany, el preu de l’electricitat, el gas i el combustible no ha fet més que enfilar-se. Ara, encendre l’interruptor, escalfar l’aigua i omplir el dipòsit del cotxe és un 57,1% més car del que era fa un any. Això sí, aquest percentatge és una mica inferior al marcat el juliol (58,4%). El descompte de 20 cèntims en la gasolina aplicat per l’Estat quan es va començar a disparar el preu de la gasolina va fer que la variació mensual anés a la baixa durant l’abril (-9,4%) i el maig (-2,4%). En els últims tres mesos, però, sembla que aquest descompte no ha estat suficient per aturar la pujada interanual. Tot i així, la pujada mensual de l’agost ha estat, tan sols, de l’1,8%, una pujada menys intensa que la del juliol (+5,3%) i juny (+8,6%).

Durant l’agost, es va continuar notant que els preus també eren més alts en aquells sectors derivats del turisme. Els serveis d’allotjament han pujat un 26,3% els seus preus respecte a l’agost de 2021, mentre que els paquets turístics han pujat un 20,4%. Aquest increment també s’ha fet palès en la pujada mensual. El primer grup ho ha fet un 2,7% i el segon un 7,5%. En aquest sentit, el transport creix un 11,5% en termes interanuals, tot i que baixa un 3,7% respecte al juliol. Els restaurants i hotels, típics també de la temporada d’estiu, han encarit els seus preus un 9,3%. En canvi, el lloguer de vehicles, més habitual amb l’arribada del turisme, ha vist com el seu cost és un 5,2% respecte ara fa un any.

De fet, tots els grups principals que detalla l’INE veuen incrementat el preu en els últims dotze mesos. De la dotzena de grups, només n’hi ha un que experimenta una baixada interanual, i és el de comunicacions (-2,3%). En termes mensuals, s’ha continuat també abaixant el preu de la roba i el calçat a causa de les rebaixes d’estiu, que van arribar al seu final el 31 del passat mes. Tot i així, a l’agost la davallada només ha estat del 0,7%, mentre que al juliol va ser del 9,8%. Si es desglossa, en canvi, es pot veure com el vestit cau un 1%, mentre que el calçat ha pujat un 0,2% en l’últim mes. En termes interanuals, els dos subgrups continuen a l’alça. La roba ho fa un 9,1% i el calçat un 7,7%.

Davant aquest encariment dels preus, els sindicats creuen que davant un increment dels salaris pactats del 2,49% i una pujada de l’IPC que a l’agost es va situar al 10,2%, «la pèrdua de poder adquisitiu sembla evident» deia en un comunicat Comissions Obreres (CCOO). Per això, veuen «irrenunciable» un increment salarial davant una inflació per sobre dels dos dígits.

Per sobre la mitjana espanyola

La pujada dels preus de l’11,2% del juliol a les comarques gironines està per sobre la mitjana catalana, que és del 10,2%. Continuant amb la tendència dels últims mesos, és la segona província de Catalunya amb un ascens més alt després de Lleida (+12,2%), mentre que Tarragona (+11%) i Barcelona (+9,7%) estan per sota el creixement que marca Girona. Això sí, totes les províncies catalanes respecten respecte a l’índex interanual de juliol.

La tendència arreu d’Espanya també ha estat aquesta baixada respecte al percentatge interanual de juliol. Tot i així, la pujada estatal també continua superant els dos dígits i se situa en el 10,5% -Girona també supera aquesta mitjana-. Tanmateix, hi ha cinc províncies que tenen un percentatge més alt que al juliol: Badajoz (d’11,7% a 11,9%), Balears (de 10,3% a 10,7%), Guipúscoa (de 10% a 10,1%), Las Palmas (de 9,8% a 10,1%) i València (de 10,5 a 10,6%).

Per altra banda, només hi ha tres províncies que tenen un creixement interanual per sota dels dos dígits. Tenerife continua sent el territori espanyol on puja menys (+8,9%), seguit per Madrid (9,3%) i Barcelona (+9,7%). En aquest grup, també s’hi ha d’afegir la ciutat autònoma de Ceuta (+9,8%). En contraposició, les que més pugen són Toledo (+13,3%) i Lleó (13,1%).