El llegat del món de l’oci
El Punt. El patrimoni documental de parcs aquàtics, càmpings, bars i restaurants és fràgil, dispers i encara poc estudiat. Establiments essencials en el model mediterrani també esdevenen noves fonts a afegir a la historiografia del turisme.
Edward Law (Londres, 1939-Lloret de Mar, 2022) va ser carnisser i cuiner, però sobretot un visionari. Enamorat de la Costa Brava des que amb la seva dona aragonesa van descobrir Lloret de Mar en el viatge de lluna de mel i hi van muntar el primer pub anglès, el mític Moby Dick. El seu fill Teddy Law ha continuat aquest llegat empresarial de l’oci amb, entre d’altres, la discoteca Tropics i la franquícia d’hamburgueses Burger King. Josep Maria Cama és un altre emprenedor, pioner en l’oci aquàtic. El 1985, amb el seu amic Josep Tarré va fundar, a Lloret, el primer parc aquàtic de l’Estat, Water World, inspirat pel que havia vist a Torremolinos i pagant per avançada la collita de patates a en Campmajó -el pagès les arrancava al juliol- perquè necessitaven els terrenys abans per habilitar-los com aparcament.
Tant Josep Maria Cama com Teddy Law van participar a la taula rodona inaugural segon seminari d’Arxius i Turisme dedicada a la preservació dels “documents de l’oci”, moderada per Sílvia Grau, professora de la UdG, la qual va recordar les pràctiques del seu primer any de turisme, l’any 1996, al càmping Santa Elena, com a recepcionista, venent entrades del Water World. La taula va comptar també amb Marc Linares (Gremi de Bars, Restaurants i Cafeteries de Lloret de Mar) i Lluïsa Fuentes (en representació de l’Associació de Càmpings de Girona). Les diferents intervencions van posar de manifest el valor patrimonial de la documentació generada per sectors sovint poc considerats des d’una perspectiva arxivística, però essencials per comprendre la configuració del model turístic mediterrani i les seves pràctiques d’oci. Teddy Law s’hi va referir com “un testament importantíssim” que “s’ha de tenir fet i ordenat” però que “la feina del dia a dia” no permet dedicar-s’hi plenament. Per això, va assenyalar Law, ha contractat una persona que s’encarrega d’aquesta tasca arxivística i de recopilació amb la voluntat d’aquí quatre anys, coincidint amb el 60è aniversari de l’aventura empresarial iniciada pels seus pares, publicar un llibre sobre la història familiar i també de Lloret de Mar. “És important fer-ho amb professionals i dedicar-hi temps”, va destacar. “El turisme a Lloret de Mar ens ho ha donat tot. S’ha de cuidar. Abans i ara és excepcional”, va concloure Teddy Law.
Marc Linares va apel·lar a l’origen del record: “És important reconèixer la tasca que es fa des dels arxius i la universitat.” Linares també va assenyalar les limitacions de les petites empreses per emmagatzemar aquest record i la facilitat que ha generat la informació digitalitzada. En aquest sentit, es va recordar la importància de recuperar postals, fotografies i documentació dels gremis vinculats al turisme. Linares va animar a “obrir els calaixos” per recuperar aquesta història local i la seva evolució dels últims seixanta anys. Lluïsa Fuentes va recordar l’experiència feta des de l’associació de càmpings amb la publicació del llibre El càmping: històries dels càmpings a Catalunya de Lluís Coromina i Dolors Vidal de la UdG. Publicat l’any 2025 per commemorar els setanta anys del sector, repassa l’evolució d’aquesta activitat turística des de la creació dels primers establiments a la Costa Brava. Lluïsa Fuentes va insistir en la necessitat de recuperar aquesta memòria en un sector associat gairebé sempre a xifres d’ocupació, promoció i no exempt de polèmiques, però que forma part de la història del país. A l’hora de preservar aquesta memòria, Lluïsa Fuentes va insistir en el relat que expliquen les fotografies i especialment la del testimoni humà. “Els primers turistes que van venir de Txecoslovàquia, a finals dels vuitanta, venien amb autobusos amb seients de fusta. Tardaven dos dies a arribar. Això també és el turisme de Lloret de Mar”, destacava Josep Maria Cama, quant a les anècdotes, però sobretot records que cal documentar i la feina que es fa a l’arxiu lloretenc.