El Govern vol reduir d’un any a un mes la tramitació de llicències urbanístiques
Diari de Girona. Illa presenta un avantprojecte de llei per retallar els terminis dels principals procediments administratius per impulsar habitatge i indústria ● La norma donarà més capacitat de decisió als ajuntaments.
Una llicència d’obres que avui triga entre nou i dotze mesos a Catalunya es podrà obtenir en un mes. Els planejaments urbanístics derivats deixaran d’allargar-se una mitjana de dos anys per resoldre’s en un termini d’entre sis i vuit mesos. I una de les fases de les autoritzacions ambientals, que actualment es pot prolongar fins a 24 mesos, es reduirà a només un mes. Aquest és el salt que persegueix el Govern amb l’avantprojecte de llei de simplificació dels tràmits urbanístics i ambientals, un conjunt de canvis legislatius amb què pretén posar fi a una de les principals queixes d’empresaris, promotors i ajuntaments: que a Catalunya posar en marxa una promoció d’habitatges o una inversió industrial, per posar només dos exemples, requereix massa temps.
El mateix president de la Generalitat va ser l’encarregat de presentar aquesta transformació de l’Administració a una nombrosa representació del teixit econòmic i social català. Es tracta d’un model més inspirat en el sistema anglosaxó, que confia en les empreses, els professionals i els particulars en lloc d’eternitzar els tràmits. Salvador Illa va escollir la fàbrica de vehicles Ebro de la Zona Franca, a Barcelona, per donar a conèixer aquest paquet de mesures, que ahir va iniciar el procés d’informació pública. Davant seu, un cartell lluïa el lema: «-Burocràcia, + Futur». «Regles sí, però també simples. Les regles són necessàries perquè les coses funcionin bé, però no han de convertir-se en un mur infranquejable», va assegurar.
La reforma, que modifica deu lleis i cinc reglaments, parteix d’una premissa que l’Executiu defensa: el problema no són les garanties ambientals o urbanístiques, que es mantenen «intactes», sinó l’acumulació d’informes, duplicitats i procediments administratius que endarrereixen durant mesos, i fins i tot anys, projectes que ja s’ajusten a la llei i al planejament. L’objectiu és que l’Administració deixi de convertir-se en un obstacle per construir habitatge o implantar activitat econòmica, especialment tenint en compte el pla dels 50.000 habitatges o la voluntat de «reindustrialitzar» el país.
Un dels exemples més destacats afecta les llicències d’obres. Actualment, el temps mitjà oscil·la entre nou i dotze mesos, tot i que el Govern reconeix que hi ha expedients que han necessitat 24 o fins i tot 26 mesos per resoldre’s, depenent del municipi i dels recursos humans disponibles. Una de les novetats és que la reforma crea un procediment voluntari mitjançant les futures Entitats Col·laboradores de l’Administració en matèria Urbanística (ECAU), entitats privades acreditades per la Generalitat que certificaran que el projecte compleix tota la normativa urbanística i tècnica. Amb aquest certificat, l’ajuntament disposarà d’un mes per concedir la llicència.
Les ECAU hauran de demostrar solvència tècnica, estaran sotmeses a auditories periòdiques i hauran de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil de cinc milions d’euros, un requisit que fins ara no existia. En qualsevol cas, el promotor podrà continuar utilitzant el procediment tradicional si així ho prefereix. El Govern insisteix que no es privatitza el control urbanístic ni es rebaixen les exigències, sinó que es substitueix una part de la verificació administrativa per un sistema de coresponsabilitat que descarregarà de feina uns serveis municipals habitualment saturats.
Aquesta via ràpida serà, a més, la preferent per al pla de construcció de 50.000 habitatges impulsat per l’Executiu. La intenció és agilitzar al màxim l’obtenció de llicències perquè no s’endarrereixi un dels projectes estrella de la legislatura.
«Necessitem més Ebro»
Durant l’acte d’ahir, el president d’Ebro, Rafael Ruiz, va agrair l’elecció de la seva fàbrica per presentar la proposta governamental i va recordar que han recuperat una indústria per fabricar vehicles electrificats alhora que generaven ocupació. Tot seguit, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va assegurar que l’elecció de l’espai «també és el missatge, perquè necessitem més Ebro».
Dalmau va advertir que cal posar l’accent en el «temps» per generar l’«impacte necessari» i continuar progressant. Va insistir que cal donar resposta a un país que ja supera els vuit milions d’habitants. «Si el nostre país ha de guanyar productivitat, no pot ser que a Catalunya es trigui tant a fer tràmits», va subratllar. «Cal passar de la Catalunya complicada a la Catalunya fàcil perquè hi ha molts projectes, ambició i energia. Volem substituir la desconfiança per la confiança, i aquest és un canvi revolucionari. També apostem per la coresponsabilitat del sector privat», va afirmar.
Colls d’ampolla urbanístics
El segon gran canvi afecta el planejament urbanístic. Actualment, un pla derivat —el que desenvolupa les determinacions del POUM, el pla general— triga de mitjana uns 24 mesos a aprovar-se. La Generalitat vol reduir aquest termini fins als sis o vuit mesos eliminant alguns dels colls d’ampolla més habituals. Un d’aq’uests són els informes sectorials que han d’emetre organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua, Protecció Civil o els departaments competents segons cada projecte. Tot i que la legislació ja fixa terminis d’un o dos mesos i preveu el silenci administratiu positiu, a la pràctica molts expedients queden bloquejats durant mesos.
La nova regulació permetrà que, un cop exhaurit aquest termini, els promotors puguin aportar informes elaborats per tècnics, que tindran la mateixa validesa per continuar la tramitació en aquelles matèries competència de la Generalitat. L’Executiu calcula que aquest canvi reduirà informes que avui poden trigar fins a un any a només un o dos mesos. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va apel·lar a l’«equilibri» necessari per «fer les coses bé, amb rigor, seguretat i respecte pel medi ambient» alhora que es continua avançant. Prèviament, en la taula rodona de valoració de l’avantprojecte, la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, va celebrar les mesures: «Estem en el bon camí».
La reforma també pretén agilitzar la tramitació donant més capacitat de decisió als ajuntaments. En determinats supòsits ja no serà necessari que els documents que hagin requerit una correcció a la Comissió Territorial d’Urbanisme tornin a passar per aquest òrgan, evitant haver d’esperar una nova convocatòria al cap de quatre o sis mesos.
El tercer bloc se centra en les autoritzacions ambientals. El Govern eliminarà l’actual tràmit de suficiència i idoneïtat, que serà substituït per formularis normalitzats adaptats a cada tipus d’activitat per verificar des del primer moment que la documentació és completa. També desapareixerà la duplicitat entre la informació pública i la informació veïnal, que passaran a fer-se conjuntament.
L’Executiu defensa que aquests canvis són especialment necessaris per als projectes vinculats a la descarbonització industrial, l’economia circular o la mobilitat elèctrica, sectors que han d’afrontar cada vegada més exigències reguladores i els calendaris d’inversió dels quals es veuen condicionats per la lentitud administrativa. stratègics declarats pel Govern.
La proposta inicia ara el període d’informació pública, que romandrà obert fins al 30 de setembre per incorporar-hi aportacions. El Govern preveu aprovar el text al desembre i remetre’l posteriorment al Parlament.