El Govern rebaixa 4 dècimes la previsió de creixement per al 2024 fins al 2%
Diari de Girona. El pla pressupostari remès diumenge a Brussel·les inclou la revalorització de les pensions i la pujada salarial dels funcionaris. El document elaborat per l’Executiu, en canvi, eleva tres dècimes la seva predicció per a aquest any.
El Govern en funcions s’ha afegit a l’onada de correccions del PIB formulades per organismes i serveis d’estudis en els últims mesos i setmanes. En el Pla Pressupostari remès diumenge a la Comissió Europea, el Govern central eleva del 2,1% al 2,4% la seva previsió de creixement de l’economia per a aquest any, però retalla del 2,4% al 2% la de l’any vinent.
La previsió del 2% per al 2024 del nou quadre macroeconòmic del Govern en funcions és lleugerament més optimista que les formulades recentment pel Fons Monetari Internacional (1,7%), el Banc d’Espanya (1,8%) o la Comissió Europea (1,9%).
Amb tot, el secretari d’Estat d’Economia en funcions, Gonzalo García Andrés, va remarcar ahir que les noves previsions s’han elaborat «amb una dosi molt elevada de prudència»; també, a l’hora de tenir en compte determinats supòsits, com el del preu del barril de petroli Brent (es preveu una mitjana de 89 dòlars el 2024, quatre dòlars per sobre de l’estimació de l’abril). El nou quadre macroeconòmic del Govern en funcions compta amb el preceptiu aval de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef ), que assenyala que les previsions de creixement per al 2023 (2,4%) i el 2024 (2%) se situen en el rang central de les bandes de probabilitat que elabora l’Airef a partir dels seus propis escenaris.
Ocupació i salaris
El Govern preveu que el mercat laboral mantindrà el seu dinamisme i anticipa que entre el 2023 i el 2024 es crearan més de 700.000 llocs de treball equivalents a temps complet i que la taxa d’atur se situarà per sota de l’11% (10,9%), en un context en el qual la població activa se situarà en l’entorn dels 24 milions de persones. A més, el quadre macroeconòmic incorpora la previsió d’un increment de la remuneració per assalariat superior a l’IPC, cosa que ha de permetre que els treballadors recuperin poder adquisitiu en aquest període. En particular, el quadre del Govern preveu que la remuneració per assalariat pugi una mitjana del 4,8% el 2023 i del 3,7% el 2024.
El quadre del Govern no incorpora previsions d’inflació. El concepte més semblant a aquest que apareix en les seves previsions és el del «deflactor del consum privat», que es preveu que passi d’una mitjana del 3,6% el 2023 al 4,1% el 2024 (en un escenari de possible retirada de les mesures antiinflació). L’enviament a la Comissió Europea del Pla Pressupostari de les administracions públiques abans del 15 d’octubre constitueix una obligació per a tots els països de la UE. Aquest document ha d’incloure les principals magnituds dels comptes del 2024 de les administracions (Estat, autonomies i corporacions locals): quadre macroeconòmic, previsions d’ingressos, despeses i dèficit, impacte de noves mesures, etcètera.
Escenari inercial
No obstant, l’actual situació política, amb un Govern en funcions pendent d’un debat d’investidura, limita en aquesta ocasió l’abast del document. «El pla contempla un escenari fiscal inercial, és a dir, no s’inclouen possibles mesures i pròrrogues de política econòmica i pressupostària que poguessin aprovar-se per al 2024 després de la constitució del nou Govern», aclareix l’Executiu en la seva nota informativa.
És a dir, en relació amb les mesures antiinflació, que caduquen el 31 de desembre -rebaixa de l’IVA d’alimentació i energia, entre d’altres-, el Pla Pressupostari assumeix en aquest moment el seu venciment a finals d’any, segons el que estava previst. No obstant, no es descarta que el Govern vinent en pogués prorrogar alguna.
No obstant, el Pla Pressupostari per al 2024 sí que inclou mesures obligatòries per llei o per compromisos subscrits. Així, el text adopta la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC mitjà del desembre del 2022 al novembre del 2023 (en l’entorn del 4%).
El pla assumeix que les mesures antiinflació es deixaran d’aplicar a finals d’any, tot i que no es descarta una pròrroga.