El Govern prorroga tres mesos l’escut anticrisi amb 4.500 milions d’euros
Diari de Girona. L’Executiu estén la bonificació de 20 cèntims al gasoil professional i eliminarà de manera progressiva l’impost a l’energia eleva la previsió de creixement al 2,6% el 2026.
El Consell de Ministres va aprovar ahir la pròrroga de l’escut anticrisi per la guerra de l’Iran amb mesures que s’estendran tres mesos més, com la bonificació al gasoil professional (transportistes i agricultors) o les ajudes directes a fertilitzants (165 milions addicionals), per pal·liar l’alça en el preu dels aliments. La reducció de l’IVA als carburants se substituirà per un descompte gradual de l’impost especial que començarà amb 15 cèntims per litre al juliol i s’anirà ajustant fins a desaparèixer a l’octubre, segons va apuntar el vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. D’aquesta manera, dels 15 cèntims es passarà a un descompte de 10 cèntims a l’agost i, finalment, cinc cèntims al setembre.
L’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica s’eliminarà de manera progressiva. Del 5% el 2026 passarà al 3,5% l’any vinent i finalment desapareixerà el 2028. Respecte tant als carburants com al gas i l’electricitat, s’estableix una clàusula automàtica de reactivació de les ajudes en cas que augmenti la inflació i superi el 15% interanual. En el cas dels carburants, per exemple, es tornaria així a la reducció de 20 cèntims/litre. Dins del paquet de mesures estructurals, es manté l’impuls a les renovables. El que no es prorroga és la rebaixa de l’IVA de l’electricitat i el gas, que des de l’1 de juny va tornar del 10% al 21%, ni la reducció de l’impost especial de l’electricitat, que ha tornat al 5,11% habitual des del 0,5% excepcional de les últimes setmanes.
Aquest segon paquet de mesures anticrisi per la guerra de l’Iran mobilitzarà un total de 4.525 milions d’euros (1.825 milions d’euros aquest 2026, als quals s’afegeixen 2.700 milions, per la rebaixa fins a la seva eliminació de l’iminflació interanual del juny se situa en el 3,2%, la mateixa taxa registrada a l’abril i al maig. L’estabilitat s’explica per la moderació dels carburants, que durant els mesos més durs del conflicte a l’Orient Mitjà van ser la principal pressió a l’alça, mentre que l’electricitat i el gas passen ara a contribuir a l’alça després de la normalització fiscal iniciada l’1 de juny. La inflació subjacent, que exclou energia i aliments no elaborats, baixa una dècima fins al 2,9%.
El Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa va valorar positivament la dada i va afirmar que el pla de resposta del Govern «ha esmorteït l’impacte de la guerra de l’Iran sobre la inflació i ha protegit el poder adquisitiu de les llars». Segons els càlculs efectuats pel ministeri, des de l’aprovació del pla el 20 de març passat, les mesures han rebaixat prop d’un punt percentual la inflació general.
Quadre macroeconòmic
Arran de la nova dada d’inflació, el Govern va divulgar la nova previsió de creixement corresponent a l’actualització del quadre macroeconòmic Així, la previsió de creixement s’eleva fins al 2,6% per al 2026, xifra que suposa una alça de quatre dècimes respecte a les projeccions anteriors, elaborades al novembre. Així mateix, en un horitzó més prolongat, l’Executiu va informar que la projecció de creixement es manté per sobre del 2% durant els pròxims tres anys. L’actualització del quadre macro és un pas imprescindible per a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2027, al qual seguirà l’aprovació del sostre de despesa i el camí de dèficit. Un altre dels passos següents serà la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per informar les comunitats autònomes dels objectius d’estabilitat pressupostària i el repartiment del dèficit que han d’assumir les administracions públiques.