El canvi climàtic posa en alerta el turisme | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

image_

El canvi climàtic posa en alerta el turisme

  |   Novetats

La Vanguardia. Les constants onades de calor i la sequera redueixen l’atractiu dels països del sud d’Europa més exposats; Espanya està entre ells al costat de Grècia i Itàlia.

El juliol serà el mes més càlid que s’ha registrat a la Terra, segons el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, i les agències de viatges ja recomanen mirar d’evitar destinacions turístiques on, a determinades hores, l’alta temperatura faci desaconsellable reservar una excursió en ple sol. És el cas, des de fa temps, d’ Egipte, amb tres focus principals, el Caire, Alexandria i Luxor, on l’estiu és temporada baixa. El mateix passa a Tunísia. El problema és que les condicions extremes habituals durant el període d’estiu al continent africà es comencen a traslladar a l’altre costat del Mediterrani. Grècia, Itàlia, Croàcia i també Espanya són els països més exposats a les conseqüències del canvi climàtic pel que fa al turisme i, per tant, l’economia, segons la Comissió Europea.

PIB La principal patronal turística, Exceltur, calcula que el turisme igualarà el 2023 l’aportació del sector a l’economia nacional del 2019

Illa de Santorini, al mar Egeu. Són les nou de la nit. Restaurants plens de turistes. De sobte, centenars de telèfons mòbils emeten un mateix xiulet. És una alerta, en forma de missatge de text, enviada per les autoritats als habitants i les persones que estiuegen a la zona, en què se’ls adverteix de temperatures de fins a 46ºC (a Espanya, aquest sistema, conegut com a ES-Alert, està operatiu des del febrer i és gestionat pel Ministeri de l’Interior). A la intensa calor cal afegir-hi aquest estiu incendis a Corfú i Rodes, que han obligat a evacuar més de 2.000 turistes. A la capital, Atenes, l’ Acròpolis ha hagut de tancar per la intensa onada de calor. Passa una cosa semblant a Roma. O a Nàpols. El termòmetre al sud d’Europa està disparat i el turista ha de fugir de destinacions on refrescar-se no és tan fàcil.

Sud d’Europa Un de cada deu turistes que va patir una onada de calor durant les vacances al sud d’Europa percep negativament destinacions com ara Espanya i Itàlia

A Espanya les zones del litoral o les illes amb prou feines noten la calor intensa. Però a l’interior ja provoca una reducció del nombre de viatgers. A Madrid, per exemple, el juliol i l’agost del 2022 hi va haver un descens de visitants, principalment, per l’intens clima a la capital. A Sevilla passa una cosa semblant. Les ciutats no costaneres pateixen amb temperatures altes, apunta Carlos Albella, secretari general de la Taula de Turisme. No és que els turistes deixin de viatjar, sinó que prefereixen anar a altres zones. “El problema –afegeix– és que aquests fenòmens extrems siguin cada vegada més comuns i allunyin els visitants”.

10%

El problema ja és una realitat. Moody’s ha elevat aquesta setmana la veu d’alerta i ha apuntat en un informe ad hoc les conseqüències de les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses, per al turisme en països com ara Espanya: “Poden reduir l’atractiu del sud d’Europa com a destinació turística a llarg termini o, almenys, rebaixar la demanda a l’estiu, cosa que tindrà efectes econòmics negatius, atesa la importància del sector”. L’economia espanyola, en concret, seria la més castigada si la tendència continua, adverteix l’agència. “Si les temperatures mitjanes globals augmenten prop d’1,5 °C, la Comissió Europea estima que els coeficients de deute serien 4,5 punts percentuals més alts a Espanya el 2032, 2,6 punts percentuals més alts a Grècia i 2,2 punts percentuals més alts a Itàlia, principalment com a resultat dels costos econòmics i fiscals dels esdeveniments climàtics extrems”. És a dir, no és només que viatjaran menys turistes a determinades destinacions, sinó que poder operar en aquestes zones càlides també comportarà sobrecostos. Avís a navegants per als del sud del continent.

Dada

Els països del nord d’Europa tampoc no són, ni de bon tros, aliens a la pujada de les temperatures i la sequera. “Les cadenes de subministrament també es veuen afectades, perquè el nivell de l’aigua a les principals rutes de transport fluvial és a prop de mínims històrics”, apunta Moody’s. Per exemple, al Rin, on els costos han augmentat i el trànsit ha disminuït, hi afegeix el pro­veï­dor d’estudis i d’anàlisi de riscos. La generació hidroelèctrica també es desploma si els pantans i els rius tenen menys aigua.

12,6%

El turisme al sud d’Europa, i en concret a Espanya, viu un moment de transició. Els empresaris espanyols asseguren que, de moment, no noten tendències canviants. És a dir, que els turistes, essencialment els estrangers, continuen visitant els llocs càlids a l’estiu, com ara Madrid, Sevilla o Granada. Sí que és cert que els turistes nacionals es pensen dues vegades visitar una ciutat de l’interior en ple juliol o agost. Però el que comença a augmentar és la inquietud creixent del turista pel clima extrem. Ho indica una enquesta publicada a principis de juliol per la Comissió Europea de Viatges, que conclou que un 8% dels turistes comunitaris mostren preocupació per les possibles condicions climàtiques extremes a l’hora de planejar les vacances. No sembla un percentatge alt, però sí que ho és si es compara amb el fet que la guerra a Ucraïna amoïna un 12% dels enquestats.

Dada

Espanya és una destinació turística que es basa en el preu i la satisfacció del client per competir amb els països del nord de l’ Àfrica o altres destinacions euro­pees. Els viatgers valoren el sol i la platja nacional, la gastronomia, l’art… El problema és que el canvi climàtic ja influeix en aquestes conclusions. Ho considera Mabrian, una companyia que mesura a través d’una plataforma d’intel·ligència turística l’efecte de la climatologia adversa en una destinació sobre la satisfacció del visitant durant l’ estada. Les conclusions són clares: “Amb els turistes que han patit una onada de calor durant l’ estada a la destinació, hem notat que presenten una caiguda generalitzada i significativa de la puntuació sobre el que opinen de l’experiència i la percepció global del viatge”, explica Carlos Cendra, soci i director de màrqueting de l’empresa. En aquest sentit, Espanya va patir una caiguda de deu punts a l’índex de percepció turística durant les onades de calor de l’estiu passat. El mateix li va passar a Itàlia i a Grècia. Les onades d’aquest estiu ja han fet caure fins a vuit punts la satisfacció del turista a Espanya, la caiguda més alta de moment. En canvi, l’índex de percepció climàtica va detectar que els turistes que van visitar el Regne Unit l’estiu del 2022 van mostrar una millor percepció general a la destinació i la seva experiència durant el viatge. També República Txeca, Bulgària, Irlanda o Dinamarca, destinacions més fresques que van augmentar la demanda en detriment del Mediterrani. “Són els viatgers que busquen destinacions menys freqüents i temperatures més suaus”, conclouen des de la patronal turística.

La gran pregunta del sector és la següent: els turistes es podrien allunyar de països afectats per la sequera i les altes temperatures? Sí, responen els empresaris. De fet, ja passa, assenyalen Exceltur i la Taula de Turisme. Malgrat que el 2023 és un any de rècord després de la pandèmia, cal pensar en el futur, apunten. Pel que fa al terreny positiu, i a banda de la part alarmant de la situació, el sector privat destaca que la pujada de les temperatures provoca la desestacionalització de la temporada alta, que dura més setmanes, entre la primavera i la tardor.

Europa encara “la nova era del clima extrem, que transformarà l’economia”, va apuntar Fi­nan­cial Times fa uns dies. I Espanya no és aliena a aquest canvi. El sector turístic a Espanya es troba, per tant, en una disjuntiva a què s’haurà d’adaptar. Segons Exceltur, el turisme tancarà l’any amb la representació d’un 12,9% del PIB. L’últim l’exercici, un 61% de la recuperació econòmica va ser gràcies al turisme. És a dir, hi ha en joc el clima, però també el principal sector econòmic del país.