El BCE eleva els tipus en 0,25 punts i suggereix que podria ser l’última pujada
Diari de Girona. El consell de govern del banc europeu opta per donar prioritat a la lluita contra la inflació per sobre del temor a la recessió. El tipus principal ja se situa en el 4,5%, percentatge que representa el nivell més alt des del maig del 2001.
Una de freda i una de calenta: nova pujada, però possiblement la darrera. La lluita contra la inflació s’ha imposat al temor a la recessió i el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir elevar els tipus d’interès en 0,25 punts percentuals més. Es tracta de la desena alça consecutiva des del juliol de l’any passat, en el que és el cicle d’increments del preu dels diners a la zona euro més ràpid i abrupte des de la seva creació el 1999. Així, el tipus principal ja se situa en el 4,5% (el nivell més alt des de maig de 2001), mentre que la facilitat de dipòsit (l’interès amb el qual el banc central remunera els diners que guarda als bancs, els més rellevants en l’actual context) arriba a un màxim històric del 4%.
A canvi, el banc central va suggerir que podria ser la darrera pujada: «Sobre la base de la seva avaluació actual, el consell de govern considera que els tipus d’interès oficials del BCE han assolit nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran de forma substancial a la tornada de la inflació a l’objectiu. Les decisions futures del consell de govern asseguraran que els tipus d’interès oficials del BCE es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que calgui. El consell de govern continuarà aplicant un enfocament dependent de les dades per determinar el nivell de restricció i la durada apropiades». En aquesta línia, la seva presidenta, Christine Lagarde, no va voler donar per fet que no es produiran més increments del preu dels diners: «Està la porta oberta o tancada (a noves pujades)? Hi ha una bella obra de teatre de (Octave) Mirbeau en què es diu que una porta només pot estar tancada o oberta, però això és teatre». L’alta funcionària francesa, així, va destacar que el BCE considera suficient el nivell al qual ha elevat els tipus, però en funció de la seva anàlisi sobre la situació actual. És a dir, que si aquesta anàlisi canvia, podria variar també el preu dels diners.
Pic i pausa
«No estem dient que estiguem ara al pic (de la pujada de tipus)», va proclamar Lagarde. Amb tot, va admetre ser conscient que el focus del mercat es mourà ara de les elucubracions sobre la possibilitat que es produeixin noves alces a les especulacions sobre quant de temps estaran al nivell actual. De fet, va voler negar expressament que el consell de govern hagi començat a discutir el període en què caldrà mantenir els tipus, alhora que va negar que s’hagi ni tan sols parlat de la possibilitat d’abaixar-los més endavant (alguns analistes veuen possible una retallada a la segona meitat del 2024). A més, Lagarde va revelar que la decisió d’apujar els tipus ni tan sols ha estat unànime. «Alguns governadors haurien preferit fer una pausa i reservar les decisions futures per a un moment en què hi hagi més certeses com a resultat del pas del temps. Però hi va haver una sòlida majoria de governadors que van estar d’acord amb la decisió aprovada», va explicar.
La postura finalment adoptada, així, té un cert aire de posició salomònica, encara que lleugerament desequilibrada en favor dels consellers partidaris d’una política monetària més estricta (falcons) davant dels més preocupats per l’impacte en l’economia (coloms). El consell de govern d’ahir, de fet, era especialment rellevant perquè per primera vegada en 18 mesos el BCE no havia donat una indicació clara sobre que es disposés a apujar els tipus en aquesta trobada. El banc central va basar les decisions d’ahir en l’actualització de les previsions macroeconòmiques. Ara augura una pujada mitjana anual de l’IPC del 5,6% el 2023, del 3,2% el 2024 i del 2,1% el 2025, davant el 5,4%, 3% i 2,2% que va calcular el juny. La revisió a l’alça d’aquest any i el proper reflecteix principalment que l’energia s’està encarint més del que s’esperava. Pel que fa a la subjacent, l’ha revisat lleugerament a la baixa, al 5,1% el 2023, 2,9% el 2024 i 2,2% el 2025, davant el 5,1%, 3% i 2,3% anterior. Que la previsió per al 2025 continuï estant per sobre de l’objectiu del BCE (2% a mitjà termini) explica que la nova pujada de tipus, segons va justificar Lagarde.
Revisió a la baixa
Respecte el PIB, el banc central ara espera un creixement del 0,7% el 2023, 1% el 2024 i un 1,5% el 2025, davant el 0,9%, 1,5% i 1,6% anterior. Una revisió a la baixa «significativa» que el BCE explica per «l’impacte creixent» de l’enduriment de la política monetària sobre la demanda interna, així com per l’afebliment del comerç internacional. De fet, les seves previsions contemplen ara un petit increment de l’atur (del 6,5% aquest any al 6,7% el 2025), quan al juny encara esperava una baixada (del 6,5% al 6,3%). «Les pujades anteriors dels tipus d’interès es continuen transmetent amb força. Les condicions de finançament s’han tornat a endurir i estan frenant cada vegada més la demanda, cosa que és un factor important perquè la inflació torni a l’objectiu», va argumentar. En concret, el BCE preveu que l’economia de la zona euro estigui estancada al tercer trimestre i que només creixi un 0,1% al quart, per després començar a recuperar-se.
El BCE preveu que l’economia de la zona euro s’estanqui al tercer trimestre i creixi un 0,1%