El BCE afirma que l’economia va malament però descarta una recessió profunda
Diari de Girona. La consellera executiva de la institució insisteix en la possibilitat que hi hagi més pujades dels tipus d’interès. La dirigent destaca que les empreses triguen més a abaixar els preus que a apujar-los quan varien els costos.
L`economia de la zona euro presenta unes perspectives de creixement «més febles» del que esperava el Banc Central Europeu (BCE) quan va fer les seves previsions del juny, cosa que obre la porta perquè les rebaixi en la revisió periòdica de les mateixes que realitzarà a mitjans de setembre. Tot i això, també hi ha «indicadors» que l’activitat a la unió monetària «pot no estar a punt d’una recessió profunda o prolongada». Així ho va assegurar ahir l’alemanya Isabel Schnabel, consellera executiva de la institució, que també va tornar a defensar que una política monetària «prou restrictiva» és fonamental per tornar la inflació a l’objectiu del 2% a mitjà termini.
És a dir, l’economia de la zona de l’euro s’està debilitant amb força, però una gran crisi és poc probable, de manera que la frenada no implica necessàriament que el BCE aixecarà el peu de l’accelerador en les pujades dels tipus d’interès oficials. Schnabel, així, va insistir en el missatge que l’autoritat monetària va llançar a finals de juliol: en la reunió del 14 de setembre pot tornar a encarir el preu dels diners des del 4,25% actual o podria «permetre’s esperar fins a la reunió següent per reunir més dades sobre com el fre de la demanda agregada es transmet als preus i la fixació de salaris». En altres paraules, fins i tot que els tipus no pugin en un parell de setmanes no suposa que no ho facin més endavant.
Segons les actes de la reunió del juliol que va publicar ahir el BCE, «tots els membres» del seu consell de govern van avalar apujar els tipus en 0,25 punts percentuals, «encara que inicialment també es va expressar una preferència per no augmentar-los tenint en compte els riscos d’una transmissió més forta de la prevista» dels increments anteriors. Així, alguns consellers van argumentar que els tipus tenien «més terreny per cobrir» per baixar la inflació al 2%. Però altres van apuntar com a «probable» que les previsions d’inflació que el Banc Central publicarà d’aquí a dues setmanes recolliran que l’IPC baixarà cap a l’objectiu sense necessitat d’encarir més els diners.
Schnabel, tradicionalment alineada entre els consellers més ortodoxos, sembla que es troba entre els primers. «No podem predir on se situarà el tipus màxim ni durant quant de temps s’hauran de mantenir en nivells restrictius. Tampoc ens podem comprometre respecte accions futures, cosa que significa que no podem compensar la necessitat d’un enduriment més gran de la política monetària avui amb la promesa de mantenir els tipus en un cert nivell per més temps», va assenyalar la consellera durant la seva participació en unes jornades organitzades pel BCE i la Reserva Federal de Cleveland a Frankfurt. L’alemanya va rebutjar així la postura defensada per altres membres del consell de no apujar els tipus a canvi de mantenir-los alts més temps.
«Obstinadament alt»
Després de marcar un màxim del 10,6% a l’octubre, l’IPC general de la zona euro s’ha moderat, però a l’agost es va situar en el 5,3%, el mateix nivell que al juliol, segons va informar ahir Eurostat. L’indicador subjacent va baixar un 5,3%, dues dècimes menys que el mes anterior, però amb prou feines una mica per sota del màxim que es va registrar al març (5,7%). És a dir, que segueix en un nivell «obstinadament alt», segons Schnabel. Pel que fa a l’economia, després de baixar un 0,1% en el quart trimestre del 2022 i quedar estancada en el primer d’aquest any, va repuntar un 0,3% aen el segon. Tot i això, les últimes dades suggereixen que es podria contreure un 0,2% en el tercer. L’atur, per part seva, segueix en mínims històrics (6,4%).
La consellera del BCE va destacar que l’economia de la zona euro es va mostrar «notablement resistent» en un primer moment als efectes de la invasió d’Ucraïna per Rússia, gràcies a les mesures governamentals per compensar l’encariment de l’energia i que quedava per sortir demanda embassada durant la pandèmia.
Schnabel destaca que l’economia de la zona euro es va mostrar «notablement resistent» inicialment als efectes de la invasió d’Ucraïna