Crit d’alerta del sector turístic gironí: el decret de pisos turístics amenaça 5.000 llocs de treball i provocarà pèrdues milionàries
Diari de Girona. Acusen el govern català de practicar la demagògia i d’impulsar una normativa sense estudis previs. Anuncien una ofensiva legal i demanen als alcaldes de la Costa Brava que pressionin els partits polítics per aturar el decret.
L’empresariat gironí ha anunciat una ofensiva contra el decret de pisos turístics anunciat aquesta setmana, que obligaria a suprimer 17.000 licències a les comarques gironines perquè considera que h iha una “excessiva concentració” d’aquest tipus d’habitatge. Diverses associacions del sector turístic i empresarial van assegurar ahir que si el decret s’acaba convalidant al Parlament de Catalunya suposarà una reducció de 500.000 turistes a la Costa Brava, perquè no hi ha alternativa per allotjar-los. Un impacte, que segons els seus càlculs, suposaria la pèrdua de 5.000 llocs de treball i pèrdues milionàries. A la pèrdua d’ingressos dels propietaris dels habitatges turístics s’hi haurien de sumar la caiguda d’impostos, i la pèrdua de facturació per restaurants, supermercats i comerços. A més a més, alerten que els ajuntaments haurien d’assumir indemnitzacions per retirar llicències a aquells que ara en tenen.
El decret, que s’haurà de convalidar al Parlament de Catalunya, ha encès els ànims de l’empresariat gironí de forma gairebé unànime. Animen els alcadles de la Costa Brava, que consideren els més afectats, a pressionar els seus respectius polítics, perquè la normativa no tiri endavant. Confien que, amb un govern en minori, el Parlament pugui frenar un decret que conté arguments que qualifiquen de “demagògics”. En el cas que el decret s’acabi aprovant en els termes actuals, han anunciat una ofensiva legal per intentar atuar-lo als tribunals. Aquest posicionament compta amb el suport de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA), la Taula Gironina de Turisme, el Col·legi API de Girona, el Col·legi d’Administradors de Finques de Girona, el Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona, la FOEG, PIMEC Girona, la Cambra de Comerç de Girona, la Cambra de Comerç de Palamós, i la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols.
La demarcació de Girona és la més afectada per la nova i dràstica regulació del Govern amb 66 municipis i 41.431 habitatges d’ús turístic (HUT) i d’aquests, segons el decret, se n’haurien d’eliminar 17.326. Hi ha municipis on desapareixeran més de 2.000 HUT, i en algun cas són poblacions on pràcticament no hi ha cap altre allotjament turístic que no siguin apartaments.
“Aquests HUT que desapareixeran no resoldran el problema de l’habitatge ja que la majoria són segones residències i seguiran essent-ho quan s’apliqui la nova normativa ; així que prohibint-los l’activitat l’únic que s’aconseguirà és deixar d’obtenir ingressos que tampoc aportaran a l’Agència Tributària i, en conseqüència, el municipi tampoc ingressarà la corresponent taxa turística. Tot plegat repercutirà en els comptes de resultats de restaurants, supermercats i empreses d’activitats” explica Antoni Garcia, vicepresident de l’ATA. A les comarques de Girona el 74’5 % dels HUT gestionats són segones residències, i els empresaris adverteixen que els seus propietaris no les posaran al mercat de lloguer habitual perquè en fan ús algunes setmanes cada any.
“No s’han aportat estudis, ni dades riguroses, ni informes sobre l’impacte de l’activitat dels habitatges turístics a les comarques gironines”, va afegir. “Únicament respon a l’objectiu de fer veure l’opinió pública que s’estan prenent mesures per resoldre el problema de l’accés a l’habitatge, que en cap cas es pot atribuir als HUT ja que suposen un reduït percentatge respecte el total del parc d’habitatges gironí”, segons afirmen les entitats.
Des de la Taula Gironina de Turisme, Lluís Torrent alerta de la “turismofòbia” del govern i va lamentar la falta de rigor amb la que s’ha fet aquesta normativa. “Han actuat de forma negligent. Si qui ha preparat això treballés a la meva empresa, ja estaria acomiadat”, assegura.
De la seva banda, Joan Company, president del Col·legi d’API de Girona, recorda que la nova normativa tindrà sobretot incidència en municipis turístics i molt petits, però molt poc efecte en les ciutats grans que és on hi ha més demanda d’habitatge, i on també hi ha milers de pisos buits. Segons la seva opinió, el problema de la falta d’habitatge se soluciona amb voluntat política. “No es pot fer d’avui per demà i el sector privat està disposat a col·laborar. Però els pressupostos públics que s’hi destinen són ridículs”, assegura Company.
El president dels API assegura que aquesta mateixa setmana ja s’estan notant els efectes del decret sobre el mercat de l’habitatge, perquè genera “indesguretat jurídica”.
Pèrdues per a 35.000 propietaris i milers de pimes
Les entitats adverteixen que la mesura “posa en risc els ingressos de 35.200 petits propietaris d’HUT” a les comarques gironines i la viabilitat de moltes petites i mitjanes empreses. La nova regulació pot suposar l’eliminació del 40% de l’oferta total d’allotjament reglat gironí en un període de 5 anys. També es perdrien 5.000 llocs de treball .
A tot Catalunya l’impacte econòmic del decret seria de 3.000 milions d’euros, que és l’impacte econòmic directe del sector. “Això sense tenir en compte l’impacte indirecte de l’activitat en comerços i restauració”, afirmen.