Centreeuropa «esgota» el producte fresc espanyol com a conseqüència de la inflació
Diari de Girona. Els supermercats adverteixen que els clients hauran d’acostumar-se a la manca d’alguns aliments per la pressió dels operadors de la UE.
Les cadenes de supermercats espanyoles fan un avís per a navegants: els consumidors han d’anar acostumant-se a que faltin productes a les prestatgeries en algunes èpoques de l’any. I això es produeix mentre l’IPC se situa en un 7,3% fins a l’octubre en taxa interanual, segons l’última dada confirmada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i el cistell de consum d’aliments s’encareix una mitjana del 15% respecte el 2021. A tot això, segons fonts del sector de la distribució comercial, hi contribueix el gran augment de la demanda d’aliments produïts a Espanya per part de les grans centrals de compra centreeuropees, cosa que altera les regles del mercat.
Més enllà del fracàs de la vaga indefinida que va convocar la Plataforma Nacional en Defensa del Transport, amb escassa incidència durant un dia i mig, a diferència de la mobilització del mes de març, el fantasma del desproveïment d’aliments frescos torna a planar sobre la xarxa de supermercats i hipermercats d’Espanya, que canalitzen al voltant del 60% de les vendes d’alimentació, indica la consultora Kantar.
L’hivern podria ser dur perquè les pujades dels costos d’explotació -sobretot de l’energia- i l’allargament de la guerra a Ucraïna afecten de ple tota la cadena logística, des dels agricultors a la indústria alimentària passant per majoristes i grans grups de distribució comercial.
Hi ha qui pensa que la crisi de preus decreta el final de l’abundància al supermercat (de tenir al llarg de l’any tota mena de fruites i hortalisses, com determinades varietats de tomàquets, enciams, pebrots o peres, per exemple) i que «hi haurà productes que no compensa tenir als prestatges», afirma el director general de la patronal Asedas, Ignacio García Magarzo. Des de començament d’any s’han disparat els preus del sucre (+40,7%), oli d’oliva (+22%), fruites (+17,6%), pa (+12,8%), carn de porcí (+12,5%) o pollastre (+14,3%), entre altres aliments, que no faltaran a les prestatgeries dels supermercats, tot i que sí d’altres.
Per això les firmes de la distribució analitzen quins aliments especialitzats compensa o no posar a la venda del públic. De fet, l’encariment del cistell de consum i la inflació han motivat que la marca blanca arribi a nivells mai vistos fins ara. Segons estableix un informe de Nielsen, la marca del distribuïdor ha crescut un 11,8% des d’inicis d’any i ja representa un 43% del total de les vendes de productes, davant un 57% de les ensenyes dels fabricants.
Problemes a Europa
Les grans cadenes de distribució del vell continent acaparen més fruites i hortalisses d’importació perquè produir-les en hivernacles, com solen fer, cada vegada és més car. Això està provocant que molts compradors europeus estiguin anant a Espanya, Itàlia i el Marroc per proveir-se. En aquests països, la competència amb els compradors locals és de relleu, cosa que, per part seva, està provocant serioses dificultats als supermercats espanyols per aconseguir producte fresc. Així expliquen algunes cadenes del sector per què en ocasions els falten determinades varietats d’aquests aliments a les prestatgeries. La preocupació pels preus dels aliments i la possible falta de subministraments preocupa de ple les empreses europees. El consell de direcció d’EuroCommerce, organització que agrupa la distribució minorista i majorista a Europa, ha fet una crida urgent per a l’adopció de mesures que ajudin el comerç en la greu situació econòmica que el sector viu actualment.
El president d’EuroCommerce, Juan Manuel Morales, comenta que aquesta situació no és sostenible en el temps. «Si no es prenen mesures urgents que aturin l’alt cost de l’energia, un ampli i creixent nombre d’empreses del comerç minorista i majorista estan en risc real de desaparèixer».
L’associació que defensa els interessos del comerç minorista i majorista del vell continent afirma que es necessita «una solució europea a l’actual situació dels preus de l’energia i que ha de prendre’s amb urgència. El nostre sector -comenta Juan Manuel Morales- és un gran consumidor d’energia, amb uns marges de benefici molt baixos, d’entre un 1% i un 3% en el comerç d’alimentació». Segons la seva opinió, això provoca que les empreses siguin particularment vulnerables davant el creixent cost de la llum, que no poden traslladar a uns consumidors ja molt afectats per la situació econòmica. «La contínua necessitat per al nostre sector de proveir d’un servei essencial la població significa que les empreses no poden aturar temporalment o restringir les seves activitats mentre esperen que els preus de l’energia descendeixin», afegeix.
Segons l’enginyer agrònom Jorge Jordana, patró de l’Institut Madrileny d’Estudis Avançats en Alimentació, «aquesta predisposició a comprar marques més barates pot ser una tendència a l’alça a causa de l’augment de la inflació. També augmenta l’adquisició de més productes processats en lloc de frescos entre la població amb rendes més baixes», apunta aquest expert. «La gent vol anar al que és més barat i per això poden faltar productes als supermercats. Sigui com sigui -apunta- el sector agroalimentari espanyol és excedentari en comerç exterior, per la qual cosa és difícil pensar en un possible desproveïment d’aliments durant l’hivern malgrat els problemes logístics o de la guerra a Ucraïna».