Centenars d’al·legacions encallen el pla de les energies renovables
Diari de Girona. La Generalitat defensa que el retard en l’aprovació del full de ruta no impedeix l’avanç de desenes de projectes eòlics i fotovoltaics.
El que fa més de dos anys era un clamor s’ha convertit ara en una barreja de queixes i desacords. Centenars d’alcaldes, inquiets davant l’arribada de projectes d’energies renovables, demanaven tenir a punt el PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya). Aquest document havia de determinar on i com s’havien d’instal·lar els parcs eòlics i fotovoltaics. No obstant, una vegada presentada la proposta del Govern, el pla ha generat una allau de crítiques que, en clau administrativa, es tradueixen en centenars d’al·legacions.
Uns denuncien falta de consens i un repartiment territorial desequilibrat perquè rebutgen la possibilitat d’instal·lar renovables en determinats llocs. I d’altres el que reclamen és que el PLATER s’aprovi al més aviat possible, sense més dilacions, per facilitar el desenvolupament de nous projectes energètics.
I què ha fet l’Executiu català davant el dilema? Principalment, guanyar temps i ajornar la llum verda definitiva al document fins més tard de les municipals, després d’obrir un nou període d’al·legacions. Com ja va avançar la consellera Sílvia Paneque en una entrevista concedida a aquest diari, la Generalitat ha retardat el calendari amb un objectiu: donar més marge d’estudi als municipis i permetre’ls introduir encara més suggeriments i queixes.
Més de 300 alcaldes s’han oposat frontalment al PLATER tal com l’ha presentat la Generalitat. Un total de 270 municipis fins i tot van arribar a firmar un manifest conjunt en contra del pla.
Un total de 270 municipis de Catalunya han firmat un manifest conjunt contra el projecte
La seva principal petició és que el document sigui consensuat amb els municipis. Tenint en compte que la definició d’«espais ideals» per a la col·locació de parcs renovables genera discrepàncies en una part considerable del món local, el Govern ha optat per allargar el temps de negociació i diàleg. L’objectiu de la conselleria és recollir tantes al·legacions com sigui possible per incloure-les en una nova proposta que veurà la llum, previsiblement, després de les eleccions municipals del maig del 2027.
Però no tots els municipis rebutgen el document. Alguns consells comarcals, de fet, han arribat a demanar que es reservi encara més superfície destinada a les renovables per poder accelerar la transició energètica.
Els agricultors també s’han mostrat preocupats perquè, en alguns casos, s’han marcat com possibles emplaçaments terrenys agrícoles. Els sindicats agraris ja es van erigir, fa mesos, en contra d’un decret que definia les renovables com a «prioritàries». Després de setmanes de negociació, el text legal es va modificar i la normativa va tirar endavant.
L’Executiu català confia a traçar un camí similar: es revisarà el paper dels sòls aptes per al cultiu i s’intentarà garantir als pagesos que els seus camps no quedaran afectats per parcs solars o eòlics.
Superfície per localitats
Una altra de les qüestions espinoses és la quantitat de superfície que potencialment es pot destinar a la producció d’energia en cada municipi. Inicialment s’havia posat sobre la taula la possibilitat d’establir un 5% de cada localitat (això no significa que s’ocupi un 5% dels terrenys de la localitat amb renovables, ni de bon tros; tan sols es tracta d’identificar quines són les zones que podrien ser aptes per facilitar la feina als promotors i al consistori). No obstant, ara el Govern s’obre a reduir aquest percentatge a un 4%, com va avançar Nació i com ha confirmat aquest diari.
També s’estudiarà la possibilitat de tenir en compte la producció de biogàs i d’energia hidroelèctrica a l’hora d’analitzar quanta energia neta genera cada comarca. El PLATER marca un full de ruta «potencial» per arribar als objectius de descarbonització del PROENCAT (Prospectiva Energètica de Catalunya 2050), però hi ha molts itineraris per culminar el recorregut.
Les patronals de l’energia, l’escola d’enginyers i l’entitat Renovem-nos han presentat al·legacions conjuntes en una línia contrària als sectors que desconfien del PLATER.