Catalunya vol que els directius públics es triïn per mèrits i capacitat
Diari de Girona. La Generalitat impulsa una llei per despolititzar els principals càrrecs de la institució ● La norma planteja crear un òrgan independent que porti a terme la selecció dels llocs clau de l’administració.
El Govern català va donar llum verda ahir a l’avantprojecte de llei de la direcció pública professional, una norma a partir de la qual el que es pretén és despolititzar els principals càrrecs directius de la Generalitat de Catalunya, així com també de les seves empreses públiques. Fins ara, la majoria d’aquests alts càrrecs tenen el carnet del partit que governa o bé la seva afinitat política és un factor determinant a l’hora de dur-se a terme la seva designació. L’objectiu és que, a partir d’ara i en el futur, aquests directius siguin seleccionats segons criteris de mèrit i capacitat, i no per la seva adscripció a un partit polític. Després de fer ahir el primer pas, la llei inicia ara la seva tramitació al Parlament i haurà d’obtenir el suport suficient per esdevenir una realitat el dia de demà.
Cada vegada que a Catalunya hi ha un canvi de govern es renoven entre 400 i 900 alts càrrecs de l’administració, un procés que s’allarga durant mesos i que sotmet la Generalitat a una certa paràlisi. La nova norma vol posar fi a aquest relleu massiu després de cada canvi d’executiu i establir que, d’ara endavant, la designació d’aquests càrrecs es basi en els «principis de mèrit, capacitat, publicitat i idoneïtat». La proposta preveu la creació d’un «òrgan independent de qualificació» —amb representació paritària i integrat per persones de «prestigi reconegut»— que serà l’encarregat de seleccionar el personal més adequat.
La llei impulsada pel Departament de la Presidència, dirigit per Albert Dalmau, incorpora altres novetats destacades. Entre elles, estableix que els mandats d’aquests directius siguin de set anys, prorrogables en funció dels «resultats obtinguts». Per posar la mesura en context, això significa que un directiu que acabés ara el seu mandat hauria vist passar tres presidents de la Generalitat de diferent signe polític: Quim Torra (Junts), Pere Aragonès (ERC) i Salvador Illa (PSC). Aquesta continuïtat és poc habitual amb el sistema actual.
Canvis en el sou
També es plantegen altres modificacions importants. Per exemple, fins a un 15% del sou d’aquests directius podrà ser variable, és a dir, es percebrà en funció del compliment dels «objectius fixats». Actualment, aquests salaris oscil·len entre els 50.000 i els 130.000 euros. A més, la llei elimina la possibilitat de destituir lliurement aquests càrrecs: només podran ser substituïts en el moment en què finalitzi el seu mandat o si, per contra, reben una «avaluació desfavorable». Aquesta avaluació també haurà de ser realitzada pel nou òrgan independent.
La nova normativa afectarà el personal directiu de l’Administració de la Generalitat, és a dir, els
Quan a Catalunya hi ha un canvi de govern es renoven entre 400 i 900 alts càrrecs de l’administració
La norma exclou els consellers i els secretaris generals dels departaments, de designació política
directors generals i de serveis dels departaments i els subdirectors generals; també els organismes autònoms i les entitats de dret públic; les societats mercantils participades majoritàriament per la Generalitat; els consorcis adscrits a l’Administració i les fundacions de la Generalitat. En queden exclosos els consellers i els secretaris generals dels departaments, que continuaran sent nomenats per designació política.
Fonts del Govern calculen que la llei tindrà una afectació que rondarà entre les 700 i 800 persones. D’aquest total, el govern de torn podrà continuar designant políticament alguns d’aquests llocs — com fins ara—, però en cap cas podran superar el 20% del conjunt. La posada en funcionament d’aquesta reforma no serà immediata. Ara la llei haurà de completar una tramitació parlamentària que s’allargarà durant diversos mesos i, posteriorment, el Govern es donarà un any per desenvolupar l’estatut que concretarà tots els canvis.
La darrera actualització del llistat del personal directiu de la Generalitat posa de manifest la politització actual d’aquests càrrecs.
Per exemple, el president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és l’exalcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), i el president d’Infraestructures de la Generalitat és Isaías Táboas, expresident de Renfe i exmà dreta de l’expresident José Montilla. També hi ha casos procedents de governs anteriors d’altres partits: l’exdiputada d’ERC Irene Fornós dirigeix el 112. Amb la nova llei, tots aquests càrrecs hauran de ser escollits mitjançant un procés basat en el mèrit i no per lliure designació.
Captar talent del sector privat
Amb aquesta norma, el Govern vol impulsar un model de gestió pública orientat a «la rendició de comptes, la transparència i l’avaluació objectiva del rendiment». Tot i que no es pugui reflectir explícitament en la llei, també es pretén captar talent procedent del sector privat. És a dir, professionals especialitzats en determinats àmbits, sense vinculació amb la política, que vulguin incorporarse a la Generalitat o a les seves empreses públiques. El Govern de Salvador Illa considera que així s’obtindran millors «resultats».
La nova normativa planteja un canvi profund en la configuració dels principals càrrecs de l’administració, de manera que no seria estrany que generés resistències internes. Per això, abans d’impulsar-la, la Generalitat ha buscat el suport de diverses entitats socials i acadèmiques. Donen suport a aquestes mesures, entre d’altres, la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Cecot, el Col·legi de Professionals de la Ciència Política, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Taula del Tercer Sector Social.
A més, aquesta és una de les mesures que es van incloure en les propostes que un grup d’experts va presentar a finals del 2025 al Govern per dur a terme una reforma profunda de l’administració. Algunes d’aquestes iniciatives ja s’han materialitzat, com ara la reducció de diversos tràmits burocràtics, la llei que elimina l’obligatorietat de la cita prèvia i la reforma integral del web de la Generalitat.