Catalunya recupera un 10,8% del teixit empresarial destruït en la primera onada
Diari de Girona. L’estudi de la Cambra de Barcelona constata que de febrer a març del 2020 es van perdre uns 22.000 negocis, molts d’aquests microempreses.
Catalunya ha recuperat un 10,8% del teixit empresarial destruït per la pandèmia un any després, segons apunta el monogràfic ‘Efectes de la pandèmia sobre el teixit empresarial. Una anàlisi per demarcacions, sector i dimensió’, elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona. Entre el febrer i març del 2020, a Catalunya es van perdre 22.000 empreses i un any després s’havien registrat 238.360 comptes de cotització, un terme assimilable a l’empresa. Això són 2.339 més que el mateix mes de l’any anterior i representa un increment proper a l’11%. La Cambra també destaca el pes de les microempreses, que van suposar el 90% del teixit empresarial destruït.
Dins del grup de les microempreses, els del sector serveis van registrar reduccions considerables, especialment el comerç i l’hostaleria, als quals cal sumar activitats d’informació i comunicació administratives, immobiliàries i culturals. La Cambra també subratlla els efectes sobre les indústries manufactureres i la construcció perquè el confinament va ser «total i generalitzat», recorda l’ens.
Un any després, les microempreses també són les que van liderar la recuperació del teixit empresarial. Concretament, van augmentar un 1,2% (+2.230 empreses), mentre que el volum de pimes es va mantenir estable i el tram de les que tenen més de 250 ocupats es va incrementar en un 2,2% (+26). Per demarcacions, l’augment dels comptes de cotització van oscil·lar entre el 0,3% de Lleida i l’1,9% de Tarragona. Per sectors, les de la construcció van liderar la recuperació, les de l’hostaleria i el comerç també van presentar una evolució positiva, mentre que la resta, com les activitats administratives, immobiliàries i artístiques, entre d’altres, mantenen els descensos.
La Cambra constata que la crisi econòmica derivada de la covid ha estat «exògena curta i brusca» a diferència de la crisi financera del 2008, i que la recuperació està sent «relativament ràpida» en comparació amb l’anterior. En aquest sentit, afirma que la recuperació ja es va començar a palpar just després de la desescalada però que es va veure interrompuda per les posteriors onades i restriccions.
L’ocupació no va caure tant
D’altra banda, l’estudi també cita els ERTO com una política excepcional que va permetre mantenir l’ocupació i afrontar la crisi d’una manera molt diferent que les anteriors. Així mentre l’economia queia un 11,5% l’ocupació no ho feia en la mateixa proporció -retrocedia un 3%- gràcies a aquesta mesura, que comptabilitza els treballadors en ERTO com a ocupats.