Brussel·les eximeix el Govern d’haver de fer una altra llei de funció pública
Diari de Girona. L’Executiu podrà aprovar per decret la reforma per als treballadors públics i sol·licitar a continuació el quart pagament dels fons europeus.
La Comissió Europea no només ha alliberat el Govern espanyol de complir el seu compromís inicial d’implantar un sistema de peatge a les autovies a partir del 2024 sense que això penalitzi Espanya en la recepció de fons europeus. La revisió del Pla de Recuperació espanyol, que va aprovar la Comissió Europea dilluns, també eximeix el Govern del seu compromís d’aprovar una nova llei de funció pública com a condició de compliment obligat abans de poder sol·licitar el desemborsament del quart tram de fons europeus (10.000 milions). La Comissió Europea ha acceptat que aquesta reforma es pugui fer per decret i fonts del Govern en funcions han confirmat la intenció de tirar-la endavant en un dels primers Consells de Ministres si Pedro Sánchez aconsegueix la seva investidura com a president.
En el Pla de Recuperació inicial, que Espanya va presentar a Brussel·les l’abril del 2021, el Govern va assumir el compromís d’una nova llei funció pública que havia d’entrar en vigor el quart trimestre del 2022, dins de les condicions per poder sol·licitar el quart desemborsament de fons europeus. L’Executiu va retardar el procés i no va ser fins al març del 2023 quan va presentar al Congrés un projecte de llei. L’avançament de les eleccions generals al 23-J i la dissolució de les Corts va fer decaure el projecte.
Reforma per decret
Ara, el text del nou Pla de Recuperació d’Espanya -que incorpora les modificacions sol·licitades pel Govern en l’addenda presentada el mes de juny passat- allibera l’Executiu d’aprovar una llei de funció pública com a condició prèvia per poder sol·licitar el desemborsament del quart pagament. En concret, Brussel·les accepta ara el nou compromís del Govern de regular per decret la polèmica avaluació de l’acompliment dels empleats públics com a incentiu per a la carrera professional o per a l’obtenció d’un complement salarial. Mitjançant ordre ministerial es podrà regular l’accés de funcionaris sènior a llocs de subdirecció general o similars en funció de criteris de mèrit i competència, segons consta en el nou document. Aquesta via pot permetre a l’Executiu accelerar la seva aprovació, alhora que evita haver de sotmetre aquesta reforma a negociació amb la resta dels grups parlamentaris.
Els sindicats més representatius entre els empleats públics han rebut amb una barreja de resignació i indignació el retard en la tramitació de la reforma de la Funció Pública. L’avançament electoral ja va truncar les negociacions que les centrals mantenien amb els grups parlamentaris per esmenar un projecte de llei que generava friccions tant entre les organitzacions sindicals que van donar suport a l’Executiu en la primera tramitació (UGT i CCOO), com aquelles que hi van estar en contra (CSIF). «No ens preocupa tant que això s’acabi resolent fins que no es formi nou Govern, sinó que portem pendents des del 2007 [quan es va aprovar l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic]», afirmen fonts consultades de CCOO. «Vam passar de tenir-ho ja gairebé al BOE a haver de tornar a negociar. Entenem que si repeteix el mateix Govern no hi hauria d’haver gaire discussió, la feina ja està feta, però…», apunten des de la UGT. «Estem preocupats», declaren des de CSIF, ja que «no sabem quin serà el contingut final d’aquest nou reial decret» i temen que l’Executiu pugui introduir «qualsevol cosa».
Qüestions com quines sancions acabarà incorporant el règim disciplinari, com es concretarà la valoració de l’exercici perquè els funcionaris puguin o no millorar els seus sous o com es dissenyi la carrera professional, per incentivar la promoció interna, són els principals aspectes en què les centrals esperen incidir, informa Gabriel Ubieto.
Només un desemborsament
Després que Brussel·les hagi acceptat aquest canvi respecte els compromisos inicials del Pla de Recuperació, el Govern en funcions va expressar la seva intenció de sol·licitar «properament» el desemborsament del quart tram de fons europeus, així que l’Ecofin aprovi definitivament la modificació del pla espanyol (disposa d’un termini màxim d’un mes). Si s’avança en els procediments, encara seria possible que Espanya pogués ingressar el 2023 els 10.000 milions. Aquests se sumarien als 37.000 milions que ja s’han rebut fins ara (sobre un total de 77.200 milions en subvencions europees previstes fins al 2026). El que no haurà aconseguit el Govern és complir el calendari inicial, que incloïa la sol·licitud de dos desemborsaments el 2023: el quart (10.000 milions) i el cinquè (7.000 milions).