Allau de cancel·lacions als hotels de la Costa Brava pel nou confinament | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

PLATJA D'ARO: Reportatge de com està el turisme aquesta setmana santa. Gent a les terrasses, passejant, a la platja...

Allau de cancel·lacions als hotels de la Costa Brava pel nou confinament

  |   Novetats

El Punt. El sector turístic es mostra indignat per la mesura i adverteix que se’ls sotmet a un alt grau de tensió. Molts hotels valoren no obrir ja fins al juny.

El sector turístic de la Costa Brava es mou entre el desconcert i la indignació arran del nou confinament comarcal decretat per la Generalitat, que entrarà en vigor avui, i que està provocant una allau de cancel·lacions en hotels i restaurants. Dimecres passat, la Costa Brava Centre es movia entre el 40 i el 50% de reserves als hotels. A primera hora del matí, i en poc més de deu hores, ja s’havien situat per sota del 20%, quan encara el possible nou confinament era només una possibilitat.

Sota pressió

“Hotels i restaurants tenen les neveres plenes, havien tret personal de l’ERTO i confiaven poder seguir treballant”, explica Judit Lloberol, gerent del Grup Costa Brava Hotels, i hi afegeix: “No és que no penséssim que es podria donar aquesta situació, però no esperàvem que fos així de cop.” Segons Lloberol, el sector treballa sota pressió perquè ha de prendre decisions de manera immediata. “Aquesta mesura no deixa de ser un tancament encobert dels hotels”, destaca. Segons Lloberol, molts establiments hotelers es plantegen tancar i obrir directament al juny.

La Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona va manifestar ahir que estaven “molt molestos i enfadats” per aquest nou pas enrere. Segons un portaveu de l’entitat, la direcció general de Turisme els havia assegurat que es deixaria respirar el sector després de Setmana Santa. “Estem davant de constants trucades per cancel·lar reserves, amb la majoria d’empreses que havien tret personal d’un ERTO per poder treballar i que ara hi hauran de tornar”, va afirmar, i hi va afegir que no poden seguir “amb aquesta incertesa”. La federació també vol posar en relleu que també cal tenir present la variable dels visitants internacionals, en funció de la zona.

Necessitats diferents

Un exemple seria si l’hotel està situat a la Costa Brava Centre o a la Sud. Mentre que el primer sol ser gestionat per una empresa familiar, amb poques habitacions, el segon –un de Lloret de Mar, per exemple– en té unes quatre-centes i necessita un visitant internacional. Precisament per Setmana Santa a la Costa Brava Sud les reserves i estades van ser baixíssimes.

El tsunami d’inquietud i malestar afecta tots els sectors, també el dels càmpings i cases rurals. Un altre exemple seria el dels apartaments i habitatges turístics. Per Setmana Santa van obrir al voltant del 49%. Aquest sector reclama que el Procicat tingui en compte el sector turístic en les seves decisions tant pel que fa a les mesures de restricció de la mobilitat com a l’aixecament d’aquestes restriccions.

Esther Torrent, vicepresidenta de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona, es pregunta: si l’allau de gent es veia a venir, “com pren les decisions el Procicat?”. I hi afegeix: “Si això havia de representar fer marxa enrere potser calia consultar abans el sector turístic.” Segons Torrent, calia una estratègia que preveiés un escalonament de la mobilitat perquè la gent pogués sortir durant l’abril i el maig i no hagués de fer-ho tothom de cop els quatre dies de Setmana Santa.

Clam per revocar la restricció

L’Associació d’Empresaris de Castell-Platja d’Aro reclama que se substitueixi el tancament comarcal per un de provincial per no tallar del tot la recuperació que ha representat Setmana Santa. Pels empresaris de Platja d’Aro, un exemple seria la botiga al carrer. Aquest any es vol celebrar el vintè aniversari d’una iniciativa que el 2019 va moure més de 25.000 persones que van visitar el centre de Platja d’Aro, on més de 60 botigues van oferir les seves novetats i estocs. També remarquen especialment el gran esforç humà i econòmic en la seguretat i prevenció que s’ha fet perquè el ritme de la recuperació sigui constant.