Alcaldes de la Costa Brava denuncien el suport insuficient del govern central
Diari de Girona. Lamenten les dificultats administratives per actuar en uns espais que són titularitat de l’Estat i sobre el que tenen poca capacitat de decisió.
Els ajuntaments dels municipis costaners han de de destinar cada any importants recursos econòmics a reparar els desperfectes dels temporals, recuperar les platges i mantenir les infraestructures del litoral, malgrat que bona part d’aquests espais formaven part del domini públic marítimoterrestre de l’Estat. Una situació que genera frustració entre els responsables municipals, que denuncien la manca de finançament i les dificultats administratives per actuar en uns espais sobre els quals tenen molt poca capacitat de decisió. Els alcaldes de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler; Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez; l’Escala, Josep Bofill, i Premià de Mar, Rafael Navarro, van coincidir a denunciar aquesta situació durant una taula rodona ahir a la tarda.
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, va explicar que la neteja i reparació de les platges després dels temporals podia representar despeses d’entre 100.000 i 300.000 euros, unes quantitats difícils de preveure que condicionaven el pressupost municipal. «Evidentment, d’ajudes no en tenim», va lamentar. Soler va recordar que les platges havien d’estar preparades per Setmana Santa i per a la temporada turística, independentment dels desperfectes ocasionats pels temporals. També va expressar la seva preocupació per la progressiva pèrdua de sorra a Sant Antoni i Torre Valentina i pel risc que l’erosió representava per als fonaments dels edificis situats a primera línia de mar L’alcalde va criticar que l’Ajuntament hagués d’assumir aquestes despeses mentre necessitava autoritzacions de Costes fins i tot per organitzar determinades activitats a la platja. Davant d’aquesta situació, va assegurar que els municipis s’havien acostumat a aplicar el que va definir com el «sistema espavila» per garantir els serveis als ciutadans i visitants.
Un dels exemples més il·lustratius de les dificultats administratives el va exposar l’alcalde de Pre
Soler proposa crear una associació de municipis de costa de l’arc Mediterrani espanyol per fer front al canvi climàtic
mià de Mar, Rafael Navarro, que va explicar que el Ministeri per a la Transició Ecològica havia imposat una multa de 6.000 euros a l’Ajuntament per instal·lar una tanca de seguretat després del temporal Gloria. «Fem les inversions que no ens toquen sota risc de multa», va lamentar Navarro, que va criticar que els ajuntaments fossin els que haguessin de donar explicacions als veïns malgrat no tenir les competències sobre les infraestructures afectades. Va recordar que Premià assumia des de feia anys el manteniment del passeig marítim i que l’actuació de protecció executada el 2022-2023 havia estat l’única intervenció parcial de l’estratègia del litoral del Maresme, aprovada el 2014. Aquesta obra ha permès estabilitzar una platja que protegia la línia ferroviària, anteriorment exposada a l’impacte directe de les onades.
L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, va qüestionar que les grans estratègies europees, estatals i autonòmiques es traduïssin en actuacions preventives sobre el territori. Va explicar que les inversions municipals acostumaven a ser conseqüència d’emergències anteriors i que els recursos de les altres administracions arribaven quan el problema ja s’havia produït. «Quan hem trobat suport per finançar la captació d’aigua ha sigut perquè estàvem en sequera», va afirmar. Una situació que, segons va exposar, també s’havia repetit amb les inundacions i els incendis forestals. Jiménez va recordar que, després del Gloria, el municipi va haver de retirar set metres del passeig marítim per poder accedir a les obres d’emergència de l’Estat. També va advertir que entre la detecció d’una necessitat i l’execució d’una obra podien passar entre quatre i sis anys. Per això va reivindicar el sentit comú dels ajuntaments a l’hora de prendre decisions, en lloc de dependre exclusivament de planificacions elaborades per administracions superiors.
Per la seva banda, l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, va denunciar les dificultats per aconseguir que l’Estat actués sobre infraestructures que alteraven la dinàmica natural de les platges. Va posar com a exemple l’espigó construït el 1992 amb motiu de l’arribada de la Flama Olímpica a Empúries, que va permetre acumular sorra en una zona concreta, però que amb els anys havia dificultat el transport natural de sediments cap a altres sectors del litoral. Bofill va explicar que l’Ajuntament feia temps que reclamava al Ministeri una intervenció per corregir aquesta situació, agreujada per la reducció dels episodis de tramuntana i l’augment dels temporals de llevant. L’alcalde va advertir que la pèrdua de sorra ja afectava zones urbanitzades i va lamentar la frustració que generava voler actuar sobre un problema conegut sense disposar de les competències necessàries.
La fragmentació de les competències entre administracions va ser una de les principals queixes compartides pels quatre alcaldes. Soler va qüestionar que els municipis haguessin de costejar la neteja de les platges sense rebre finançament específic, mentre que Bofill va exposar que les discrepàncies entre administracions podien impedir actuacions que els governs locals consideraven necessàries. Jiménez, al seu torn, va posar com a exemple el desbordament del Riudaura del passat 4 d’octubre, quan encara hi havia pendent una ampliació dels ponts plantejada dues dècades enrere.
En la clausura de la jornada, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni va proposar la creació d’una associació de municipis de costa de l’arc Mediterrani espanyol per fer front al canvi climàtic.