Absentisme laboral, des de Girona
Diari de Girona. Tal com Raja, Pere Gotanegra.
Arran d’una conversa amb el meu amic Juan Vieittes, president dels empresaris gallecs, sobre la problemàtica de l’absentisme laboral, he arribat a una conclusió clara: estem davant d’un problema de dimensió nacional. Però avui vull posar el focus en la nostra realitat més propera, la de la província de Girona. Perquè sí, el problema existeix. I no és menor.
A les comarques gironines tenim un teixit empresarial molt específic: petites i mitjanes empreses, autònoms, sector turístic, hostaleria, comerç i serveis. Aquí, quan una persona falla, no falla una peça més: sovint es desmunta tot l’engranatge. No és el mateix una gran empresa amb capacitat per absorbir baixes, que un restaurant, una peixateria o un petit taller on cada treballador és imprescindible per al funcionament diari.
Ara bé, cal ser justos i fugir de simplificacions. No tot és frau. Ni molt menys.
Hi ha baixes mèdiques reals, hi ha persones cremades, hi ha un augment evident dels problemes de salut mental, i també hi ha un sistema sanitari que sovint no dona resposta amb la rapidesa que seria desitjable. Tot això allarga situacions i genera tensió, tant per a l’empresa com per al treballador.
Però tampoc podem mirar cap a una altra banda. Existeix una part d’abús. Probablement minoritària, però suficient per generar un impacte real. I quan això passa, qui ho acaba pagant? Els companys que han de carregar més feina, els autònoms que no poden substituir ningú i les petites empreses que treballen amb marges molt ajustats. A casa nostra, això es nota especialment.
Aquí no ens podem permetre debats buits ni posicionaments ideològics estèrils. El que cal és sentit comú i responsabilitat compartida.
Cal una sanitat més àgil que eviti baixes innecessàriament llargues. Cal que les mútues funcionin amb més eficàcia. Cal que les empreses cuidin els seus equips i entenguin que el benestar laboral també és productivitat. I cal, també, responsabilitat individual per part de tothom.
Perquè aquest no és un debat entre empresaris i treballadors. És un debat sobre com fer que el sistema funcioni. I si no ho entenem així, ens equivocarem.
Perquè a Girona, més que enlloc, sabem que tot està connectat. I quan una peça falla, el cost no és individual: és col·lectiu.