Els salaris tanquen el 2022 amb la pèrdua de poder adquisitiu més gran del segle
EL Periódico. Els sous pactats per conveni s’apugen al 2,8%, tres vegades menys que la inflació.
El 2022 va ser un ‘annus horribilis’ per a la butxaca de la immensa majoria de treballadors a Espanya. El pitjor d’aquest segle XXI, segons les dades actualitzades aquest dimarts pel Ministeri de Treball sobre convenis col·lectius firmats. Els sous pactats entre patronals i sindicats via negociació col·lectiva van tancar l’exercici amb un increment del 2,8%, una xifra tres vegades inferior a la inflació mitjana del 2022 (8,4%). Si es pren com a referència l’última dada de l’IPC del desembre, el 5,8%, la baixada dels salaris reals és menor, però continua sent la més profunda des que hi ha estadístiques disponibles.
El 2022 deixa diverses ‘primeres vegades’, una serà que aquelles llars en les quals entra pensió no perdran poder adquisitiu –el Govern les ha blindat per llei segons l’IPC– i sí que ho faran –llevat d’excepcions– aquells que depenen d’un sou. Els funcionaris també perdran capacitat de compra, tot i que una mica menys que els seus col·legues del sector privat. Els seus sous es van apujar el 2022 un 3,5%, és a dir, perden cinc punts de salaris reals. Una minva similar a l’experimentada per aquells assalariats que perceben el salari mínim interprofessional (SMI), que es va apujar un 3,6%.
La negociació col·lectiva ha evolucionat a dos ritmes durant aquest 2022 passat. Durant la primera meitat de l’any gran part dels convenis col·lectius que anaven vencent no es renovaven, amb l’objecte que sindicats i patronal aconseguiran tancar per dalt un acord salarial que després guiarà les renovacions sector a sector. No obstant, l’acord entre la CEOE, CCOO i UGT no va ser possible, i van xocar les parts en l’obligatorietat de lligar la revalorització dels salaris segons l’evolució de l’IPC.
En aquest punt la CEOE es va tancar en banda i va rebutjar tota vinculació amb la inflació, per a així evitar que a final d’any les empreses haguessin de revisar a l’alça les nòmines. I aquest escull va fer embarrancar la referència de pujada del 3,5% que van preacordar les parts. Finalment el resultat ha acabat derivant en un increment mitjà inferior, aquest 2,8% que dona aquest divendres el Ministeri de Treball.
Desigualtat creixent entre sectors
Fracassat l’acord salarial, les centrals i patronals van desencallar amb desiguals resultats diversos convenis en la recta final de l’any. Poc té a veure el plec de l’hostaleria de Barcelona, amb una pujada salarial del 4% sense clàusula de revisió salarial, amb el metall de la mateixa província, que acabarà pujant fins prop del 7% gràcies a la inclusió de l’esmentada clàusula. I és que les desigualtats salarials s’han disparat aquest any, amb només el 30% dels empleats coberts per un increment salarial superior al 3%.
Paradoxalment, sectors que durant els últims mesos han experimentat un increment de beneficis sense precedents, són els que han pactat pitjors condicions salarials amb els seus treballadors aquest 2022. És el cas de la banca i les energètiques, que amb un 1,2% i un 1,9%, respectivament, lideren per la cua la negociació col·lectiva per gremis. En un informe publicat el juliol passat, el Banc d’Espanya alertava que la meitat de les grans empreses estaven ampliant els seus marges de beneficis malgrat la crisi de preus i assenyalava especialment les companyies dedicades a l’explotació de cru.