Blog

Perquè aquest seria un dels resums d’un pacte pel qual ERC, després de renunciar a la seva pretensió de governar en solitari, s’erigeix ja com el partit líder de l’independentisme, recuperant la coalició amb Junts en un acord que, en l’àmbit estratègic, s’adequa a les línies vermelles que va dibuixar al febrer. Mentrestant, JxCat està satisfet per una aliança -amb alguns matisos, expressats a l’executiva del partit- per la qual passarà a controlar les conselleries més ben dotades econòmicament (sobretot Economia i Salut). I, també, almenys la meitat dels fons europeus de reconstrucció després de la COVID, que estaran en mans de la previsible nova vicepresidenta econòmica, Elsa Artadi, persona de confiança de l’ex-president Carles Puigdemont i que torna a la Generalitat després d’un frustrat intent d’assalt a l’Ajuntament de Barcelona.

Així, al nou «estat major» hi haurà tres partits -ERC, Junts i la CUP- i dues entitats -Òmnium i l’ANC. El CxR mantindrà la seva activitat internacional mentre es reformula per dotar-se de la transversalitat que caracteritza l’independentisme i que ara brilla per la seva absència. És aquest un procés que «no es realitza en dos dies», afirma una veu republicana, i s’acosta més a una refundació.

Dos anys de termini

Si es produeix en els termes que tots desitgen, i per consens, l’«estat major» s’ubicarà en aquest nou CxR. Com a anècdota i mostra del caràcter complicat d’aquest punt en l’acord, en preguntar a Aragonès en la compareixença conjunta amb Sànchez, aquest es va remetre al que estigui escrit en el text: «Si ho he de dir de memòria, probablement hi hauria algun matís». Una manera elegant del nou president de no donar excessiva importància al Consell de Puigdemont.

Per la seva banda, els grups parlamentaris al Congrés, els 13 diputats d’ERC i els quatre de JxCat, es coordinaran, apunta Esquerra, «sota el lideratge» del nou president. És a dir, que es crearan «mecanismes de coordinació, consens i direcció estratègica», però que davant votacions de pes com la dels Pressupostos de l’Estat, cada partit seguirà tenint llibertat per decidir. No en va, les estratègies de republicans i puigdemontistes són diametralment oposades a Madrid, i a més estan pilotades per persones que es professen pública animadversió.

Significativament, l’únic document que inicialment es va fer públic mentre Sànchez i Aragonès es felicitaven -després de demanar breument disculpes per la tardança de les negociacions- va ser el repartiment de conselleries. Junts guanya pes respecte el de fa tres anys. Però Esquerra destaca que, després de 83 anys, presidirà el Govern amb totes les conseqüències, manté àrees destacades com Educació i incorpora per primera vegada Interior, que no deixa de ser una patata calenta.

Junts haurà ara de dur a terme un ball intern complex, perquè la majoria dels actuals consellers volen repetir, i caldrà complir la paritat -promesa per tots dos partits- i parar atenció a l’equilibri entre famílies internes -els procedents de CDC , els puigdemontistes, els independents…- i entre els sectors moderats i els radicals.

On no semblava que hi hagués especials diferències era en el programa de govern, en un context de pandèmia i crisi socio-econòmica. Junts assumeix el preacord d’Esquerra amb la CUP, que té un evident to d’esquerres. Sànchez va tractar de canvi d’imatge aquesta tendència afirmant que Junts s’ha reunit amb la CUP per superar les diferències, que són notables en assumptes com l’estudi d’una renda garantida, la priorització del sector públic o les polítiques de seguretat o habitatge, entre d’altres.

Sectors liberals de Junts no han amagat el seu rebuig frontal als plans de republicans i «cupaires». Però Aragonès va destacar en la compareixença que aquest acord no es veu alterat pel document pactat amb Sànchez en un intens cap de setmana de converses bilaterals al Lluçanès i Alella.

Junts va celebrar l’acord sense eufòria, perquè el seu contingut va ser explicat als dirigents ahir a l’executiva. A més, durant tota la negociació hi ha hagut debats intensos sobre errors tàctics com el de prometre sí o sí els vots a Aragonès. Ara, en canvi, la consulta que avui i demà es farà als 6.424 militants de la formació no permetrà rebutjar la investidura del republicà. Només es podrà optar entre avalar el pacte i investir. O no avalar però igualment donar-li els 32 vots dels diputats del partit de Puigdemont.

La CUP és el tercer en discòrdia. Malgrat celebrar l’acord, tem que els seus compromisos quedin en paper mullat. La formació no amaga la seva preocupació pel fet que Junts es quedi amb conselleries com Salut, Territori i Economia perquè auguren un xoc constant amb el seu pla de blindatge als serveis públics. En aquest sentit, el diputat «cupaire» Xavier Pellicer va recordar que els nou vots «no són un xec en blanc».