Pioner, obert i en un context irrepetible
El Punt Avui. Dossier 50 anys del Debat Costa Brava
- El Debat Costa Brava d’ara fa mig segle representa un punt de referència bàsic en la trajectòria històrica del litoral gironí
- Els canvis detectats arran de l’arribada del turisme massiu i l’esclat de la urbanització sense mesura van plantejar la necessitat d’actuar
“El Debat Costa Brava va néixer gairebé per generació espontània, fruit d’una inquietud compartida per molts sectors en un moment polític especialment propici per a l’expressió de desitjos de canvi. El ressò immediat i amplíssim obtingut per la proposta inicial va forçar els seus autors a concretar-la, i l’empenta de la societat civil va provocar que alguns col·lectius acceptessin la responsabilitat de fer-la real i palpable. Així va sorgir aquell congrés itinerant que ha quedat com un punt de referència bàsic en la trajectòria històrica del litoral gironí.” Són paraules del periodista Narcís-Jordi Aragó a finals del 1996 en un article a Revista de Girona en què rememora aquest debat, que va tenir la seva sessió inaugural el 20 de novembre de 1976, just fa 50 anys, a l’avui desaparegut hotel Playa de Platja d’Aro.
El debat era la culminació de més d’un any de treball d’una comissió executiva formada per membres d’aquests col·lectius esmentats i que, d’una manera o altra, es van veure interpel·lats l’estiu de 1975 per la revista Presència, –dirigida per Aragó– quan va publicar el monogràfic Judici a la Costa Brava. Un reportatge que abordava la situació d’un litoral gironí que, especialment entre 1956 i 1966, havia estat escenari de dos fets cabdals: “La pujada del turisme i la pujada del capitalisme”, segons afirmava Yvette Barbaza, la geògrafa autora, l’any 1966, del llibre de referència de la Costa Brava Le Paysage humain de la Costa Brava. Barbaza ho diu en una entrevista en el documental Els Límits de la Costa Brava d’Antoni Martí. O dit d’una altra manera, Presència abordava com la Costa Brava havia posat fi a l’era de la innocència. Del paisatge ara vist bucòlic obert al mar i d’una densitat de població que ara sembla impensable, fins a l’auge d’una urbanització vinculada tant a hotels com a segones residències, passant per la pèrdua d’un patrimoni natural i cultural. De rerefons, el boom dels anys seixanta i l’esclat del turisme de masses.
A Presència s’exposava tota aquesta situació a través de professionals vinculats a les comarques gironines, sobretot economistes, urbanistes i arquitectes. Professionals que, posteriorment, formarien part d’aquella comissió executiva que entomava el repte d’intentar posar sobre la taula la problemàtica del litoral i, fins i tot, a banda de la diagnosi, fer propostes “per aconseguir un desenvolupament més racional i humà de la Costa Brava”, segons es va dir en la declaració final del Debat. Entre aquests professionals que van publicar a Presència i que després van integrar-se en la comissió executiva destaca el catedràtic del Departament d’Estructura i Política Econòmica de la Universitat Autònoma de Bellaterra Joan Cals, a qui es va encarregar la feina de contactar amb possibles ponents per al debat. El resultat: més d’una setantena de ponències i nombroses sessions de debat repartides pel territori gironí –Sant Feliu de Guíxols, Roses, Torroella de Montgrí, Palamós, Lloret i Girona.
A la capital gironina, el 18 de desembre de 1976 hi va haver la clausura del Debat al Teatre Municipal. En aquest mateix escenari, molts anys abans, el 10 d’agost de 1935, ja s’hi havia celebrat una Conferència de la Costa Brava, convocada per la Generalitat republicana per, ja llavors, intentar resoldre els problemes del litoral. Havien passat més de quaranta anys, una guerra i una dictadura pel mig .
“Va ser un debat molt obert i en un context i un ambient irrepetible, molt especial”, diu l’economista Joan Cals, que també afegeix: “Quedaria l’esperit que la Costa Brava no fos només una cosa dels empresaris turístics, sinó una aspiració de ser ben governada per la societat en conjunt.” A banda de Joan Cals, en aquesta comissió executiva hi havia l’urbanista Juli Esteban, qui, molts anys després, dirigiria el Programa de Plantejament Territorial del govern català (2004-2010). Esteban va centrar-se en la problemàtica de les urbanitzacions. “Em semblava cabdal la manera de créixer dels municipis, amb habitatges de segona residència i amb urbanitzacions separades del nuclis amb tota mena de problemes. Em semblava que això s’havia d’assenyalar especialment, i aquesta va ser la meva aportació al debat”, explica Esteban. En la comissió executiva, a banda dels representants de Presència, també n’hi havia de les cambres de comerç gironines, de la Comunitat Turística de la Costa Brava i del Casal del Montgrí, de Torroella de Montgrí. D’aquesta darrera entitat, el president era Joan Surroca, qui uns mesos abans havia estat un dels impulsors de la històrica protesta pel Ter. Surroca recorda el debat com una “bona iniciativa promoguda per persones de molta vàlua de les quals vaig aprendre en les nombroses reunions i sessions preparatòries i en els deu debats organitzats a diferents poblacions, dos d’ells a Torroella de Montgrí, la meva vila.” L’actual president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, explica com avui dia “és impossible no conèixer un debat que va ser una de les accions amb més repercussió pública que va tenir en aquella època la Cambra de Comerç. “Era el començament de la transició, hi havia moltes ganes d’intervenir, parlar, reflexionar i buscar un país millor, i això va possibilitar aquesta implicació de tanta gent. Això va ser molt important”, afegeix el president de la cambra, que, no obstant, considera que la realitat mostra que moltes de les recomanacions que es van fer no van ser tingudes gaire en compte si es mira la realitat actual.
Les ponències que es van presentar al llarg d’aquest debat van quedar recollides en un volum editat el 1978 per la Cambra de Comerç de Girona –del qual malauradament no existeix una versió digital– i que cinquanta anys més tard respiren un aire de llibertat i pluralitat que, avui dia, costa de trobar. Hi va haver ponències d’àmbit físic i territorial, d’aspectes econòmics i humans i de vida col·lectiva. Ponències de professors universitaris i professionals, d’empresaris turístics, representants de col·lectius diversos, d’intel·lectuals com el mateix Manuel Vázquez Montalbán –que parla de l’estiuejant que arriba a la Costa Brava i la necessitat d’integrar-lo en organitzacions defensores de l’entorn– o fins i tot de l’actual secretari per a la Transició Ecològica del govern català, l’ornitòleg Jordi Sargatal, que juntament amb Martí Boada van defensar la creació de la reserva dels Aiguamolls de l’Empordà. Vist amb la perspectiva actual, és potser en aquest àmbit, en les demandes sobre espais naturals, on s’aconseguiria més a posteriori.
Cloenda
Al desembre, en l’acte de cloenda del debat al Teatre Municipal de Girona es van fer públiques “unes bases d’acord majoritàriament defensades” per aconseguir “un desenvolupament més racional i humà de la Costa Brava”. Així, per exemple, es constatava la contaminació del mar i dels rius, la degradació del medi ambient, l’excessiva qualificació de sòl urbanitzable, l’abandó de la pesca i l’agricultura, una indústria hotelera amb una reglamentació arbitrària, una població local “traumatitzada” per un fenomen turístic o la impossibilitat de participació directa del poble en els assumptes que l’afecten, entre d’altres. A tots aquests problemes, s’hi presentaven alternatives, com per exemple la creació de parcs naturals, el foment del transport col·lectiu, polítiques turístiques i d’atenció a altres sectors com el pesquer, la creació de sindicats dels treballadors o la incorporació “de forasters a les forces autòctones més conscients de cada població” –proposta que enllaçaria amb la ponència, per exemple, de Vázquez Montalbán–. La jornada es va cloure amb un manifest final on es posava èmfasi en la idea que totes les alternatives que es proposaven només serien possibles “en un doble marc institucional d’autonomia i democràcia”; demandes pròpies d’un context històric que impregna tot aquest debat. Tot i així, el darrer paràgraf del manifest final era aquest: “La Costa Brava que propugnem ha de ser una costa arrelada en la seva pròpia història i recobradora dels valors més autèntics del passat; ordenadora dels errors i superadora de les limitacions del present, i orientada cap a la construcció d’un futur que asseguri la salvació, conservació i potenciació del seu espai físic, econòmic, cultura i social, al servei dels homes que l’habiten.”
LES FRASES
Estiu de 1975.
El monogràfic que la revista Presència va publicar el 9 d’agost de 1975 i que va posar sobre paper un debat que existia en la societat. En l’editorial d’aquest número i sota el títol d’Una Comunitat per al poble, es llançava “un darrer clam d’esperança”per no renunciar a “una costa restituïda veritablement al poble, salvada –en el tros que queda– dels assetjaments dels seus enemics més o menys disfressats”. També Just M . Casero, en l’article introductori, deia: “El poble gironí té una darrera voluntat: salvar de manera precisa i contundent el patrimoni que encara no ha estat envaït per la corrupció administrativa i especuladora.” Els articles publicats s’il·lustraven amb fotografies del present i, sobretot, del “passat perdut i revelador”. Fotografies que mostraven les diferències de la Costa Brava de principis de segle XX amb la de mitjans del setanta, però no només de paisatges, sinó també, de la transformació de la seva gent.
LES FRASES
El debat va posar les bases de l’ordenació de la política turística de les nostres comarques i va ser la base que donaria lloc a la constitució del Patronat…
Miquel Noguer, president de la diputació de girona
Un grup de persones visionàries, valentes i agosarades van tenir la iniciativa de posar sobre la taula un debat que avui continua vigent
Marta Ball-llosera Font, ambientòloga
Era cabdal el problema de les urbanitzacions separades dels nuclis urbans. La C. B. estava amenaçada pels problemes d’urbanisme i territori
Juli Esteban i Noguera, urbanista
Moltes de les qüestions que es van posar sobre la taula fa 50 anys continuen plenament vigents, com la preservació del paisatge, l’ordenació turística…
Pol Fages, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE PALAMÓS
Va ser providencial que intel·lectuals de l’època volguessin promoure un debat obert que valorava el que s’havia fet a la Costa Brava, disbarats inclosos
Albert Sibils, president de la cambra de sant feliu
La Cambra va aliar-se amb Presència per abordar una realitat per a la qual no estàvem preparats des de cap punt de vista: l’explosió de tot el tema del turisme
Jaume Fàbrega, president de la cambra de comerç de girona
És interessant aquesta visió que tenien que la natura és important i que cal conservar el territori i l’arrelament de la població en aquest territori
Jordi Pagès, INVESTIGADOR del CEAB-CSIC
El sector turístic gironí sempre ha demostrat la seva solidesa i no ha defugit el debat. L’any 1976 es va fer una gran tasca de país des de la Costa Brava
Anna Garriga Ripoll, economista
Va ser un debat necessari i pioner, una mostra de visió de futur i un advertiment que, cinquanta anys després, encara manté plena vigència
Jaume Dulsat, president de la taula gironina de turisme
A Presència es reivindicava el cap de Creus, el Montgrí, les Gavarres i Cadiretes, i no hi sortien els Aiguamolls, i em vaig posar en contacte amb ells
Jordi Sargatal, ornitòleg, naturalista i secretari de transició ecològica del govern

