Els ports de la Costa Brava generen un impacte econòmic superior als 350 milions d’euros anuals
Diari de Girona. Roses, Palamós i Blanes concentren prop del 65% del negoci registrat al litoral gironí. El conjunt dels 45 ports de la Generalitat va generar un impacte de 1.715,8 milions a Catalunya.
L’activitat econòmica comptabilitzada als ports de la Costa Brava va generar una facturació directa de 164,6 milions d’euros el 2023. Aquesta xifra es tradueix en un impacte econòmic total estimat de 362,2 milions d’euros sobre el conjunt de l’economia gironina si s’apliquen els efectes multiplicadors de l’estudi elaborat pel Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona per a Ports de la Generalitat. L’estudi, fet públic aquesta setmana, estableix que per cada 100 euros de facturació directa als ports es generen 120 euros addicionals en altres activitats econòmiques.
Per darrere es van situar l’Escala, amb una facturació directa de 13,6 milions; l’Estartit, amb 12,4 milions; Llançà, amb 10,6 milions, i Sant Feliu de Guíxols, amb 7,4 milions. També van destacar el Port de la Selva, amb 4,8 milions; Empuriabrava, amb 4,4 milions, i Port d’Aro, amb 2,8 milions. Les dades es completen amb les instal·lacions de Cala Canyelles, Llafranc, Begur i Colera.
Pel que fa a l’ocupació, l’estudi contempla 935 treballadors directe en aquests ports. Roses encapçala també aquest apartat, amb 184 treballadors, seguit de Palamós, amb 164; l’Estartit, amb 155, i Blanes, amb 128.
L’impacte a Catalunya
En el conjunt de Catalunya, l’activitat dels 45 ports de titularitat de la Generalitat va generar una facturació total de 1.715,8 milions d’euros el 2023, equivalent a 4,7 milions diaris. Segons l’estudi, aquesta activitat va aportar 978,6 milions d’euros al producte interior brut català, el 0,32% del total, i va contribuir a la creació o manteniment de 13.317 llocs de treball equivalents a temps complet.
De la facturació global, 785,9 milions van correspondre a l’activitat directa dels agents portuaris, mentre que els 929,9 milions restants es van derivar dels efectes indirectes i induïts. L’activitat també va generar 432,6 milions d’euros en rendes salarials.
Per sectors, la construcció, reparació i compravenda d’embarcacions va concentrar el volum de negoci més elevat, amb 489,8 milions d’euros de facturació total i 3.517 llocs de treball. L’activitat pesquera va generar 299,7 milions i 3.476 llocs de treball, mentre que la nàutica va aportar 242,6 milions i 1.682 ocupacions. Entre aquestes tres activitats van representar aproximadament el 60% de la facturació generada pel sistema portuari català.
L’impacte també es va traslladar als ingressos públics. L’activitat dels ports va generar una recaptació fiscal de 278,4 milions d’euros, distribuïts entre 165,3 milions d’IVA, 60,1 milions d’IRPF i 53 milions de l’impost de societats. A aquestes quantitats s’hi van afegir 124 milions en cotitzacions a la Seguretat Social.
L’estudi destaca que els efectes de l’activitat portuària s’estenen més enllà dels sectors directament relacionats amb els ports. Del total de facturació generada a Catalunya, 626,6 milions d’euros, el 36,5%, van correspondre a activitats econòmiques sense una vinculació directa amb el negoci portuari, com el comerç, els serveis professionals, les activitats immobiliàries o el transport.