Els projectes renovables frenen pel preu de la llum i el «no» dels bancs
Diari de Girona. La concessió de permisos per construir plantes o les noves peticions acumulen dos anys de caigudes en un sector ja tocat per la sobrecapacitat i les mesures especials «antiapagada».
Espanya s’ha embarcat els últims anys en un desplegament massiu de renovables, marcant rècords de nova potència verda posada en marxa. L’expansió accelerada de plantes solars (inclòs l’autoconsum) i el creixement més modest de l’eòlica han disparat el pes de la potència verda en el sistema elèctric espanyol.
A Espanya, el país del sol, la potència instal·lada de les plantes fotovoltaiques s’ha duplicat en poc més de tres anys. Tres anys històrics en què s’ha passat de menys de 30.000 megawatts (MW) solars operatius fins a gairebé els 57.000 MW actuals, inclosos més de 9.000 MW d’autoconsum, segons els registres de Red Eléctrica de España (REE). I encara que durant el 2026 el ritme s’ha moderat (de moment amb 6.200 MW nous des del gener, davant dels més de 11.000 MW de tot l’any passat), el creixement d’instal·lacions solars que es posen en marxa seguirà sent molt rellevant.
Les plantes renovables que ara s’estan posant en marxa són fruit d’iniciatives empresarials que van arrencar fa entre cinc i set anys. Són els terminis habituals de la durada de la procel·losa tramitació administrativa.
Inici del descens
Després del boom, el sector ha començat a prémer el fre i ja fa un parell d’anys que baixen l’aparició de nous projectes de plantes renovables i la concessió de més permisos, a conseqüència d’un problema de sobrecapacitat d’instal·lacions de producció elèctrica, de dubtes sobre la rendibilitat de les inversions atès el caos de preus del mercat elèctric i, com a conseqüència de tots dos factors, de les dificultats per obtenir finançament dels bancs.
Durant el 2025, el Govern i les comunitats autònomes van concedir permisos de construcció a un total de 482 projectes renovables (fonamentalment, solars) amb una potència d’una mica menys de 8.200 MW, cosa que suposava una caiguda del 69% en relació amb l’any anterior, segons les dades de
Des de principi d’any, les noves obres verdes en marxa han caigut a la meitat, amb 6.600 megawatts
l’Observatori d’Energies Renovables de la consultora Opina 360. El 2026, la frenada continua. Entre el gener i el setembre d’aquest any, les administracions públiques van atorgar autoritzacions de construcció a projectes amb 3.300 MW en conjunt, un 30% menys.
Els permisos de construcció són una de les últimes autoritzacions que rep un projecte renovable en una fase ja avançada del seu desenvolupament. Però l’aturada també es nota en l’aparició de nous projectes en fases inicials. L’any passat van sortir a informació pública un total de 791 projectes renovables amb 14.100 MW, amb una caiguda del 37%. Però des de principi d’aquest any els nous projectes verds que s’inicien han caigut a la meitat, amb 6.600 MW davant dels gairebé 12.000 MW de l’exercici anterior.
Ralentització «lògica»
«És normal que baixi el ritme de nous projectes», explica José Donoso, director general de la patronal fotovoltaica UNEF. «El que és lògic és una ralentització després d’anys de rècord quan el que hi ha és més oferta que demanda i encara hi ha una gran bossa de projectes aprovats que s’aniran posant en marxa els pròxims dos o tres anys. Si no creix la demanda elèctrica, el que és raonable és endarrerir projectes».
La sobrecapacitat renovable –amb més producció d’electricitat que demanda per consumirla– està provocant un caos de preus dins del mercat de l’electricitat, amb pràcticament 1.000 hores aquest any amb preus a zero euros o negatius quan es concentra la producció solar i grans pujades quan els preus els marquen les centrals de gas.
I també s’està disparant l’energia que el sistema malbarata perquè no es pot consumir: el 2024 es va perdre el 12% de l’electricitat renovable; el 2025, el 17%, i en aquest 2026 ja frega el 25%, segons l’associació empresarial APPA Renovables. Una situació agreujada, l’últim any i mig, per les mesures especials per evitar el risc d’una altra apagada (la famosa operació reforçada de Red Eléctrica), que implica retallar una mica la producció de renovables per prioritzar la de les centrals de gas per donar més estabilitat al sistema.
Des del sector energètic s’alerta que aquest escenari posa en perill la rendibilitat de les plantes verdes –actuals i futures– i està frenant les inversions en nous desenvolupaments per la falta d’incentius i la incertesa sobre l’evolució del mercat. «Aquesta situació espanta la inversió en nous projectes. La inversió ara no és tan alegre i s’estan frenant o endarrerint alguns projectes en fases inicials», assenyala José María González Moya, director general d’APPA.
A més, el sector de les renovables adverteix que la incertesa està impedint que molts promotors de plantes solars tinguin accés al finançament bancari necessari per desenvolupar els seus projectes. Els bancs ara són més selectius i només estan donant finançament a grans grups energètics o als projectes que compten amb contractes ja signats per vendre la seva electricitat a llarg termini i a un preu fix (coneguts com a PPA segons l’argot del sector) o que incorporen grans bateries (per emmagatzemar l’electricitat generada en moments de sobreproducció i preus baixos, per vendrela quan els preus pugen).