«Amb el Plater hem de fer un esforç per explicar-nos millor»
Diari de Girona.
— Aquesta setmana el secretari general del Departament d’Economia, En Juli Fernández, parlava de la necessitat de col·laboració públicoprivada per tirar endavant grans projectes, entre els quals va citar textualment el Clínic i el Campus de Salut de Girona. Si no arriben les aportacions privades que espera el Govern, hi ha algun tipus de perill sobre aquests projectes?
— No, els projectes estan garantits. De fet, en particular el Trueta està, està avançat. Estem ja en redacció del projecte d’execució. Falta una qüestió de mobilitat que queda resolta aquest any, i la nostra previsió és que les obres puguin començar a finals del 27 o principis del 28. Ara és veritat que aviat traurem una consulta de mercat, de caràcter tècnic, tant pel campus del Trueta com pel Clínic per explorar col·laboracions amb el sector privat. Creiem que és una bona fórmula. Estem convençuts que el resultat serà positiu, i si no, hi ha altres vies per tirar endavant aquests dos projectes, que són dos projectes clau. Per Girona el nou Campus de Salut és fonamental perquè uneix salut, universitat i recerca. Les tres potes del projecte estan garantides.
— Ha parlat del tràmit pendent al ministeri en temes de mobilitat, i aquí a Girona s’ha expressat certa preocupació perquè això es pugui endarrerir degut a la convocatòria d’eleccions generals
— No em preocuparia, estem avançant i la previsió és que abans que acabi l’any ho tindrem resolt. Les eleccions són un moment important, però les qüestions que són eminentment tècniques no han de quedar afectades ni quedaran afectades per aquesta convocatòria.
— Una altra preocupació entre molts ajuntaments i par de la població és el Plater, que ha rebut milers d’al·legacions. Pensa que el Govern no s’ha explicat prou bé?
— Segurament. Hem de fer un esforç per explicar-nos millor. Des del meu punt de vista, amb el Plater hi ha hagut alguns episodis de desinformació, però precisament el que vol aquest pla és donar veu al territori, donar veu als ajuntaments, treballar amb ells i decidir quins llocs són òptims, per ubicar aquestes, aquestes instal·lacions d’energia renovable.
— Si el consens no és possible, el Govern pot decidir impulsar un projecte de renovables en una zona on hi ha oposició local?
— La meva experiència és que sempre que s’ha obert un diàleg d’aquest tipus s’ha arribat a un acord i a un
«El futur Campus de Salut està garantit encara que no hi hagi aportacions del sector privat»
Paneque, candidata el PSC a l’alcaldia de Girona? «Tenim un calendari marcat per prendre la decisió»
consens. Ara, el que passa és que com que hi ha aquest exercici de planificació, hi ha decisions que s’han de prendre a nivell d’altres administracions no municipals, bé sigui Generalitat, bé sigui govern d’Espanya, que deixen desemparats els ajuntaments. Per tant, la meva experiència és just al contrari, que fent aquests exercicis de, de planificació, pausats en el temps, amb un període d’escolta ampli, s’acaba arribant a consensos.
— Una altra font de conflicte a nivell municipal és la normativa que limita els habitatges d’ús turístic, especialment en municipis de la Costa Brava, on aquesta tipologia d’habitatge suposa, en alguns casos, més del 50% de l’oferta d’allotjament. Diversos ajuntaments, algun de socialista, han plantejat que es consideri aquests municipis com una excepció a la normativa…
— Escoltarem el que puguin plantejar aquests municipis, però jo crec que l’enfocament que s’ha donat des del Govern, eh, és l’enfocament correcte. Els habitatges són prioritàriament per residir. Hi pot haver habitatges per a ús turístic, però han de ser limitats i no poden tenir un us predominant que acabi provocant distorsions en el mercat. En molts llocs això clarament és el que està passant.
— Però hi ha uns mínims que s’exigeixen a tothom i que aquests municipis turístics consideren excessius…
— Escoltarem el que ens puguin plantejar aquests municipis. Però demano que tothom sigui conscient de la situació que tenim amb l’habitatge a Catalunya i que hem de fer un esforç de coherència. Si realment creiem que hi ha una crisi d’emergència habitacional, cal donar prioritat als usos residencials.
— Aquest any Girona i Catalunya han tornat a batre rècords d’arribada de turistes. Hi ha cada vegada més veus que demanen deixar de fer un debat de volum i parlar més de qualitat i d’ingressos.
— Des del Govern ja ho hem fet. Tenim una línia de treball molt establerta que busca més qualitat en el sector. Això vol dir més despesa per turista, un turisme d’una tipologia diferent que aposti pel turisme cultural, gastronòmic i esportiu, més desestacionalitzat. Tenim un país molt ric en aquest àmbit. En aquest context, s’entén l’aposta del Govern i del territori per la Ryder Cup el 2031.
— Parlant de la Ryder Cup, els promotors de l’esdeveniment insisteixen en la necessitat que hi hagi un camp nou a la zona de Caldes. La Generalitat posarà facilitats a la seva construcció?
— Hi ha un acord referent a les condicions en les quals acollirem la Ryder Cup el 2031.Tot allò que sigui millorar aquest acord, nosaltres ho escoltarem i ho valorarem.
— Ha vingut a Girona a presentar els candidats a les eleccions generals, però en un horitzó molt proper tenim les eleccions municipals. Sílvia Paneque va guanyar les últimes eleccions a Girona, tot i que no va poder ser alcaldessa, i ara és una peça fonamental del seu Govern. Vostè vol que Sílvia Paneque sigui la candidata socialista a la ciutat de Girona?
— Està fent una feina magnífica al Govern. A part de ser la portaveu, té unes responsabilitats en qüestions que són molt claus pel futur del país i que, des del meu punt de vista, està desenvolupant d’una forma molt satisfactòria. Quan arribi el moment prendrem la decisió.
— Hi ha una data fixada?
— Les eleccions són al mes de maig i tenim marcats uns calendaris per prendre les decisions a nivell de formació política. En aquest moment, és una persona molt valuosa pel govern de Catalunya i jo estic molt orgullós de comptar amb la seva col·laboració.