Entrevista al president de la Generalitat, Salvador Illa
Diari de Girona. El president de la Generalitat ha visitat Girona en plenes Fires de Sant Narcís per presentar els candidats del PSC al Congrés i al Senat per a les eleccions del 29 de novembre. En aquesta entrevista parla dels problemes de Rodalies, del conflicte educatiu.
— El traspàs de l’R1 de Rodalies és un regal enverinat? Ho dic perquè és de les que té més problemes, està propera a la costa i quan hi ha temporals és de les més afectades.
No, si ho fem bé no. Respon a la voluntat del Govern de Catalunya d’assumir responsabilitats en qüestions que no són senzilles. En la mobilitat i la xarxa de Rodalies, el que volem és assumir responsabilitats i, per tant, comencem per l’R1. També és la línia més senzilla de traspassar des d’un punt de vista tècnic, però és una línia de les més rellevants que tenim. Deixi’m posar en evidència el contrast entre l’actitud d’alguns responsables autonòmics, per exemple, la presidenta de Madrid, que quan hi ha un incendi de certa importància, s’ho treu de sobre i diu que ho faci el Govern d’Espanya. Ens queixem sempre de tot, no? El Govern d’Espanya ho fa tot malament, però quan hi ha un incendi, resol-ho tu, no? O l’actitud d’altres, que quan hi ha emergències, donem la cara i les afrontem i volem cada vegada assumir més responsabilitats. Són dues maneres d’entendre les coses i d’entendre el model d’estat que tenim a Espanya.
— Com està el traspàs en aquest moment?
Molt avançat. Estem treballant. S’han anat seguint passos administratius i jo espero que el calendari que vam acordar, que és que abans que acabi l’any pugui estar acordat el traspàs, es compleixi. En la reunió que vaig tenir aquesta setmana amb el ministre [Óscar] Puente, el seu equip i la consellera [Sílvia] Paneque vam renovar el compromís de què això fos així i el mateix ministre i jo vam expressar que és un acord irrevocable, sense marxa enrere.
— El ministre, en aquesta reunió, va dir que les incidències s’havien reduït moltíssim, però els retards són molt continus i hi ha gent molt enfadada.
Mentre hi hagi una incidència, no podem estar tranquils. El nostre objectiu és un servei d’excel·lència que ara no tenim i en som conscients tant nosaltres com el ministre. Dit això, el temporal Harris, on va perdre la vida un maquinista, i jo això no ho oblido perquè és l’única cosa irreparable, va posar de manifest una precarietat a la xarxa, amb una manca de manteniment acumulat en els anys, que ens ha obligat a fer un esforç molt important. En aquell moment vam tenir més de 600 incidències. En aquest temporal que hem tingut fa dues setmanes, de característiques molt més intenses que el Harris, el nivell d’incidència ha sigut molt inferior, gràcies a la feina que s’ha fet. Vam reforçar els túnels de Rubí, vam reforçar tots els túnels del Garraf, vam canviar moltes catenàries, vam reforçar molts talussos, però hi ha hagut incidències i no pararem de treballar fins que no es redueixin. I efectivament, en alguns trams encara hi ha limitacions de velocitat provocades perquè s’estan executant treballs. Hi ha cent cinquanta-una actuacions en marxa a la xarxa de Rodalies, la majoria d’elles, per no dir gairebé totes, sense interrupció de servei. També hi ha un altre element que hi ha incidit, que és la sensibilitat dels maquinistes, molt a flor de pell, si em permet l’expressió, arran del company que vam perdre. Hem acabat la feina? No. Estem satisfets? No. Podem dir que hem avançat en coses? Sí, que és el que intentem traslladar a la ciutadania. Renovem el compromís de continuar avançant? També. Però fins que no ho tinguem tot resolt i no tinguem els nivells d’excel·lència als que aspirem, no descansarem.
— Per què el Departament d’Educació no va negociar durant l’estiu amb els sindicats per intentar arribar a un inici de curs menys conflictiu?
Nosaltres hem tingut sempre una actitud, i la continuarem tenint, de mà estesa amb tothom per intentar arribar a acords en matèria sindical i en qualsevol altra matèria i jo he expressat sempre, i la consellera també, el màxim respecte i reconeixement cap als docents. Fixi’s que quan nosaltres vam arribar al govern eren els tercers pitjor retribuïts del conjunt d’Espanya i amb els acords que hem arribat, i que han validat alguns representants sindicals, d’altres no, han passat a ser els tercers millor retribuïts. Bé, què hem fet amb educació? Dues coses: constatar que hem de repensar i refer el consens educatiu del país que va donar peu a la Llei d’Educació de Catalunya aprovada pel Parlament l’any 2009. Per què? Perquè han canviat moltes coses i, per tant, hem convocat una reflexió oberta a totes les persones que tenen alguna cosa a dir amb educació. Els docents, les famílies, totes les administracions, la municipal, l’autonòmica i els àmbits més acadèmics. I hem encarregat a un gironí, al professor doctor Joan Manel del Pozo, president del Consell d’Educació de Catalunya, que condueixi els treballs per refer aquest pacte. No es tracta de tornar a fer diagnòstics, que ja en tenim, sinó de prioritzar una mica què s’ha de fer, tenint en compte l’experiència comparada de països del nostre entorn. I paral·lelament hem dit: aplicarem de forma gradual un compromís de la Llei d’Educació de Catalunya, que és arribar al 6% del PIB en educació, que en 17 anys no s’ha avançat. Jo el que vull reiterar és la nostra voluntat d’abordar aquesta qüestió, que a vegades és incòmoda per un govern, sobretot perquè el que decidim ara, els resultats educatius no es veuran fins d’aquí a 8 o 10 anys.
Per què creu que s’han intensificat tant les protestes en aquests dos anys del seu govern?
La gent protesta quan creu que la protesta pot donar un resultat. Quan veu que hi ha un govern absolutament opac a les protestes i que no fa res, doncs la gent moltes vegades diu: “Doncs no, no val la pena ni que surti de casa a protestar”. Quan la gent veu que millorem les condicions de treball pels cossos de seguretat, que feia molt temps que no es tocaven, que s’avança en matèria d’educació, la gent diu: “Escolta’m, jo també, jo també, jo també”. I jo ho entenc. No ho podem fer tot de cop, però hi ha coses. Un segon factor és que hi havia molta feina acumulada. Un tercer factor és que estem en uns moments de canvis al món molt de fons, demogràfics, geopolítics, tecnològics, climàtics, que generen inquietuds. La gent demanda que les administracions públiques els protegeixi. Vostè com em protegeix a mi davant del canvi climàtic? Davant d’aquests canvis de població? Davant de les noves tecnologies, de la intel·ligència artificial? Perdré la meva feina? La feina de periodista com es veurà afectada? Qui em protegeix a mi? Qui em garanteix a mi? La gent fa sentir la seva veu en aquests àmbits. La voluntat del Govern és escoltar tothom, estar atents i sobretot pensant en el bé comú i l’interès general, l’interès de la majoria de la ciutadania.
Ens consta que vostè està preocupat per l’ascens de partits com Vox i, especialment a Catalunya, Aliança Catalana. En quines mesures està treballant per evitar aquest creixement?
Jo crec que bàsicament el que s’ha de fer és explicar la veritat a la ciutadania. No vendre duros a quatre pessetes ni generar expectatives que no es poden complir. Explicar a la gent la veritat de com estan les coses, com està el món, cap on anem, què està passant. Fer que les institucions democràtiques funcionin, siguin efectives resolent els problemes que té la ciutadania. Avui el nostre país genera prosperitat, però no s’acaba de compartir aquesta prosperitat i el factor principal que incideix en això és l’habitatge. I hem d’explicar a la ciutadania que estem fent tot el que es pot fer, que la resolució de l’habitatge és la nostra resolució, però que no ho farem en un mes ni en un any. Necessitem temps per demostrar que les institucions democràtiques són el camí per resoldre aquestes qüestions. I s’ha de dir a la gent que es fixi bé què passa quan els referents polítics d’aquestes formacions autoritàries governen. Jo crec que l’adjectiu que els hi escau més és autoritàries, en el sentit que neguen el valor de les institucions democràtiques i deslegitimen les institucions democràtiques. Que es miri que passa quan els referents d’aquestes formacions polítiques governen. A Estats Units ciutadans d’origen de llatí que van votar a Trump, han vist com familiars seus que vivien i treballant als Estats Units han estat detinguts i deportats sense cap mena de dret. Miri vostè el cost de la vida com ha evolucionat als Estats Units. Miri vostè si la gent s’ha enriquit o s’ha empobrit. Miri vostè com anava l’economia nord-americana. Que mirin als llocs on governa aquesta gent, què està passant, com està anant. Per tant, no fem demagògia en certes coses, ni busquem bocs expiatoris com les coses es posen difícils en el món, justament perquè generem guerres que augmenten el cost de l’energia i que augmenten el cost de la vida. Els referents d’aquestes persones volem que governin aquí? Jo crec que no tenen solució als problemes reals que tenim. Tenen plantejaments demagògics molt orientats al que jo dic que és la defensa del gran diner.
Quan es parla del relleu de Pedro Sánchez sempre surt el seu nom.
Jo crec, i ho dic sincerament, que té un recorregut polític encara llarg a Espanya. Hem de ser respectuosos amb la decisió que prendran els ciutadans el 29 de novembre, però aquesta gent que ho dona tot per fet i que ja comença a repartir, crec que es precipiten. El meu pronòstic és que tornarà a guanyar i tornarà a governar el president Sánchez i que Catalunya tornarà a ser decisiva en aquesta decisió. I, per tant, treballo i m’agradaria que ell pogués continuar al davant del govern d’Espanya pel bé de Catalunya i pel bé d’Espanya. El meu horitzó polític està aquí a Catalunya, desenvolupant les responsabilitats que amb molt d’honor em va atorgar la ciutadania de Catalunya, que és presidir la Generalitat.
Quina rebuda institucional, o no institucional, ha de tenir Carles Puigdemont quan torni?
Jo, com a president de Catalunya, actuaré amb normalitat, com ho he fet sempre i amb respecte institucional, com ho he fet sempre, i espero que tothom faci el mateix.