Anuncien un pla de 3,6 milions per renovar una cinquantena de marquesines
Diari de Girona. Èxit dels ajuts a la rehabilitació al mór rural.
La Generalitat de Catalunya reformarà una cinquantena de marquesines d’arreu de les comarques gironines per un valor de 3,6 milions d’euros. Així ho va explicar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona durant la conferència «Dos anys construint el futur. Catalunya i Girona: motors econòmics de l’Euroregió Pirineus Mediterrània», en què la consellera va fer un repàs dels dos primers anys de legislatura, amb Salvador Illa com a president, i va posar sobre la taula diferents projectes de futur.
Un d’aquests és la reforma de les marquesines. De fet, el projecte és més ambiciós, perquè s’actuarà en totes les marquesines de Catalunya, tot i que Paneque ja va avançar que les primeres que es licitaran seran les de la província de Girona.
L’objectiu és que siguin «espais accessibles per a tothom», amb itineraris adaptats per a vianants amb mobilitat reduïda, bancs adaptats i descripcions en braille. També es preveu que siguin espais respectuosos amb el seu entorn natural i estaran construïts amb «material reciclable», a més de comptar amb plaques fotovoltaiques i vidres «respectuosos amb el medi ambient». Paneque va assenyalar que es crearan «espais versàtils i amables» que, al mateix temps, seran «modulables». S’ubicaran «en entorns que generin sensació de seguretat» i incorporaran una millora del sistema d’informació al viatger.
Ajuts al món rural
Una altra de les novetats que va explicar la consellera va estar relacionada amb els ajuts al món rural per «evitar la despoblació» a la «Catalunya interior». Per a Paneque, la primera convocatòria de rehabilitació d’habitatges al món rural va tenir un «gran èxit» i s’hi van presentar 273 sol·licituds, que corresponen a 303 habitatges. Pel que fa a les comarques gironines, es van fer 38 peticions.
Tot plegat suposa una aportació de 8,07 milions d’euros, davant d’una convocatòria que, inicialment, estava dotada amb cinc milions. La majoria de les sol·licituds són de particulars (185), seguides de les destinades a lloguer assequible (51) i de les promocions d’habitatges amb protecció oficial (HPO) a 50 anys (37). Paneque va ressaltar dos factors importants: la «creació d’habitatge o la seva rehabilitació» i l’aposta pel «reequilibri territorial» que, segons va dir, no s’havia fet en les últimes dècades.
El programa, que forma part del Pla 50.000, estava adreçat a 590 municipis rurals —la consellera no va especificar des d’on s’havien fet les peticions— i preveu subvencions de fins a 70.000 euros per habitatge.
Els dos primers anys
Més enllà d’això, Paneque va explicar que els dos anys de legislatura havien estat marcats, entre altres
«És evident que s’ha de millorar, però cal tenir coratge a l’hora d’actuar», assenyala Sílvia Paneque
qüestions, per la voluntat de revertir la situació de crisi de les infraestructures, superar la desinversió, reforçar la projecció de Catalunya en l’àmbit internacional i apostar per àmbits com l’economia, l’educació o la mobilitat. De fet, va treure pit de les «151 actuacions» que s’havien fet en el conjunt del servei de Rodalies o, pel que fa a les comarques gironines, de la licitació de la variant de les Preses i Olot per 447 milions d’euros i del Pla de xoc d’autobusos.
Un altre dels àmbits en què va posar l’accent va ser l’habitatge. Va assenyalar que entre 2010 i 2020 la Generalitat va tirar endavant un miler d’habitatges protegits, mentre que en els últims dos anys, amb els socialistes al capdavant, n’havien estat 10.000, entre els quals uns 1.200 a les comarques gironines. Paneque va admetre que «no són tots els que calen», però sí que va considerar que «la maquinària ha començat a funcionar» per aconseguir l’objectiu de 300.000 habitatges de protecció oficial el 2050.
Entre altres qüestions, també va fer referència al futur Campus de Salut, una «obra de magnitud extraordinària» que, segons va assenyalar, «s’arrossegava des de feia molts anys». Per altra banda, va destacar les inversions en escola i educació, que tenen una «importància cabdal», com el pla per climatitzar les aules, i també el Pla de barris, que, a les comarques gironines, va seleccionar en la primera convocatòria el barri de Pont Major de Girona, el nucli antic d’Olot i el sector oest de Figueres.
«El moment de ser valents»
El que sí que va deixar clar la consellera és que és «evident» que «s’ha de millorar», però que també cal tenir «coratge a l’hora d’actuar» amb la voluntat d’aconseguir «l’excel·lència». Ara bé, va assegurar que tot això no s’assoliria si no s’actuava de forma «conjunta» i amb «objectius compartits». Per això, va defensar que havien posat les «polítiques compartides al capdavant» i va indicar que «la divisió que estableix l’extrema dreta només confronta».
Segons Paneque, ja s’havien vist «els primers resultats favorables després de dos anys de treball intens», però per «continuar avançant» va dir que és «imprescindible» l’aprovació del nou model de finançament. Va recordar els 4.700 milions d’euros «addicionals» per a Catalunya que contempla la proposta del govern espanyol. «Menystenir-los seria una mala notícia», va exposar.
«Aconseguir la proximitat»
La sala es va omplir amb més de 200 persones, en un acte que va començar vint minuts tard. El va inaugurar el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart, que, en la mateixa línia de Paneque, va assegurar que «en dos anys han passat moltes coses». Va destacar que s’havien «tirat endavant moltes inversions que feia temps que estaven encallades» i, sobretot, va posar èmfasi en el fet que la Generalitat havia aconseguit la «proximitat». «S’ha assolit que la Generalitat no sigui un núvol inaccessible, sinó que s’acosti a les persones», va dir. Per a ell, això és «vital».
Finalment, la intervenció de Paneque va estar precedida per una taula rodona. Hi van intervenir la directora general de Barcelona Regional, Bàrbara Pons; el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal; i la presidenta del Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Vanessa Abad. El debat va estar moderat per la directora de Ràdio Girona, Carme Martínez.