Lloret de Mar supera Benidorm i lidera l’oferta hotelera de l’Imserso
Diari de Girona. Catorze establiments participen en el programa.
Durant anys, parlar dels viatges de l’Imserso era gairebé sinònim de Benidorm, però el regnat de la ciutat alacantina s’esvaeix. Els hotelers espanyols fa anys que adverteixen que les condicions econòmiques del programa no cobreixen els costos d’operació i alguns establiments han decidit plantar-se i descartar la seva participació. Un dels llocs més afectats per aquesta decisió ha estat l’emblemàtica ciutat alacantina, fins al punt que ja no encapçala l’oferta hotelera del programa de vacances per a jubilats creat als anys 80 per Felipe González.
Lloret de Mar és el nou rei de l’Imserso, amb 14 establiments, just per sobre de Puerto de la Cruz (Tenerife) i Salou, amb 13 i 12, respectivament. Tots plegats per davant de Benidorm, la presència de la qual en el programa per a majors de 55 anys ha anat disminuint després de la pandèmia, en passar de 28 hotels a 11 aquesta temporada, segons la patronal hotelera valenciana. I el mateix passa al País Valencià, que ha reduït el nombre d’hotels de més de 60 a una trentena en cinc anys. Ara, el líder del rànquing és Catalunya, amb 48 allotjaments.
Més costos
«Aquest any es van mantenir les mateixes condicions econòmiques que l’any passat, però els hotels van augmentar els seus costos (matèries primeres, energia, costos laborals), per això alguns van decidir que no és viable operar», explica la directora executiva de l’Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana (Hosbec), Mayte García. El Govern va decidir prorrogar el contracte de l’any passat, valorat en gairebé 60 milions d’euros, una temporada més, tot i que en els darrers mesos, després de l’inici de la guerra a l’Iran, la inflació es va disparar fins al 4,3% a l’agost, el nivell més alt des del 2023.
Les queixes pels preus baixos conflueixen amb la maduresa d’algunes destinacions, com Benidorm. Els viatges de l’Imserso, a més de promoure la vida activa de la gent gran, busquen desestacionalitzar el turisme, però la ciutat ja no queda buida durant la temporada baixa. Va acumular 1,9 milions de visitants als hotels entre l’octubre del 2025 i el juny del 2026, mesos de l’Imserso: 635.000 turistes per trimestre, davant dels 800.000 entre el juny i el setembre.
Oferta i demanda
En altres indrets com Lloret de Mar i Salou passa el contrari. Totes dues es van situar en el mateix període al voltant dels 850.000 visitants, que significa que en temporada baixa tenen la meitat de demanda que a l’estiu, quan arriben als 542.000 i 612.000, respectivament.
Els gremis hotelers catalans consultats van rebutjar participar en aquest reportatge. L’avantatge del programa és que els establiments tenen assegurada la venda de les habitacions que ofereixen perquè la demanda sempre supera les places disponibles (més de 4,6 milions de persones acreditades).
«Benidorm és una destinació que es comercialitza molt a l’exterior i el turista nacional que ve en temporada baixa moltes vegades ho fa a través d’altres programes per a gent gran que les agències creen pel seu compte i que són més cars», diu García. La planta hotelera es va renovar després de la pandèmia, amb inversions per pujar a 4 i 5 estrelles, i la demanda hivernal és alta gràcies a l’empenta del turisme internacional. Durant la primera meitat de setembre, el 70% de la demanda va correspondre al turisme estranger, segons García.
El principal motiu del descens de l’oferta és que els establiments asseguren que treballen amb pèrdues. El Govern no fixa una tarifa mínima: cada hotel cobra segons el que negocia amb les concessionàries, la UTE Turismo Social (BTravel i Viajes Halcón), que gestiona la costa peninsular i les escapades, i la UTE Mundicolor
El municipi selvatà, Puerto de la Cruz i Salou són els nous «reis» dels destins per a la gent gran
(IAG7 Viajes, World 2Meet i Next Continental Holdings), a càrrec de la costa insular. A aquestes no se’ls permet opinar sobre el programa, segons explica una d’elles.
Tarifes i marges
A la pràctica, els hotelers reben entre 25 i 30 euros per persona i nit per pensió completa, allotjament, espectacles i begudes. Per cobrir els costos caldrien 35 euros, segons les estimacions de la patronal valenciana basades en un estudi de la Universitat de València per a Hosbec del 2023-2024 i en l’augment de l’IPC. Per què alguns hotels hi participen? El portaveu de la Comissió de l’Imserso de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat), Eduard Farriol, creu que és per retenir el personal, que hi treballa des de fa dues o tres dècades i que seria difícil de substituir.
García hi afegeix dos motius: els hotels que són els únics oberts a l’hivern a la seva destinació i els que pertanyen a grups que compensen les pèrdues entre establiments. Fonts del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, del qual depèn l’Imserso, afirmen que «és normal que les patronals hoteleres pressionin a favor dels seus interessos empresarials», però assenyalen que el programa «va tenir una àmplia oferta» les dues darreres temporades al País Valencià «i així continuarà».