Per què els aliments pugen menys que l’IPC?
Diari de Girona. Els preus dels aliments -a diferència de l’energia i els carburants- han mantingut una certa treva aquest estiu. I també en el conjunt de l’any. En aquesta evolució hi han tingut un paper rellevant les grans cadenes de supermercats, que han evitat que els preus dels aliments es disparessin absorbint una part de l’augment dels costos i reduint així l’encariment dels productes bàsics de la cistella de la compra. Així ho reflecteix l’Índex de Preus de Consum (IPC) corresponent al mes d’agost, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Malgrat el repunt dels aliments registrat a l’agost, amb una taxa anual del 2,3%, set dècimes per sobre de la del mes anterior i vinculat en part a l’augment dels costos energètics i a factors climàtics, la inflació alimentària es manté dos punts per sota de l’IPC general. De fet, al juny va registrar la taxa interanual més baixa des de principis del 2025.
A l’agost, la inflació general a Espanya va arribar al 4,3% —el 4,1% a la Comunitat Valenciana—, impulsada sobretot pels carburants. El transport ha estat, de fet, un dels sectors més inflacionistes: la variació anual ha pujat més de tres punts, fins al 9,5%, la taxa més elevada des de l’agost del 2022.
«L’esforç d’absorció de costos per moderar els preus al consumidor per part dels supermercats es reflecteix en la màxima contenció dels PVP — preus de venda al públic—, malgrat l’encariment del combustible, l’electricitat, els nòlits i determinades matèries primeres que repercuteixen en la producció, transformació i distribució d’aliments i altres articles bàsics», han assenyalat des de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas), que agrupa cadenes com Mercadona, Consum, Masymas, Lidl, Dia, Coviran i Gadis, entre d’altres.
L’organització sectorial també destaca el «gran impacte» que està tenint l’augment dels costos sobre els productes amb una elevada dependència del plàstic, especialment pels envasos. Aquest factor s’afegeix a l’encariment del transport i de l’energia, dos elements que incideixen directament en els costos logístics i de distribució.
Segons la patronal, el mercat espanyol de la distribució alimentària continua mostrant la seva fortalesa com a «dic de contenció» davant la inflació gràcies al seu elevat nivell de competència. La marca blanca ja representa gairebé la meitat de la cistella de la compra i contribueix a frenar l’augment dels preus, segons constata l’últim informe de la consultora Worldpanel by Numerator.
Sobrecost energètic
Segons Asedas, l’encariment dels aliments suposa per a les empreses perdre competitivitat, quota de mercat i marges. De fet, en períodes d’inflació elevada, com el viscut entre els anys 2022 i 2023, els marges empresarials van registrar alguns dels ni
La contenció dels supermercats impedeix que l’alimentació dispari els preus
vells més baixos dels últims exercicis, amb un 1,85% el 2022, segons recull l’informe de Distribució Alimentària de Proximitat d’Asedas i Retail Data 2025.
Els supermercats espanyols acumulen, a més, 110 milions d’euros de sobrecost energètic des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, en un context marcat per l’augment generalitzat dels costos. A això s’hi afegeixen altres factors com l’increment dels preus del transport, els materials d’envasament i determinades matèries primeres, que obliguen les empreses a buscar fórmules per contenir l’impacte sobre el consumidor final.
Aquest esforç de contenció es produeix, però, en un escenari en què les llars continuen molt pendents de l’evolució dels preus dels productes bàsics. Tot i que la inflació alimentària s’ha moderat respecte dels pics assolits en els darrers anys, qualsevol repunt en categories de consum habitual té un efecte directe sobre la despesa familiar i condiciona tant les decisions de compra com la preferència per productes més econòmics o de marca pròpia.
La cistella de la compra es va abaratir una dècima (-0,1%) a l’agost, mentre que la comparativa anual deixa una inflació alimentària del 2,3% i d’un 0,5% en el que va d’any, segons les dades de l’IPC publicades per l’INE. Dins de la categoria d’alimentació, ha destacat l’augment mensual del 2,3% de les llegums i les hortalisses fresques, mentre que, en sentit contrari, les fruites fresques han baixat un 3,8%.
En la comparativa anual, els ous continuen liderant els increments, amb una pujada del 12,5%. L’INE ha destacat que l’augment anual del 2,3% a l’agost és set dècimes superior a la taxa registrada al juliol, quan la inflació alimentària es va situar en l’1,6%, i ho atribueix principalment al comportament de les fruites i els fruits de closca.
A l’altre extrem, des de l’agost de l’any passat, els productes que més s’han abaratit han estat el sucre (3,1%), el cafè, el cacau i les infusions (-2,5%) i la carn de porc (-1,4%). Des del gener, en canvi, les patates i els seus derivats han liderat els increments, amb una pujada del 3,2%, mentre que el sucre ha retrocedit gairebé quatre punts percentuals en aquest període.