Eclipsi històric
Diari de Girona. Desenes de milers de persones es mobilitzen arreu de les comarques de Girona per seguir el fenomen, tot i que els núvols van impedir gaudir de l’espectacle astronòmic amb plenitud.
Centenars de persones es concentren en miradors, espais elevats i punts oberts de les comarques gironines per seguir un fenomen excepcional i molt esperat arreu del territori. Famílies, grups d’amics i aficionats a l’astronomia converteixen la tarda en una gran cita col·lectiva marcada per l’expectació, els aplaudiments i les emocions compartides fins al vespre.
Les comarques gironines van viure l’eclipsi amb una expectació poc habitual i amb centenars de persones pendents del cel des de moltes hores abans que la Lluna comencés a avançar sobre el Sol. Miradors, esplanades, espais elevats i punts amb l’horitzó obert es van anar omplint de famílies, grups d’amics, curiosos i aficionats a l’astronomia decidits a no perdre’s un fenomen excepcional. Les ulleres especials van ser l’element comú d’una tarda que també va deixar telescopis, càmeres, cadires, tovalloles i gent arribant amb molta antelació per assegurar-se una bona posició.
A la ciutat de Girona, la muralla va començar a omplir-se molt abans que arribés el moment culminant. Les vistes panoràmiques de la ciutat van compartir protagonisme amb un Sol que anava quedant progressivament cobert per la Lluna, mentre els assistents buscaven el punt que els garantís una millor perspectiva. Trobar-lo també va formar part de la jornada. Hi havia qui encara volia continuar pujant i qui ja havia decidit que no calia fer ni un metre més. «Aquí ja es veu prou bé, no cal continuar pujant, que tinc els bessons carregats», va deixar anar un dels assistents a la seva parella.
L’expectació tenia una explicació. Feia més de 120 anys que Catalunya no vivia un eclipsi total de Sol, des del 30 d’agost de 1905, i Girona quedava molt a prop de la franja de totalitat, amb una ocultació del 98,8% del disc solar. Durant bona part de la tarda es va poder seguir com la Lluna anava guanyant terreny, però els núvols van començar a fer acte de presència a mesura que s’acostava el màxim.
«El núvol aquest ens està fent la guitza», es va sentir entre els presents mentre les ulleres especials es posaven i es treien segons les clarianes. La inquietud va augmentar quan quedaven pocs minuts per al moment més esperat. «Quina mala sort que tenim, ara mateix no es veu res», va lamentar Carles Gall. A les 20.15 hores, un núvol gros va acabar tapant completament el Sol des de la muralla i va frustrar bona part dels qui esperaven veure la màxima ocultació.
A l’altra banda de la ciutat, en canvi, la fortuna va ser diferent. Montjuïc sí que va poder gaudir del tram més espectacular. Centenars de persones s’hi havien instal·lat des de moltes hores abans, algunes amb tovalloles, cadires i begudes i d’altres fins i tot sobre les restes del castell per guanyar alçada. Jordi Colomer va resumir l’experiència amb una paraula, «espectacular», després de poder observar amb claredat el moment en què el Sol va quedar pràcticament ocult.
Quan la Lluna va cobrir gairebé tot el disc solar, les exclamacions de sorpresa van donar pas a una ovació espontània. «Per mi ha sigut inoblidable», va explicar Colomer. L’èxit de Montjuïc també va tenir una altra cara. La zona estava plena de vehicles des de feia hores i, acabat l’eclipsi, la gran quantitat de cotxes que baixaven del barri va obligar la Policia Municipal a regular el trànsit.
Un miler a Llagostera
Si a Girona ciutat els núvols van repartir sort entre la muralla i Montjuïc, a Llagostera la convocatòria va superar totes les previsions. Unes 1.000 persones es van aplegar per seguir el fenomen i l’Ajuntament ho va qualificar d’«èxit de convocatòria». «Molt contents que la gent hagi respost i sembla que ho hem pogut salvar. Encara que hagi estat menys del que hauria pogut ser, s’ha pogut veure alguna cosa», va valorar Mita Casanovas, de l’àrea de Cultura.
Des del principi, però, les nuvolades van anar creixent i el Sol quedava tapat de manera intermitent. «Ho veig negre», advertia Jordi Serra, de l’Associació Astronòmica de Girona. Un grup de joves de Ripollet que passaven uns dies a Platja d’Aro també començaven a assumir que la tarda podia acabar malament. «No fa bona pinta. Ara veient-ho potser era millor quedar-se a casa i veure-ho des de la tele», bromejava Gerard López.
La sensació general, malgrat la meteorologia, va acabar sent positiva. «M’ha agradat molt l’ambient del poble, les famílies amb el pícnic, les cadires que ens han facilitat…», explicava Trini Escabias. Rosa Casanovas, veïna de Llagostera, també es quedava amb la part col·lectiva de l’experiència. «Hi havia molta expectativa i quan he vist els núvols m’he decebut molt. Però, com que ho esperàvem tant, veure el Sol per mi ja ha estat un èxit. La gent i l’ambient ha estat molt bonic», afirmava. Des d’AstroGirona, Quim Elias ho resumia des d’una altra perspectiva. «Des d’un punt de vista de ciència, avui tothom en sap més».
La decepció també arriba a Sils
La mateixa batalla amb els núvols es va repetir més al sud de la Selva. A l’esplanada de l’església de Vallcanera, a Sils, els centenars de persones concentrades van arribar a pensar que es quedarien sense veure res. «Haurem d’esperar cent anys més», bromejaven alguns quan una nuvolada amenaçava de tapar-ho tot. Just quan havia de començar el fenomen, però, el cel va donar una primera treva i la gent va poder veure com la Lluna començava a cobrir el Sol.
L’alegria va durar menys del que esperaven. Quan s’acostava el moment de màxima ocultació, un altre núvol va tornar a aparèixer i va tapar el gran moment. Jonathan Llerena s’hi havia desplaçat amb la seva família des de Girona buscant «un lloc muntanyós». Nascut al Perú, ja havia vist un eclipsi complet i sabia que l’ocasió mereixia l’esforç. «No passa cada dia. És molt xulo veure-ho pas a pas», va explicar.
Al seu costat, Eugenio Hernández i Carmen Maldonado, una parella de jubilats residents a Vallcanera, s’hi havien acostat per curiositat i per tota l’expectació que havia generat l’eclipsi. El desenllaç els va deixar «una mica de decepció», però es van quedar amb «l’emoció de veure tanta gent junta» per contemplar el mateix fenomen.
Uns quilòmetres més al nord, l’estany de Banyoles també va començar la tarda amb la mirada posada tant en el Sol com en els núvols. Poc abans de l’inici, una nuvolada amenaçava d’esguerrar una experiència que els presents qualificaven d’«històrica». Aquesta vegada, però, la meteorologia va jugar a favor. «Sembla que els astres s’hagin alineat i, just al moment de començar, ha escampat», va celebrar Cayo Fabra des dels Banys Vells.
Fabra hi havia arribat especialment preparat, fins i tot amb un telescopi per observar el reflex de l’eclipsi, però aquesta no va ser la imatge majoritària a l’entorn de l’estany. Bona part del públic era de proximitat i havia improvisat la trobada amb familiars o amics.
La incertesa va durar molt més a la Costa Brava. Al far de Sant Sebastià, a Llafranc, centenars de persones es van repartir pels diferents miradors mentre els núvols amagaven el Sol i la Lluna durant bona part de la tarda. Molts dels qui hi havien anat amb ulleres especials gairebé no les havien pogut utilitzar i l’espera començava a pesar.
Passades les vuit del vespre, però, el cel es va obrir i el Sol i la Lluna van aparèixer darrere dels núvols. La reacció va ser immediata. Els aplaudiments van esclatar als diferents miradors abans que l’ambient canviés completament quan la llum va disminuir gairebé del tot.
No tots els punts de l’Empordà van tenir la mateixa recompensa. A Vilamaniscle, per exemple, Martí Font havia escollit el municipi perquè tota la família estiuejava a prop i pensaven que seria un bon lloc per seguir el fenomen. «Clarament ha estat una mala decisió. Hem quedat una mica decebuts», va admetre.
Ciència i poble a Gaüses
El recorregut va acabar amb una escena ben diferent a Gaüses, on la cita va anar molt més enllà de mirar el cel. Una escumadora que aquell mateix matí havia servit per preparar els formatges de Pasturabosc es va convertir en un instrument per explicar l’eclipsi. El professor de geologia de la Universitat de Barcelona Jaume Calvet va utilitzar l’estri en una de les explicacions científiques que va oferir davant d’una cinquantena de veïns. La trobada havia estat organitzada per Judit Nadal, antiga alumna seva i fundadora de Pasturabosc.
Allà, aquesta vegada, els núvols no van aconseguir fer la guitza. L’eclipsi va acabar sent una excusa per barrejar astronomia, divulgació i vida de poble, amb un resultat que va convèncer prou els organitzadors per començar a pensar en futures jornades de ciència amb el mateix professor. Els més valents encara van allargar la vetllada fins negra nit per observar les llàgrimes de Sant Llorenç.
«Ha sigut espectacular. Per a mi ha sigut absolutament inoblidable»
«Ha estat una mica decepció pels núvols, però ens quedem amb l’emoció de veure tanta gent junta»