El Govern ha rebut més de 12.000 al·legacions al Plater
Diari de Girona. Municipis gironins i entitats ecologistes i sectorials han demanat un desplegament més equilibrat de les energies renovables.
El Govern ha rebut 12.143 al·legacions en contra del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (Plater). Així ho va publicar ahir el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que ha iniciat el procés d’anàlisi de les al·legacions rebudes «per tal d’introduirhi totes aquelles que siguin tècnicament viables».
El Departament qualifica el tràmit com «un èxit» assegurant que aquestes al·legacions «donen resposta a la voluntat de participació pública expressada pel Govern, i són l’eina que permetrà ajustar els resultats a la realitat social de cada municipi». La consellera Sílvia Paneque diu que es tracta d’una eina de planificació territorial «que permetrà als municipis gestionar l’acollida de projectes d’energies renovables en els seus termes».
Malgrat això, el Plater ha generat un ampli rebuig entre ajuntaments, consells comarcals i entitats diverses, a les comarques gironines i en el conjunt de Catalunya, la qual cosa s’ha traduït en aquest gran volum d’al·legacions, el més elevat registrat mai al país segons els organitzadors d’un acte contra el pla que es fa avui al matí a l’Ateneu Barcelonès i en el qual hi haurà una nodrida representació gironina.
El Govern defensa que va animar ajuntaments, consells comarcals i diputacions a presentar les seves al·legacions «per millorar l’encaix de la proposta inicial a la realitat municipal», i per això des de l’Institut Català de l’Energia (Icaen) es van preparar eines específiques per facilitar la participació del món local. Detallen la creació de les Oficines Comarcals de Transició Energètica, l’habilitació d’un visor cartogràfic perquè cada ajuntament pogués consultar la proposta inicial i les més de 70 reunions amb els consistoris que les han sol·licitat.
Asseguren que des del novembre de 2025 «moltes entitats supramunicipals i corporacions locals han abordat de manera constructiva el debat sobre les al·legacions del Plater i han facilitat la creació de taules de treball i espais de diàleg», que s’han traduït en 1.312 al·legacions d’administracions. També han rebut més de 500 al·legacions d’entitats de la societat catalana, orientades cap a la metodologia d’elaboració de la proposta inicial. La resta procedeixen de la ciutadania.
Recorden que durant el període d’informació pública els ajuntaments han pogut reduir un 35% de la superfície total indicada com a prioritària per l’acollida d’energia solar fotovoltaica a cada municipi i que el document inicial preveu que cap municipi de Catalunya haurà de destinar més d’un 5% de la seva superfície a la generació d’energies renovables l’any 2050.
Un cop s’hagin analitzat les al·legacions i s’hagin fet les modificacions al document, s’obrirà un segon procés d’informació pública. Segons el Govern, l Plater reduirà les zones on es poden instal·lar actualment les renovables a només aquelles considerades com a prioritàries, i establirà un topall màxim de potència a cada municipi.
El territori manté el pols
Malgrat això, durant les últimes setmanes hi ha hagut un degoteig d’ajuntaments gironins que han anat presentant les seves al·legacions al Plater. Vilademuls, per exemple, demana la nul·litat del procediment i que es torni a tramitar des de l’inici, argumentant mancances en la participació i un repartiment territorial desequilibrat. Vidreres reclama directament la retirada total i la revisió del pla perquè considera que la proposta té una afectació excessiva sobre el patrimoni natural i el planejament urbanístic municipal. Torroella de Montgrí planteja una reducció molt important de la superfície apta per a fotovoltaica fins a 84,41 hectàrees, i Molló qüestiona que una part molt important del terme —unes 1.026 hectàrees— aparegui com a apta per a instal·lacions eòliques.
Per la seva banda, l’Associació de Naturalistes de Girona ha presentat 36 al·legacions «per reclamar més transparència, corregir errors i garantir un desplegament de les renovables més equilibrat territorialment». L’entitat demana prioritzar de manera efectiva els sòls urbans i antropitzats, agilitzar els projectes en les zones de prioritat superior, reforçar la protecció dels espais amb valor natural, ecològic i agrari i revisar els criteris per a l’eòlica i l’emmagatzematge. També reclama que les zones d’acceleració renovable tinguin efectes reals sobre la tramitació dels projectes i incorpora propostes específiques per adaptar el pla a les característiques de les comarques gironines.
En les seves al·legacions, Unió de Pagesos denuncia que el pla no incorpora tota la informació necessària per valorar l’impacte que el desplegament de les renovables tindrà sobre el territori. En concret, considera insuficient l’anàlisi de les afectacions sobre els espais agraris i sosté que això vulnera la Llei d’espais agraris, la normativa d’avaluació ambiental i la de procediment administratiu.
En canvi, Unefcat, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), EolicCat, el Col·legi d’Enginyers de Catalunya i Renovem-nos han presentat una al·legació conjunta perquè consideren que les zones de prioritat superior delimitades en la proposta són insuficients per garantir el compliment dels objectius renovables fixats per als anys 2030 i 2040. Per això, reclamen ampliar i redefinir aquestes zones perquè siguin viables i connectables a la xarxa. També demanen adaptar-les al model europeu de zones d’acceleració renovable i agilitzar la tramitació dels projectes.