El Govern eleva el sostre de despesa del 2027 a un rècord de 226.032 milions
Diari de Girona. Hisenda dona el tret de sortida als Pressupostos Generals de l’Estat amb l’aprovació de la senda de dèficit i deute, que se sotmetrà a votació al Congrés el 14 de juliol.
El Consell de Ministres va aprovar ahir el límit de despesa no financera dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2027, conegut com a sostre de despesa, que s’eleva fins a 226.032 milions d’euros, la xifra més alta mai autoritzada. L’import suposa un increment del 6,6% respecte a la despesa nacional de l’any passat, equivalent a 14.006 milions addicionals, i supera en més d’un 88% el nivell aprovat el 2018.
Amb aquesta decisió, el Govern dona el tret de sortida a l’elaboració d’uns comptes amb què aspira esgotar la legislatura en un exercici especialment sensible des del punt de vista polític. L’any 2027 estarà marcat per una intensa agitació electoral, amb la celebració dels comicis municipals, autonòmics i generals, cosa que converteix la tramitació pressupostària en una peça clau per a l’Executiu i per a l’estabilitat parlamentària dels pròxims mesos.
«Fem un pas fonamental en el camí per aprovar els comptes públics de l’any vinent, uns Pressupostos del 2027 que presentarem i que seran ambiciosos en l’àmbit social i responsables en el fiscal», va defensar el ministre d’Hisenda, Arcadi España, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Dues votacions
L’Executiu va aprovar amb el sostre de despesa els objectius de dèficit i deute públic per remetre’ls a les Corts Generals. La senda d’estabilitat s’haurà de sotmetre a votació al Congrés, a diferència del límit de despesa no financera, que no requereix autorització parlamentària. El Govern maneja com a primera data per al ple extraordinari el 14 de juliol i, si els objectius fossin rebutjats, una segona votació el dia 23. Superat aquest tràmit, España va indicar que l’avantprojecte pressupostari es portarà al Consell de Ministres després de l’estiu, en una data encara perconcreta.
El titular d’Hisenda va emmarcar el nou sostre de despesa en l’evolució econòmica dels últims anys i va assegurar que permetrà dissenyar uns Pressupostos amb els recursos més grans de la història en habitatge, beques, dependència, lluita contra la violència masclista i R+D+i. Segons la presentació del Ministeri, fins i tot descomptant l’efecte dels fons del Pla de Recuperació, que ja no computen en el límit de despesa i que el 2026 van pujar a 4.151 milions, el sostre de despesa creixeria un 4,6%.
La senda aprovada fixa un dèficit del conjunt de les Administracions Públiques de l’1,8% del PIB el 2027, davant el 2,1% previst per al tancament del 2026. Posteriorment baixarà a l’1,6% el 2028 i a l’1,5% el 2029. L’Administració General de l’Estat assumirà la major part de l’ajust, amb objectius de l’1,4% i l’1,3% en aquests tres exercicis. Les comunitats autònomes tindran un objectiu del 0,1% durant tot el període. Les entitats locals s’hauran de mantenir en equilibri pressupostari, i la Seguretat Social registrarà un dèficit del 0,2% el 2027 i del 0,1% el 2028 i el 2029.
España va remarcar que les autonomies no hauran de fer un esforç fiscal addicional i que disposaran d’un marge de 5.849 milions d’euros en tres anys. La senda va ser aprovada aquest dilluns en el Consell de Política Fiscal i Financera malgrat el vot en contra dels consellers autonòmics del PP.
L’«obsessió» del PP
Preguntat per la posició dels grups parlamentaris, el ministre va assegurar que «el sentit de vot es decideix el dia del vot» i va demanar una reflexió a totes les formacions. «¿Quines són les raons per dir que no al fet que els seus territoris tinguin 5.849 milions d’euros addicionals en marge fiscal en els pròxims tres anys?», va plantejar. Segons España, aquests recursos podrien destinar-se a reduir llistes d’espera, millorar les condicions del professorat de l’educació pública o reforçar el sistema d’atenció a la dependència.
El responsable d’Hisenda va acusar el PP d’actuar per «partidisme» i li va retreure la seva «obsessió» amb Catalunya. Segons el seu parer, l’«anticatalanisme visceral» dels populars busca enfrontar territoris i «no fa cap bé al país». España va defensar que un partit que aspira a governar hauria de reflexionar sobre si pot fer-ho alimentant l’enfrontament entre comunitats autònomes.
Hisenda s’ha obert a debatre un repartiment asimètric del dèficit autonòmic del 0,1% segons la situació fiscal de cada territori. España va recordar que aquesta fórmula ja es va utilitzar el 2013 sota un Govern del PP i va apuntar que Múrcia i el País Valencià, totes dues governades pels populars, estarien entre les comunitats més beneficiades. També va assenyalar que, en termes absoluts, la Comunitat de
Madrid seria l’autonomia més beneficiada pel marge fiscal de 5.849 milions.
El ministre va rebutjar així mateix que l’Administració General de l’Estat es reservi la major part del marge fiscal. Dels 1,5 punts de dèficit assignats a l’Administració Central el 2027, 1,2 punts corresponen a transferències a la Seguretat Social per uns 23.000 milions d’euros en compliment del Pacte de Toledo, i una altra dècima procedeix del nou impost a la banca, que l’Estat recaptarà el 2026 i transferirà a les comunitats el 2027. Descomptats aquests efectes, Hisenda afirma que l’Administració Central i les autonomies tindrien un marge equivalent del 0,2% del PIB.
El Consell de Ministres va aprovar els objectius de deute públic, que situen la ràtio del conjunt de les Administracions Públiques en el 97,6% del PIB el 2027, el 96,4% el 2028 i el 95,3% el 2029. La regla de despesa queda fixada en el 4% el 2027, el 3,8% el 2028 i el 3,6% el 2029.