Blog

Diari de Girona. El projecte per reduir la dependència exterior exclourà els gegants dels EUA i estarà operatiu la segona meitat de l’any que ve.

La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un «núvol públic sobirà» que reforci l’autonomia digital del país. El Govern de Salvador Illa obrirà avui la licitació per al desenvolupament d’un ambiciós projecte tecnològic que concentrarà una inversió màxima de 481 milions d’euros durant vuit anys i que no comptarà amb la participació de gegants tecnològics dels Estats Units, segons asseguren fonts de l’Administració catalana.

El núvol és la columna vertebral que sosté internet, des de les sèries d’entreteniment que veu un usuari fins a les aplicacions d’intel·ligència artificial que utilitza. Darrere d’aquest terme

Davant les tensions geopolítiques actuals, l’objectiu és assolir el «nivell més alt» de seguretat i sobirania

eteri s’amaguen els centres de dades, naus industrials habitades per servidors informàtics que processen milers de milions de dades sense descans perquè el món digital funcioni.

La iniciativa pública catalana seleccionarà un proveïdor europeu perquè construeixi un núvol públic que compleixi amb el «nivell més alt» de seguretat i sobirania en l’emmagatzematge i la gestió de dades. «Les tensions geopolítiques actuals fan més important que mai disposar d’una infraestructura que garanteixi la seguretat i la connectivitat de servei, que res ni ningú pugui intercedir per interrompre’n el funcionament», explica Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital.

La licitació que presenta avui el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) donarà un termini de poc més d’un mes perquè les empreses que aspiren a crear la primera regió cloud de Catalunya presentin les seves ofertes.

Segons Demetri Rico, director gerent del CTTI, l’adjudicació s’anunciarà entre octubre i novembre i al desembre començarà la «implementació de les infraestructures necessàries». L’empresa adjudicatària no haurà de trigar més de 12 mesos a activar el nou núvol públic sobirà, que haurà de donar servei tant al sector públic com al privat. El projecte s’haurà de materialitzar durant la segona meitat del 2027, explica.

Centres de dades

Això suposarà la construcció de nous centres de dades? No necessàriament, expliquen des de la Generalitat, ja que el proveïdor seleccionat podria aprofitar la infraestructura ja existent al territori per desplegar aquest núvol públic sobirà. El seu consum d’electricitat, anticipen, serà d’«entre dos i tres megawatts».

La licitació catalana per a un núvol públic sobirà, que arriba mig any més tard del previst, s’emmarca en la pressió creixent perquè la Unió Europea redueixi la seva dependència tecnològica dels Estats Units per la por que el president Donald Trump la utilitzi com a arma per coaccionar els seus aliats. Actualment, gegants com Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure o Google Cloud controlen prop del 70% del mercat europeu del cloud. Administracions públiques de països com França, Alemanya, Itàlia, Dinamarca i Àustria han començat a girar l’esquena a aquestes companyies.

La nova Llei de desenvolupament del núvol i la IA de la UE estableix requisits de sobirania per als proveïdors de núvol. Tanmateix, fins i tot els més exigents obren la porta a hiperescalars estatunidencs com Amazon, Microsoft o Google. Alguns com Microsoft han començat a formar entitats corporatives amb seu a Europa dirigides per consells d’administració compostos per directius europeus per adaptars’hi i continuar fent negoci al continent.

Tres empreses europees

No obstant això, des de la Generalitat asseguren que el breu termini donat per a la presentació d’ofertes —finals d’agost— fa «inviable» que el proveïdor seleccionat sigui dels EUA. A finals del 2025, el CTTI va fer una consulta de mercat sobre la viabilitat del projecte i només tres de les 13 propostes rebudes complien amb els requisits de sobirania exigits. Les tres eren d’empreses europees, asseguren.

Actualment, fins al 80% dels serveis de la Generalitat estan allotjats al núvol privat, més segur però amb capacitats més limitades que el núvol públic que ofereixen els grans proveïdors. «Per modernitzar els nostres sistemes, a nivell de connectivitat, plataformes o gestió de dades, necessitem les prestacions del núvol públic, però amb un plus de seguretat, sobirania i resiliència del servei», assegura Tort.

Amb el nou pla, l’Administració preveu que, el 2028, un 40% dels seus serveis passin a estar gestionats al núvol públic sobirà. Entre aquests, alguns tan importants com els de sanitat o els dels Mossos d’Esquadra. Un altre 30% quedaria al núvol ofert per proveïdors externs i un altre 30%, el que requereix més seguretat, al núvol privat gestionat per la Generalitat.

L’acord marc fixat pel Govern del PSC estableix que no hi ha un compromís de consum per part de l’Administració, sinó que s’anirà sol·licitant «sobre la marxa». L’empresa proveïdora també haurà d’assessorar els tècnics del CTTI sobre com migrar aquestes dades al núvol.