Catalunya aprova nous pressupostos tres anys després i Illa dona un impuls a la legislatura
Diari de Girona. ERC i els Comuns es reivindiquen com a partits responsables després de donar suport als primers comptes públics del Govern i adverteixen que vetllaran pel compliment dels acords.
Després de tres anys de pròrroga, Catalunya té nous pressupostos. Els primers de la legislatura, i caldrà veure si també els únics. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va sortir ahir victoriós del Parlament després d’un debat en el qual es va confirmar que l’aliança del PSC amb ERC i els Comuns, la que va crear la seva investidura, continua donant corda al seu Govern. 68 vots a favor –la xifra exacta de la majoria absoluta més un ‘sí’ per error d’una diputada de Junts– que valen una legislatura sencera i que just en l’equador del mandat són un revulsiu per provar de rellançar el seu projecte amb la vista posada en el nou model de finançament, a continuar fent front a l’accés a l’habitatge i en la inversió en les infraestructures i els serveis públics.
Després de la votació, que va anar seguida de l’aprovació de la llei d’acompanyament, el president va reivindicat la seva «política útil i d’acords» i va celebrar que aquests pressupostos dotaran Catalunya d’«estabilitat, certeses i capacitat d’actuació en un context internacional d’incertesa», a més de comprometre’s a executar «cada euro» tenint en compte que queda mig any per a això. En una carta enviada posteriorment a la militància del PSC va considerar que els nous comptes són «un punt d’inflexió històric per al país» perquè seran «decisius» per a la pròxima dècada.
El mateix missatge va proclamar la consellera d’Economia, Alícia Romero, des del faristol, des d’on va celebrar la «bona notícia» que suposa tenir nous comptes i es va desfer en elogis tant als republicans com als Comuns per prioritzar «el que uneix» les tres forces polítiques malgrat les diferències legítimes entre elles. Romero va recordar que es tracta d’un import de gairebé 50.000 milions d’euros, 9.000 milions més d’inversió que en els comptes del 2023 que ahir ja van quedar enterrats, i del qual tres de cada quatre euros es destinaran a «reforçar» l’estat del benestar. «Aquests pressupostos no són una declaració d’intencions, sinó una declaració de confiança en el país», va resumir.
Romero va aprofitar l’ocasió per posar el focus en el pròxim gran repte, que és el nou finançament que podria aportar a les arques catalanes 4.700 milions d’euros més l’any que ve. «Espero que arribin», va deixar caure en un encàrrec velat a Junts, clau per a la seva aprovació en el Congrés. Minuts abans, el diputat del PSC Jordi Riba anticipava que comença ara una «etapa exigent, la de complir» amb el pactat, a més d’haver repartit estopa, principalment, contra Junts i el PP per defensar baixades d’impostos i, alhora, més despesa. «Tombar aquests pressupostos no apropa Catalunya a cap transformació», va lamentar.
ERC va dedicar el seu torn a argumentar minuciosament el seu suport als pressupostos, una decisió que li suposa desgast perquè el consolida com a soci del Govern d’Illa. La portaveu dels republicans, Ester Capella, va llistar totes les novetats que inclouen els comptes i que porten el segell del seu partit. Entre les quals va citar la línia orbital de tren, el consorci que vigilarà les inversions de l’Estat, el pla de pobles per injectar recursos a la Catalunya rural o el nou ens que ha de donar a la Generalitat més pes en la gestió dels aeroports. «Aquests pressupostos no resolen tots els problemes del país, però incorporen eines i recursos que no eren abans de la negociació amb ERC», va concloure. Per als republicans s’obre una «nova etapa» en què el Govern ja no té «excuses» per donar un accelerament al mandat.
L’aprovació d’aquests comptes culmina l’estratègia que va seguir ERC des que Oriol Junqueras va recuperar el comandament fa ja alguna cosa més d’un any: donar suport al Govern d’Illa mentre guanya temps per intentar reconstruir el partit després de la crisi interna que li va esclatar el 2024 després de perdre la Generalitat. Capella va exposar que el seu aval als comptes no és un «xec en blanc» a Illa, però va afegir que el seu partit va arribar a la conclusió que era millor tenir uns pressupostos imperfectes que abonar el «bloqueig polític». També va defensar que Esquerra vol ser l’«alternativa» a l’executiu actual, malgrat que amb l’aprovació dels Pressupostos sortirà a la foto de l’acord al costat del president.
Els Comuns en presumeixen
En aquesta mateixa línia de deixar clar al Govern que no pot donar per descomptat un mandat plàcid malgrat el seu suport es van expressar els Comuns. «El futur de la legislatura dependrà de com s’abordin l’habitatge, Rodalies i els serveis públics. Ens trobaran de cara cada vegada que s’equivoquin de prioritats», va advertir Jéssica Albiach mirant al president Illa. La dirigent va continuar traient pit de com els seus sis diputats són determinants per «marcar les polítiques» que es fan a la Generalitat, especialment en matèria d’habitatge. De fet, va recordar que la limitació al negoci que es fa amb els pisos ha d’aprovar-se abans de l’estiu i que «llançar als especuladors» és un «deure patriòtic» i la «clau de volta» de la legislatura.
Partint d’aquesta premissa, Albiach va advertir als socialistes que tenir uns nous pressupostos expansius en vigor pot ser «una bona notícia», però «no suficient» perquè «queda curt» per fer front a la pobresa i revertir un creixement de l’extrema dreta que avança «per incompareixença» de les esquerres.
Per més que presumeixi Illa d’«estabilitat», els Comuns van advertir que el principal risc ve del flanc estatal si acaba materialitzant-se un tomb en la Moncloa. És per això que han citat al president perquè contribueixi al fet que el PSOE deixi de ser «un llast» perquè, malgrat considerar «un muntatge» algunes de les causes que el sotgen, també hi ha «els vicis de sempre» que cal «netejar» i poca proactivitat a l’hora d’impulsar el pla anticorrupció i d’impulsar polítiques socials de pes.