Espanya pot perdre 1.100 milions en ajudes aquest estiu si no compleix amb la UE
Diari de Girona. Brussel·les recorda al Govern que té fins a l’agost per aprovar un impost al dièsel i reduir la temporalitat dels interinsnL’Executiu de Sánchez sol·licita una pròrroga fins al març de 2027.
Des de fa just un any, la Comissió Europea manté suspès el desemborsament a Espanya de 1.100 milions d’euros dels fons Next Generation en considerar que el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern incomplia tres reformes que el mateix Executiu havia pactat amb Brussel·les: la pujada d’impostos al dièsel, la reducció de la temporalitat en el sector públic i la digitalització d’entitats regionals i locals. Un any després, d’aquestes tres condicions, la UE només dona per satisfeta l’última i recorda que el termini per complir les altres dues acaba el 31 d’agost, el que significa que a Espanya li queden dos mesos per convèncer la Comissió o perdrà definitivament aquests 1.100 milions. És per això que el Govern accelera els contactes amb Brussel·les per intentar salvar la quantitat.
El Govern espera rebre aquest mes el sisè pagament dels fons europeus de recuperació, que superarà els 7.000 milions d’euros. Abans que acabi l’any, Brussel·les hauria d’abonar un últim pagament d’uns 23.000 milions. Fins ara, Espanya ha percebut cinc desemborsaments per un total de 71.000 milions d’euros, a excepció dels 1.100 milions congelats a l’espera que l’Executiu de Pedro Sánchez compleixi les condicions pendents. Fonts comunitàries sostenen que la data límit del 31 d’agost és improrrogable perquè és el termini fixat a tots els estats membres per executar aquests fons.
El Consell de la UE només va autoritzar la Comissió a captar els diners als mercats fins al 2026, per la qual cosa faria falta la unanimitat dels Vint-i-set per prorrogar aquest termini. Tanmateix, l’Executiu va fer un nou intent aquest dimecres i va sol·licitar a Brussel·les que li doni més temps, fins al març del 2027, per reformar la normativa relativa a interins i complir les exigències de la Comissió i del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), que, arran de denúncies de treballadors espanyols, va considerar insuficients les tres vies de compensació per als interins que establia la llei de 2021: les indemnitzacions al final del contracte, els processos d’estabilització per oposició i la figura de l’indefinit no fix.
D’aquesta reforma depèn la major quantia dels fons europeus que estan en perill. La UE ha suspès el pagament de 626,6 milions d’euros a Espanya per no haver fet prou per protegir els treballadors de l’Administració que encadenen contractes temporals durant dècades. Un problema crònic que afecta entre 500.000 i 800.000 persones. La llei de 2021 va convertir en fixos mig milió d’empleats públics, el que va portar la Comissió Europea a avalar el desemborsament dels fons, però va fer marxa enrere arran de les resolucions del TJUE.
Fiscalitat verda
L’altra gran assignatura pendent que deixa en l’aire més de 475 milions és l’impost al dièsel. La fragilitat parlamentària de l’Executiu fa pràcticament inviable tirar endavant una mesura de la qual discrepen els socis d’esquerres. El pla de recuperació europeu establia l’obligació de reformar el sistema tributari per impulsar la fiscalitat verda i augmentar la recaptació en almenys un 0,3% del PIB. Espanya va arribar a estimar unes previsions d’ingressos per aquest gravamen, però Podem i altres socis rebutgen de ple la mesura.
Dins la reforma fiscal compromesa amb Europa per aconseguir el cinquè desemborsament dels Next Generation, el Govern es va proposar elevar 9,37 cèntims el preu del litre del dièsel, fins als 0,40 euros, la mateixa quantia amb què es grava l’impost d’hidrocarburs a la gasolina. Però Podem va tombar l’esmena del PSOE i Brussel·les, en veure que no s’aplicava l’impost, va congelar el pagament d’una part de les ajudes, 475,3 milions d’euros, al·legant que la reforma incomplia els compromisos en matèria de fiscalitat mediambiental. Des d’aleshores, els preus del dièsel han pujat al voltant d’un 8% malgrat les bonificacions fiscals que va prorrogar el Govern.
Falta per veure com impactarà en la percepció de l’Executiu comunitari la darrera pròrroga, aprovada pel Consell de Ministres dilluns, que substitueix la reducció de l’IVA als combustibles per un descompte gradual de l’impost a l’energia de 15 cèntims per litre al juliol, 10 cèntims a l’agost i 5 cèntims al setembre. El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va afirmar que Espanya exhaurirà «fins a l’últim moment» les negociacions amb Brussel·les. L’objectiu d’aquests contactes és convèncer la Comissió que els avenços de la recaptació en els últims anys han estat suficients per donar la reforma per complerta sense necessitat de recórrer al tribut al dièsel.