Experts alerten que la IA obliga a repensar com es busca i es reté el talent
Diari de Girona. Una jornada analitza la tecnologia en l’ocupació.
La intel·ligència artificial (IA) ja forma part del debat sobre el futur de l’ocupació i sobre la manera com empreses, administracions i treballadors hauran d’adaptar-se als canvis del mercat laboral. La seva aplicació en els processos de selecció, orientació i detecció de competències va centrar bona part de la jornada «Nous models de connexió entre talent i empresa», organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica celebrada aquest dimecres a l’Hotel Ultònia de Girona.
La trobada va reunir representants de l’administració, de l’empresa, del món sindical i de l’àmbit tecnològic per analitzar com millorar la connexió entre persones, competències, formació i necessitats empresarials. Hi van participar Maxi Rica, secretari general de la UGT a les comarques Gironines; Luís Rodríguez, subdirector general d’Ocupació i Territori del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya; Eduard Vadillo, director de l’àrea de
Persones i Institucional a Transgourmet Ibérica; i Ricard Martínez, Workforce & Talent Mobility Advisor per a Espanya i Itàlia de WCC Group. El debat va ser moderat per
Oriol Puig, subdirector de Diari de Girona.
La sessió va partir d’un diagnòstic compartit, el mercat laboral conviu amb empreses que tenen dificultats per trobar perfils adequats i persones que no sempre aconsegueixen accedir a feines alineades amb les seves capacitats. En aquest context, Ricard Martínez va situar la tecnologia com una eina per millorar aquesta connexió, però va remarcar que la IA no és un actor autònom al marge de les persones. «El que marca el que fa la IA som nosaltres, els humans», va afirmar.
El representant de WCC Group va explicar que la IA aplicada a l’ocupació no s’ha d’entendre només com una cerca de candidats per paraules clau, sinó com una eina per identificar competències, trajectòries i possibles encaixos professionals. «La tecnologia és un facilitador que ajuda les persones a trobar l’espai adequat», va assenyalar.
El primer bloc de la jornada es va centrar en les dificultats per connectar les persones que busquen feina amb les empreses que necessiten incorporar professionals. Els ponents van abordar el desajust entre oferta i demanda laboral i el paper que hi tenen les administracions, les empreses, els serveis de formació i els agents socials.
Des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, Luís Rodríguez va situar el repte en l’ordenació del sistema i en la cooperació entre actors.
Segons va exposar, cal optimitzar els recursos disponibles i alinear les polítiques públiques amb les necessitats de persones i empreses.
Rodríguez també va remarcar que l’administració necessita informació del teixit empresarial per poder dissenyar polítiques d’ocupació ajustades a la realitat del mercat. «És impossible per a l’administració saber què ha de fer sense tenir informació de les empreses», va assenyalar. Segons va dir, les polítiques públiques han de servir per reduir la distància entre el perfil de les persones que busquen feina i les necessitats reals de les empreses.
Trobar perfils adequats
Més enllà, els ponents de la jornada també va abordar les dificultats de les empreses per trobar perfils adequats i retenir-los. Eduard Vadillo va explicar que la manca de talent té conseqüències en l’organització interna de les companyies, especialment en els comandaments intermedis i en els equips que han d’assumir més càrrega de treball quan una vacant no es cobreix.
«Trobar persones és difícil, però trobar talent és encara més difícil», va afirmar el director de l’àrea de Persones i Institucional de Transgourmet Ibérica. Vadillo va diferenciar entre el cost operatiu i el cost emocional que suposa no trobar la persona adequada en el moment adequat, perquè obliga a reorganitzar torns, assumir sobrecàrregues i mantenir el funcionament ordinari de l’empresa.
També va remarcar que la relació entre empresa i treballador ha canviat. «El treballador et tria a tu, i com a empresa has d’oferir el millor que tinguis», va dir. En aquest context, va situar la permanència del talent com un dels objectius de les empreses i va admetre que el sector privat ha de millorar la relació amb els serveis públics d’ocupació. «Hem comès l’error que ens hem oblidat de l’administració en termes d’ocupació», va afirmar.
La jornada també va tractar l’impacte de la transformació del mercat laboral sobre les persones treballadores. Maxi Rica va advertir que el debat sobre el talent no es pot plantejar només des de les necessitats de les empreses, sinó també des de les trajectòries personals i professionals dels treballadors. El secretari general del sindicat va assenyalar que «moltes vegades, la gent que es forma té unes expectatives que no s’ajusten al que es troba al món laboral».
Rica també va posar l’accent en les dificultats de reincorporació de les persones que acumulen temps fora del mercat de treball. «Com més temps estàs fora del mercat de treball, més costa reincorporart’hi», va dir. En clau gironina, va recordar que l’ocupació ha crescut de manera continuada des de la pandèmia, però va vincular aquest creixement al debat sobre la qualitat dels llocs de treball i el retorn social de la riquesa generada. «No és normal que es generi més riquesa però no hi hagi aquest retorn», va afirmar.
La IA per anticipar necessitats
Un dels blocs centrals de la sessió es va dedicar a analitzar com la intel·ligència artificial pot ajudar a passar d’un model reactiu a un model més preventiu en l’àmbit de l’ocupació. El debat va abordar la possibilitat d’utilitzar millor les dades per detectar necessitats de perfils professionals, orientar itineraris formatius i reduir el temps de resposta entre una vacant i la incorporació d’un treballador.
Des del punt de vista empresarial, Vadillo va defensar que la tecnologia hauria de servir per anticipar problemes i no només per reaccionar quan la necessitat ja és urgent. «Cal que l’eina sigui de previsió, que m’ajudi a prevenir focs, no a apagar els que ja tinc», va afirmar. Segons va exposar, les empreses necessiten informació que els permeti planificar millor la incorporació i la permanència del talent.
Per la seva banda, Ricard Martínez va situar aquest canvi en la construcció d’un ecosistema en què interactuïn persones, empreses i orientadors dels serveis públics, i va posar com a exemple la seva plataforma Worknetix. Segons va explicar, l’objectiu no és substituir els actors actuals, sinó donar-los més informació per prendre decisions. «La IA no és una substitució, és redefinir com dediques els teus recursos», va assenyalar.
El debat també va abordar les garanties que ha de tenir l’ús de la IA en processos vinculats a l’ocupació. Rodríguez va afirmar que la intel·ligència artificial comportarà canvis en les condicions de treball, però va descartar plantejar el debat només en termes de substitució. «No crec que la IA vingui a substituir-nos, però crec que es produirà un canvi en les condicions de treball», va afirmar. També va afegir que la seva preocupació és «que no deixem cap persona fora».
Des de l’àmbit empresarial, Vadillo va situar la IA com una eina per accelerar processos, però no per substituir decisions rellevants. «Per a l’empresa pot aportar velocitat en els processos, però mai podrà prendre una decisió crítica», va dir.
Rica va reclamar que l’ús de la IA incorpori control social i va reclamar un «canvi cultural» per aconseguir que «l’economia estigui al servei de les persones» i, en conseqüència, «la tecnologia també ha d’estar al servei de les persones».