Adif no situa la plena normalitat a la xarxa de Rodalies fins al juny | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Adif no situa la plena normalitat a la xarxa de Rodalies fins al juny

  |   Novetats

Diari de Girona. El servei encara l’abril amb la infraestructura tensionada, unes 200 limitacions de velocitat actives cada setmana i talls en trams de les línies R4, R8, R3 i R15.

Les notícies per als usuaris de Rodalies no són per llançar coets. El sistema ferroviari a Catalunya inicia l’abril amb limitacions temporals de velocitat que cada setmana ronden les 200, talls programats en diverses línies i la fiabilitat sota mínims. A més, malgrat que el Govern estimava que la desitjada «normalitat» arribaria a principis de maig, des d’Adif ja avisen que no serà fins al juny.

Hauran passat més de quatre mesos des del fatídic accident de Gelida que va deixar Rodalies cap per avall. Un temps en què els ciutadans han après que les restriccions de velocitat dels trens en què viatgen són sinònim que, en aquell punt, la infraestructura no està com ha d’estar. O també han constatat que els plans alternatius de transport, com l’autobús, són més segurs que aventurar-se amb els horaris incomplerts de Renfe.

Els números ho expliquen: només el 16% dels trens de Rodalies van arribar puntuals al seu destí; la resta ho van fer amb una demora mitjana de 26 minuts. El problema va molt més enllà dels retards, i és que els trens suprimits també han estat a l’ordre del dia durant els dos primers mesos de 2026. Més de 5.300 serveis es van haver de cancel·lar al gener i febrer, segons les últimes dades de Renfe.

Tot això es tradueix en una desafecció cada vegada més gran pel servei ferroviari. En aquests dos mesos, Rodalies de Barcelona ha perdut més de dos milions de viatgers, que cada cop més aposten per fer els seus trajectes diaris per carretera. Ho sap bé el Departament de Territori, que des de l’inici de la crisi ha desemborsat més d’11,2 milions per al reforç de les seves línies interurbanes de bus. La factura pública de la crisi, però, és més àmplia. Al reforç dels autobusos cal sumar el reforç dels primers dies als trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que va suposar 128.693,30 euros. I el preu d’aixecar el peatge de la C-32 mentre va durar el tancament de l’AP-7 ascendirà a més de sis milions.

Però l’esforç econòmic no es fa només des de la Generalitat, sinó també des de l’Estat. Adif ha invertit en aquests dos mesos 110 milions en obres d’emergència, el mateix que va destinar l’empresa pública al manteniment de Rodalies els darrers sis anys. La responsable de la infraestructura ferroviària ha arribat a tenir simultàniament en l’entramat ferroviari català 400 treballadors buscant reduir al màxim les limitacions temporals de velocitat. Aquesta setmana hi ha actives 216 limitacions; l’1 de gener n’hi havia 133.

Tant per a Territori com per a Adif, recuperar la normalitat passa necessàriament per eliminar la majoria d’aquestes restriccions. Tanmateix, l’Administració catalana i l’empresa pública espanyola discrepen des de l’inici de la crisi sobre quan es podrà dur a terme això. En un primer moment, el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, va assegurar que la majoria de limitacions s’aixecarien al febrer. Més tard, va retardar la data fins a finals d’abril. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar que «com a molt» arribarien fins a la primera setmana de maig.

Però Adif ha retardat aquest retorn total a la normalitat fins al juny. Així ho confirmen fonts de la companyia després d’avançar-ho el president, Luis Pedro Marco, que va presumir al Congrés que la gestió de la crisi per part d’Adif és «per treure’s el barret». Marco va defensar que si no s’estan duent a terme encara més obres a la xarxa de Rodalies és perquè la Generalitat ho demana.

Discrepàncies

No és el primer enfrontament que tenen Estat i Catalunya per la gestió del caos ferroviari. La Generalitat va demanar a Transports que retardés les obres programades de manteniment als túnels del Garraf i el ministre Puente ho va rebutjar de ple. «No es podia esperar més», va declarar. El Govern volia esperar que es reobrissin alguns més dels trams que, després de l’accident de Gelida, van tancar al trànsit. Avui continuen sense servei per afectacions derivades del sinistre els trams entre Riba-roja i Reus de l’R15; entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell de l’R4; entre Martorell i Rubí de l’R8 i entre Ripoll i Puigcerdà de l’R3.

Fonts del sector ferroviari denuncien que, més enllà dels problemes de seguretat de la infraestructura, sindicats com és el cas del Semaf estan boicotejant la reobertura d’alguns d’aquests trams en el seu combat particular contra l’empresa.