El Cercle d’Economia reclama «moderar» l’arribada de migrants
Diari de Girona. L’entitat considera que cal prioritzar l’atracció de treballadors qualificats d’altres països per impulsar el creixement de l’economia
El Cercle d’Economia, entitat empresarial fundada a Barcelona el 1958, va demanar ahir restringir l’arribada de migrants, optar per una migració «més moderada» i prioritzar així l’atracció de treballadors qualificats d’altres països que permetin continuar impulsant el creixement de l’economia, però a través de sectors productius i d’alt valor afegit.
L’organització presidida per Teresa Garcia-Milà va aplaudir en una nota d’opinió la regularització extraordinària del Govern, però també va criticar que aquesta iniciativa és un reflex que «Espanya no ha tingut mai una veritable política migratòria», alertant al mateix temps que «continuar gestionant la immigració com s’ha fet fins ara dificulta el canvi de model econòmic que el país necessita».
«La coherència amb les capacitats exigeix tenir en compte que la pressió creixent sobre els serveis públics i, també, sobre el mercat de l’habitatge, en un context d’oferta molt rígida, fan aconsellable modular els fluxos d’arribada (de migrants) per reduir el desajustament entre oferta i demanda», resava la nota publicada sota el títol «La necessitat d’una política migratòria: model productiu, integració i benestar social».
L’entitat accepta que Catalunya necessitarà més migrants per compensar l’envelliment demogràfic, però que «l’aposta hauria de ser clara per un model més intensiu en productivitat, compatible amb una immigració més moderada en volum, més ordenada i alineada amb les necessitats i les capacitats reals del país». Com fer per seleccionar prèviament els migrants o filtrar les persones que vulguin entrar a Espanya és una cosa sobre la qual el Cercle va declinar pronunciar-se.
Motor de creixement
La migració està sent un dels motors de creixement de l’economia espanyola i catalana en l’actual cicle. Així ho van reconèixer des del Cercle i ho van quantificar altres institucions. Funcas, per exemple, estimava que la incorporació de la força laboral estrangera explica gairebé la meitat del creixement del
«Gestionar la immigració com fins ara dificulta el canvi de model que necessita el país», denuncia
PIB des de 2022 a Espanya.
No obstant això, des del Cercle es considerava que el perfil de migrants que està arribant i les condicions legals en què ho fan incentiven que acabin ocupant-se en sectors de baix valor i productivitat, és a dir, s’ocupen com a cuidadors, peons o cambrers i no com a programadors o metges.
El que està incentivant que l’economia catalana creixi més en quantitat que no en qualitat. Així ho reflecteixen les dades d’Idescat, que mostren com el PIB per habitant ha crescut entre 2019 i 2024 (últimes dades disponibles) un 19,1% a Catalunya, un 22,6% a Espanya i un 25,4% a la Unió Europea. És a dir, el Cercle argumentava que s’està creant riquesa, a Catalunya especialment, però s’està repartint entre més gent per aquesta intensa arribada de persones de l’estranger.
I això té efectes sobre l’ús dels serveis públics, com Rodalies o la sanitat, en els quals l’Administració no ha invertit com ho hauria d’haver fet. «Catalunya és avui un país dimensionat per atendre una població de sis milions, quan ja en té més de vuit», van criticar en la seva nota.
Prioritzar els treballadors
Segons el Cercle, és indispensable reformar la política migratòria i els canals d’entrada regular de persones. A Espanya nou de cada deu migrants entren per un aeroport. Des de la institució criticaven que un dels principals mecanismes de regularització hagi acabat sent un que va ser teòricament dissenyat per a excepcions, com és l’arrelament.
El que implica que una persona ha de passar dos anys en sòl espanyol fins a poder aconseguir un permís de treball. L’entitat no es pronunciava sobre de quina manera evitaria que arribessin migrants que avui entren com a turistes però que es queden per acabar treballant i acaben recorrent a aquesta figura de l’arrelament.
Les bosses d’irregularitat que això genera incentiven, al seu entendre, el desenvolupament de certes activitats econòmiques de baix valor, ja que els empresaris d’aquestes es valen d’aquesta mà d’obra barata per lucrar-se i perpetuen aquest model de creixement d’escassa productivitat. El Cercle va fer una crida a reformar la figura de l’arrelament i a exigir als migrants que vulguin portar familiars més garanties que acreditin que disposen de mitjans econòmics per mantenir-los.
És per això que des del Cercle es referenciaven en models com el del Canadà i Austràlia, on existeixen uns canals legals consolidats per, a través de visats que premien l’alta ocupabilitat dels sol·licitants, autoritzar l’entrada al país amb dret a treballar de manera legal des del primer dia.