Els catalans destinen el 95% del sou a cobrir les necessitats bàsiques
Diari de Girona. Les llars gasten ara 8.000 euros més l’any que el 2015
L’economia catalana «va bé», però això no es tradueix en una millora de les condicions socials dels catalans. «Catalunya combina un dinamisme econòmic i laboral rellevant amb una pressió creixent sobre les condicions de vida», diu el resum executiu del primer Informe Social de Catalunya, redactat amb l’objectiu d’«entendre com evolucionen les condicions de vida de la població i quins factors les estan modelant». Precisament aquesta bretxa és la principal conclusió a què arriba aquest exhaustiu document, de 257 pàgines, presentat ahir pel president Salvador Illa, en la que va ser la seva tercera aparició des que va tornar de la seva baixa mèdica.
Entre molts altres factors, contribueix a aquest desequilibri entre els resultats globals i la seva traducció en la ciutadania la crisi de l’habitatge. El lloguer o la hipoteca ja suposen la major despesa de totes les famílies independentment del seu nivell de renda. I també és la seva major preocupació: nou de cada deu persones afirmen que la situació afecta negativament la seva qualitat de vida. Han jugat un paper determinant per a aquest empobriment els preus del lloguer, que han augmentat un 129,4% des de principis de segle. Ara mateix, segons apunta l’informe, quatre de cada deu llogaters destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer i una llar catalana necessita 20 anys d’estalvi per poder-se costejar un habitatge de segona mà.
A més de l’habitatge, l’estudi, redactat per l’oficina de la Generalitat que estudia la renda bàsica universal, assenyala el conjunt del cost de la vida com un dels tres elements que posen en escac el benestar social a Catalunya. A nivell global, una llar catalana gasta avui 37.409 euros, gairebé 8.000 més que el 2015, quan es pagaven 29.778. És una xifra que, segons apunta el mateix informe, «reflecteix l’augment dels costos estructurals més que una millora equivalent del benestar real». Reforcen aquesta conclusió més dades com
A dia d’avui, les llars gasten 8.000 euros més a l’any per necessitats bàsiques que el 2015
els preus disparats de l’habitatge (que ha augmentat un 33% en l’última dècada) o l’augment dels preus dels aliments i subministraments (que ha pujat un 32%).
Així, l’increment dels salaris entre 2008 i 2023 (d’un 28,2%) no ha servit per evitar que el poder adquisitiu hagi caigut un 3,3% (i fins a un 5,6% per a les rendes més baixes).
La situació amb el cost de la vida és especialment problemàtica per a les famílies amb rendes més baixes. Les més pobres destinen dos terços dels seus ingressos només a sostre i alimentació. En conjunt, segons indica el document, cobrir les necessitats bàsiques — que inclouen també transports, roba, subministraments, etc.— s’emporta el 95% de la renda neta dels catalans. És quelcom que afecta sobretot al sud de Catalunya, on, malgrat els costos de vida més moderats, les rendes són tan baixes que, de mitjana, les famílies han d’aportar més del 100% dels seus ingressos per cobrir aquestes necessitats.
Repte demogràfic
La segona dinàmica que pressiona el benestar social de Catalunya, segons l’estudi, és la «transició demogràfica ja plenament activa». Intercedeixen en aquest punt factors com la baixa natalitat (la taxa de fecunditat a Catalunya es troba en un mínim històric d’1,08 fills per dona) i l’envelliment progressiu de la població (el 19,5% dels catalans tenen 65 anys o més i 320.000 viuen sols), però també la immigració. L’estudi assenyala que l’1,4 milions de persones que han arribat a Catalunya des de principis de segle tenen «un paper clau en el relleu generacional, el dinamisme econòmic i la sostenibilitat del benestar», però alhora plantegen «reptes d’acollida, integració i redimensionament dels serveis públics» en alguns territoris.
Finalment, l’estudi es deté en el canvi tecnològic i el canvi climàtic, factors que incideixen, segons defensen, cada cop més directament en la vida quotidiana dels catalans. Aquestes tres dinàmiques, segons recull l’estudi, fan que malgrat «una millora de diversos indicadors macroeconòmics i laborals», una part rellevant de la població experimenti dificultats materials sostenides i que la pobresa i el risc d’exclusió es mantinguin en nivells elevats.
Impacte en la infància
L’impacte és especialment greu en la infància. Mentre que el 24,8% de la població catalana, que representa gairebé dos milions de persones, es troba sota el llindar de la pobresa, la xifra es multiplica fins a un 36,5% en el cas de nens i nenes, tal com ja va dibuixar l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat fa poques setmanes. És a dir, malgrat un lleuger descens de les persones pobres a Catalunya en els últims anys, els indicadors que es refereixen a la infància continuen empitjorant. Alguns d’aquests dades, de fet, ja es van tractar en el primer informe del CETIS, presentat el passat setembre i centrat exclusivament en la pobresa infantil.
D’altra banda, l’Informe Social també destaca que en àmbits com l’educació, la salut o les cures, persisteixen desigualtats socials que condicionen oportunitats vitals. Sense anar més lluny, l’estudi admet que «el codi postal» condiciona l’esperança de vida amb diferències de 2,4 anys entre municipis i de més d’11 anys entre barris segons la renda dels seus habitants. A més, malgrat l’increment sostingut del PIB durant l’última dècada (d’un 2,4%), l’1% més ric de catalans acumula un quart (el 24,5%) del patrimoni del territori.
Polítiques socials i millora
Davant tots aquests reptes, l’Informe apunta que «el sistema de protecció ha estat clau per contenir l’impacte de crisis recents», però que els problemes són cada cop més complexos, i que la pressió de respondre a les urgències socials quan apareixen redueix el marge per a la prevenció i l’acompanyament sostingut en el temps. Així, el document apunta que els Serveis Socials catalans han ajudat a reduir un 31,9% la desigualtat a Catalunya, però que la capacitat redistributiva del sistema se centra en gent gran.
Per fer front a aquests dèficits, l’Informe Social aconsella, de manera general, que es prioritzi situar el cost de la vida i de l’habitatge en les polítiques socials; que es garanteixi la igualtat d’oportunitats i es redueixi la pobresa infantil; i que es reforci la seguretat econòmica del treball per estabilitzar les trajectòries socials.
El document també demana enfortir el sistema de cures davant l’envelliment de la població i guanyar capacitat preventiva per evitar la cronificació de la vulnerabilitat i anticipar-se a riscos socials cada cop més complexos. En tot cas, es tracta més d’un diagnòstic que no pas d’un tractament al problema.
Per això, durant la presentació d’ahir, en la qual també va col·laborar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, Illa va reivindicar l’acord de finançament presentat a principis d’any, que suposaria 4.600 milions d’euros més per Catalunya. «El finançament autonòmic és el finançament de l’Estat del benestar», va dir el president, que va vinculat directament aquests recursos addicionals amb reptes com enfortir els serveis públics i lluitar contra problemes com la pobresa infantil.