Vint-i-tres càmpings gironins estan situats en zones inundables
Diari de Girona. La Generalitat prendrà “decisions complicades” en els càmpings amb més risc d’inundació
Un total de 23 càmpings gironins estan situats en terrenys amb risc d’inundació. En destaquen alguns situats a la desembocadura de rius com el Ter, el Fluvià i el Tordera, on hi ha cinc càmpings gironins en aquesta situació.
Per a elaborar aquest mapa dels càmpings amb risc d’inundació, El Periódico de Catalunya, diari del mateix grup editorial de Diari de Girona, ha creuat dades de les zones inundables registrades pel Ministeri per a la Transició Ecològica (amb un període de retorn de 500 anys) i la geoposició dels càmpings llistats per la Federació Catalana de Càmpings.Pel que fa a la resta de Catalunya, 17 càmpings més estan en zones inundables. No obstant això, no tots ells -inclosos els gironins- estan situats en àrees de risc elevat. Per aquest motiu, el Govern prioritzarà actuar en els 16 establiments concrets que tenen més del 50% de la seva superfície en un lloc en el qual la probabilitat d’una riuada és més elevada.
La conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica treballa contra rellotge per tenir llest un mapa definitiu amb els punts vermells més preocupants. “Actuarem amb contundència però en diàleg amb el sector, que s’ha mostrat obert a col·laborar per solucionar el problema i adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic”, ha assegurat Sílvia Paneque, consellera i portaveu, en referència a la reunió que aquest dimarts ha mantingut el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, amb la Federació Catalana de Càmpings.
Rius pirinencs
Els Pirineus són un dels territoris de més risc, ja que hi ha poc marge de reacció per a evacuar els espais si les crescudes dels rius són sobtades. Quin tipus de mesures es prendran? Paneque admet que en alguns casos hi haurà “decisions complicades” que poden implicar tancar una part del càmping o el càmping sencer, però sosté que tot es farà de manera quirúrgica.
Es posa el focus en les àrees en les quals els períodes de retorn (el temps estimat que pot trigar un fenomen a repetir-se) són de 100 anys, sempre que no es puguin activar solucions que redueixin el risc d’inundabilitat. “En els càmpings situats en zones de flux preferent i sense cap mena d’infraestructura de protecció, on desallotjar en poc temps sigui difícil, s’actuarà amb determinació”, ha defensat la consellera. “Per sobre de qualsevol altra qüestió, està la seguretat de les persones”, ha afegit.
Es poden acabar expropiant càmpings? Paneque ha preferit no descartar cap escenari però ha advertit que encara és aviat per respondre a aquesta pregunta, ja que es canalitzarà cada cas de manera individual. Una possibilitat és apostar per compensacions econòmiques, però de moment el Govern encara no ha entrat en aquesta fase.
Mapes de perill
Durant les pròximes setmanes, la ACA (Agència Catalana de l’Aigua), el Meteocat i Protecció Civil tindran llestos els mapes de risc actualitzats. Serà a partir d’aquest document que es començarà a treballar per a reavaluar les activitats que es realitzen en els punts de més perill d’inundació.
“Començarem per les zones més vulnerables en les quals l’autoprotecció i les mesures correctores no serveixin per a allunyar l’amenaça”, ha precisat Paneque. L’Executiu català aclareix que s’actuarà sobre tots els edificis i àmbits i ha detallat que s’ha posat sobre la taula la situació dels càmpings perquè existeix un pla director de 2021 en el qual ja hi havia un diagnòstic.
La Federació Catalana de Càmpings (FCC), malgrat el posicionament caut que assegura tenir el Govern, ja ha manifestat que el tema, en la seva opinió, s’està abordant a la lleugera. Lamenten una alarma innecessària a partir de “informes obsolets”. En un comunicat, reclamen una reunió urgent amb Salvador Illa i asseguren que fa anys que els seus centres treballen per gestionar els possibles riscos amb sistemes d’alarmes i un altre tipus de mesures.
Blanes: sirenes d’alarma i sistemes d’autoprotecció
En el cas de Blanes, l’Ajuntament fa anys que demana als càmpings que tinguin plans d’autoprotecció vigents i a punt d’aplicar. En declaracions a TV3, el responsable de Protecció Civil d’aquest municipi, Josep Lluís Puy, diu que aquests plans permeten organitzar molt ràpidament l’evacuació quan hi ha perill d’inundació: «És una mena de pla d’emergència propi que organitza què ha de fer el càmping com avisar la gent que hi ha a dins o si els han d’evacuar». Puy afirma que molts càmpings ja tenen aquests plans, i també sistemes d’alerta que els avisen quan hi ha una crescuda a la Tordera, amb sensors que detecten el cabal en temps real. A aquests sistemes s’hi afegeix la informació proporcionada pel Meteocat i diverses estacions meteorològiques de la zona. Amb totes aquestes dades s’elabora una escala de riscos. Un d’aquests càmpings és el Bella Terra. Tal com afirma el gerent, Josep Ametller, «d’aquesta manera sabem què passa riu amunt, encara que aquí no sigui zona perillosa; tenim unes eines per ajudar-nos si algun dia s’ha de fer alguna evacuació». Segons expliquen a Blanes, els sistemes d’alertes van funcionar molt bé durant el temporal Gloria, i van poder actuar a temps.