Vint anys de Ryanair a l’aeroport de Girona
Diari de Girona. Opinió Lluis Sala Montero. Director de l’aeroport Girona-Costa Brava entre 2009-2019. La companyia Ryanair ha celebrat recentment els seus 20 anys de presència a l’Estat, presentant un dossier sobre la seva important contribució a l’economia, principalment, sobre el gran impacte en el turisme. Més enllà de las xifres, representatives de l’mportant efecte catalitzador del transport aeri en el territori, seria bo fer un recorregut sobre la presència de la companyia a l’aeroport de Girona, únic aeroport de l’Estat amb presència durant tots aquests anys.
Ryanair va fer els seus primers passos a l’aeroport de Girona al desembre del 2002 amb un vol a Frankfurt i dos mesos més tard obrint rutes a Londres i Milà, revolucionant el sector i reinventant la forma de viatjar, oferint preus entre 12 i 15€ per viatge d’anada a les citades destinacions.
El territori i l’aeroport de Girona van ser claus per a l’exitosa implantació i palanca de la companyia, que es concreta al febrer de l’any 2004 manifestant l’interès en volar a altres 14 aeroports regionals de la xarxa espanyola. L’elecció de Girona com a inici de l’activitat no va ser per casualitat sinó que l’elecció va ser sustentada en la seva ubicació geogràfica, donant servei a un territori molt atractiu des del punt de vista turístic amb una important àrea d’influència que abasta no només la província de Girona, sinó també el Maresme, el Vallès, Barcelona i el sud de França.
Però el més important va ser la visió dels responsables polítics i econòmics gironins de la oportunitat que representava l’arribada de Ryanair per al desenvolupament i connectivitat del territori, així com la ràpida adaptació que va fer el gestor aeroportuari en les instal·lacions per adaptar-les a un producte innovador dins del sector, convertint l’aeroport de Girona en model operatiu per la resta d’aeroports de l’Estat.
L’empenta pel ràpid creixement de la companyia a l’aeroport el va donar la entitat Girona Centre Logístic amb el suport del Govern de la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines, signant, el març de 2003, un contracte de publicitat amb la companyia Ryanair. El resultat d’aquest contracte va superar les expectatives previstes amb l’arribada de 500.000 passatgers a l’estiu del 2003, fet que va fer que les parts pactessin renovar el contracte publicitari, que es va concretar el primer de març del 2004 amb una durada de dos anys amb opció de renovació per altres dos anys.
La companyia estableix una base d’operacions a l’aeroport amb 3 avions i dobla el número de rutes i vols, donant peu a un creixement espectacular fins els 5,5M de passatgers durant el 2009, passant a disposar de fins a 10 avions a la base de Girona.
Al mateix temps, el sector del low cost consolida la seva implantació a Europa i s’obre un escenari de gran competència en el sector. La posada en servei de la nova terminal a l’aeroport de Barcelona, el juny del 2009, soluciona els problemes de congestió, oferint una important capacitat addicional que facilita l’accés de nous entrants. La companyia Ryanair, en plena estratègia de creixement, ho contempla com una gran oportunitat i obre operacions l’octubre del 2010 a Barcelona, posant en qüestió la seva estratègia a l’aeroport de Girona. Aquesta nova estratègia va fer que es modifiqués de forma important la ruta de l’aeroport de Girona, canviant la tendència del darrers 5 anys, entrant en un escenari d’incertesa.
En aquest entorn , apareixen dues circumstancies que influeixen en el debat aeroportuari català: Un clar posicionament amb la companyia Spanair com a aposta catalana per al desenvolupament de l’aeroport de Barcelona per part de polítics i part important de l’empresariat català i en segon lloc, eleccions al Parlament de Catalunya al Novembre del 2010 que donaren peu a un canvi de Govern.
Els arguments de la companyia Ryanair per a la seva entrada a Barcelona varen ser: 1) Importants competidors a Barcelona 2) Poca diferència de costos aeroportuaris entre operar a Barcelona o Girona 3) Disponibilitat de capacitat, slots i terminal 4) Discriminació per el suport financer a una companyia «a vora del col·lapse i condemnada al fracàs».
En aquest nou escenari, Ryanair sol·licita una revisió de l’acord per mantenir els 5M de passatgers a Girona, arribant a un principi d’acord per als propers 5 anys, subjecte a l’aprovació del nou Govern sorgit de las eleccions de finals del 2010. Aquesta aprovació no es produeix i el desacord facilita una actuació contundent per part de Ryanair al febrer del 2011 retirant 5 avions i una important cancel·lació de rutes i freqüències baixant pràcticament a la meitat el nombre de passatgers.
A finals del 2011, el nou Govern arriba a un marc d’acord amb la companyia per un escenari de 3M de passatgers, en funció de las tarifes aeroportuàries que el gestor estava avaluant. Al juliol de l’any 2012 s’aprova un nou marc tarifari per part del gestor aeroportuari AENA que incrementava la diferència de taxes entre els aeroports de Barcelona i Girona, una actuació que no va representar cap modificació de l’estratègia de Ryanair a Girona.
L’arriscada i complicada aposta per la companyia Spanair va acabar en fracàs el 27 de gener del 2012 malgrat el gran suport financer rebut. El 12% de slots de la companyia a l’Aeroport de Barcelona es van repartir de forma immediata entre Vueling i Ryanair l’estiu del 2012.
Deu anys després, s’han incorporat noves companyies a Girona, Ryanair es manté com la primera amb numero de passatgers i dos del quatre arguments per obrir operacions a Barcelona encara persisteixen… L’aeroport de Girona disposa d’una infraestructura de primera i un clar posicionament estratègic en el sistema aeroportuari català com a segon aeroport de Catalunya i el primer del sud de França i això ha de fer possible definir estratègies per a desenvolupar el seu potencial. La necessitat d’optimitzar la capacitat de l’aeroport de Barcelona obre un ventall d’oportunitats que hauríem de saber aprofitar.