Una quarta part de l’aigua potable es perd per culpa de les fugues
Diari de Girona. L’ACA calcula que 134.300 milions de litres es perden i no assenyalar cap municipi perquè creu que és un problema generalitzat. El Govern no veu «cap sentit» a convocar una nova cimera.
Catalunya perd una quarta part de la seva aigua potable per culpa de les fugues a la xarxa de distribució. És a dir, només l’any passat es van perdre per les canonades de la xarxa catalana 134.300 milions de litres. Les dades les va revelar el PSC durant la cimera contra la sequera que divendres va fer seure a tots els partits polítics per consensuar les noves propostes per fer front a la sequera.
Sense aquestes fuites, Catalunya tindria el doble de reserves d’aigua de les que té ara i no hi hauria alerta per sequera, apunta la informació. Les xifres, facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), transcendeixen després de la cimera, que es va tancar sense un acord sobre les multes a municipis. De fet, el Govern permetrà omplir les piscines municipals «per raons de salut pública».
Amb els 134.300 milions de litres perduts el 2022 es podria omplir gairebé tot el pantà de Sau, precisa la informació avançada per RAC1, que també indica que el percentatge d’aigua que es perd a Catalunya és molt similar al que
Les zones humides de Catalunya, corren més perill que mai. La sequera no sols danya a flora i fauna, sinó que també posa en escac la lluita contra el canvi climàtic. «La sequera prolongada no és gens positiva, ho estem notant en els censos d’ocells d’hivern», es lamenta Sergio Romero de Tejada, director del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà (a la imatge). L’ecosistema està adaptat a l’aridesa durant els mesos d’estiu, que és quan se solen assecar les llacunes. El problema és que cada vegada costa més que s’omplin les basses i s’inundin els camps. «Per tant, hi ha menys hàbitat i menys menjar. Les últimes tardors no hem fet el `reset’ habitual per la falta de pluges i això s’ha notat en el nombre d’ocells», conclou el director del parc.
es malgasta a la resta d’Espanya. De fet, l’ACA no ha assenyalat amb el dit cap municipi en concret
perquè creu que és un problema generalitzat.
El Govern i els partits es van reunir la cita va acabar sense acord. El principal escull va ser l’aplicació de la moratòria al règim sancionador: si bé la proposta d’Acció Climàtica fixava per al juny l’inici de les multes, l’última oferta va ser traslladar-la a juliol, però el PSC va defensar que havia de ser al setembre, és a dir, després de la temporada estival. Una condició que l’Executiu va considerar inacceptable perquè, sense l’element dissuasori de les multes, l’arribada a l’estat d’emergència, és a dir, a les restriccions en el consum domèstic, ara previst per al setembre, es podria avançar.
El propi president de la Generalitat va defensar les sancions en cas d’incompliment del decret de sequera. Aragonès va remarcar que no hi ha cap afany recaptador: «Si tenim una normativa s’ha de complir, i si no es compleix hi ha d’haver conseqüències». El president va reiterar que el Govern serà «flexible», i va afirmar que l’executiu ha d’»acompanyar» els municipis.
El fracàs de la cimera per la sequera ha tornat a erosionar les relacions entre Govern i partits de l’oposició. La reunió va acabar sense cap acord sobre la situació de manca d’aigua, i l’endemà mateix el PSC va instar l’executiu a convocar una nova trobada.
El Govern assegura que mantindrà el contacte amb els partits per parlar de la situació de l’aigua, però no preveu cap cimera nova per ara. «No té cap sentit», han insistit fonts de Palau consultades per l’Agència Catalana de Notícies.