Blog

Fa temps que el Govern espanyol estudia la possibilitat d’una modificació puntual de la llei de Propietat Horitzontal perquè les comunitats de veïns puguin vetar al seu edifici que un habitatge de lloguer turístic hi pugui operar, encara que tingui tots els permisos. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va avançar ahir que el seu departament ha conclòs, després d’analitzar la jurisprudència sobre aquesta matèria que ha emès el Tribunal Suprem, que hi hauria marge legal per plantejar una mesura d’aquesta mena.

Després de l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona d’extingir totes les llicències turístiques el 2028 i del de Madrid de suspendre els nous permisos, el Govern espanyol també va moure ahir fitxa. La ministra Rodríguez va afirmar que l’administració central esgotarà el marge de competència per intentar reduir la proliferació descontrolada d’aquesta classe d’habitatges, molts dels quals són il·legals, que redueixen l’oferta de lloguer residencial i, per tant, apugen els preus a les grans ciutats i les zones turístiques, principalment.

“Si cal abordar la reforma de la llei de Propietat Horitzontal, aleshores, farem una proposta. Tot i això, per poder ser llei, per poder arribar a aquesta consecució, després necessitarem forjar els acords parlamentaris, i jo tinc confiança que en una qüestió com aquesta ho aconseguirem”, va afegir la titular d’Habitatge, que es va reunir ahir amb la presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, María José García-Pelayo, alcaldessa de Jerez de la Frontera, del PP, i que també ha mostrat preocupació per la multiplicació sense fre d’habitatges turístics a les ciutats.

El ministeri indica que una comunitat pot decidir si vol conviure amb una activitat econòmica

El Ministeri d’Habitatge es basa en la jurisprudència del Tribunal Suprem que, segons va afirmar ahir Rodríguez, apunta al fet que les comunitats de propietaris tenen “molt a dir” a l’hora de conviure amb una activitat d’índole econòmica, com ara un habitatge de lloguer turístic. L’Alt Tribunal, en dues sentències publicades a finals del 2023, va concloure que, en efecte, el lloguer d’habitatges per a ús turístic és una activitat considerada econòmica. D’aquesta manera, els jutges van donar la raó a dues comunitats de propietaris de Sant Sebastià i Oviedo que demanaven el cessament d’aquesta activitat.

La ministra va assegurar que, “quan entra en conflicte el dret a l’accés a un habitatge digne i el desenvolupament d’una activitat econòmica, els ajuntaments, les comunitats autònomes i el Govern d’ Espanya no podem dubtar; hem de fer costat sempre a la ciutadania i al dret d’accés a un habitatge digne”. També va afegir que “observem com aquest fenomen –la proliferació dels habitatges de lloguer turístic– canvia el nostre model de convivència, el de desenvolupament i el de progrés de les nostres ciutats i, per tant, també hi hem d’intervenir”.

El Ministeri d’Habitatge i el d’ Indústria i Turisme encara treballen conjuntament en l’adaptació a Espanya del reglament europeu que regula el fenomen de les plataformes que oferei xen els allotjaments turístics. L’objectiu del Govern espanyol és accelerar l’entrada en servei d’un portal únic a escala nacional sobre habitatges de lloguer turístic per, a continuació, perseguir els immobles il·legals que es comercialitzin.

Dues sentències del Suprem han donat la raó a propietaris que volien el cessament del lloguer turístic

Isabel Rodríguez va assenyalar ahir que aquest registre estatal “ens permetrà tenir aquestes dades [d’allotjaments turístics] per facilitar la feina a totes les administracions i poder treballar amb més cohe­rència en el disseny de les polítiques públiques d’habitatge”. La ministra va insistir a fer servir aquest portal. “Entre altres coses, la plataforma ens permetrà perseguir una cosa en què totes coincidim: abordar l’abús d’aquesta mena de situacions que lesionen el dret a l’habitatge amb un ús residencial”, va afegir.