Una cistella nadalenca amb xifres rècord
Diari de Girona. Preus alts. L’Organització de Consumidors i Usuaris calcula que el cost de la compra d’aliments per a les properes festes creixerà un 10,3%. Molts ciutadans aprofitaran aquests dies per programar els menús que posaran a sobre de la taula.
La setmana del pont de desembre és, per definició, la que dóna el tret de sortida a les compres per a la cistella d’aliments del Nadal. I encara que les altes temperatures havien alentit fins ara el ritme de vendes a mercats i supermercats, tot apunta que en les properes dues setmanes les famílies es dedicaran als preparatius. Preparar i proveir les taules nadalenques serà, un any més, una tradició cara per culpa de la inflació. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que el cost de la compra d’aliments per a aquestes festes creixerà un 10,3%. I, encara que els màxims històrics que molts productes van registrar el 2022 es mantindran, aquests seran els dinars i sopars nadalencs «més cars» dels últims anys, assegura l’entitat, que ha elaborat un estudi a partir dels productes més consumits en aquestes dates.
Segons les dades del primer control de preus que realitza l’OCU (dels tres que té previstos), l’augment mitjà d’aquest Nadal és del 0%, és a dir, que els preus es congelen de mitjana, després de les pujades del 8% el 2021 i del 5,2% el 2022. El problema, destaca l’organisme, és que la majoria dels preus dels productes de la cistella nadalenca es mantenen en el seu màxim. De fet, dos de cada tres productes que componen la cistella de Nadal es troben en aquest import rècord: les carns i el marisc són els aliments més castigats pels increments, mentre que el peix és el que protagonitza les (timides) baixades.
Així, les cloïsses gallegues (o cloïsses llimacs), amb una pujada del 23% respecte fa un any, són el producte nadalenc que més ha pujat aquest 2023. Per darrere hi ha el besuc (+11%), la llombarda (+7% ), el gall dindi (+6%), el rodó de vedella (+5%), la pinya i els percebes gallecs (tots dos amb un increment de l’1%). Però no tot són augments. El llobarro, el lluç, els llagostins i la pularda són els productes de consum nadalenc que més baixen.
Una bona planificació
L’OCU calcula que els espanyols gastaran de mitjana al voltant de 745 euros aquest Nadal, xifra que suposa un augment de l’1,3% i 10 euros més que l’any passat. L’anàlisi que elabora l’organització inclou un total de 16 aliments típicament nadalencs adquirits a mercats municipals, supermercats i hipermercats de 10 ciutats espanyoles un mes abans del Nadal. El següent informe es realitzarà després del pont de la Constitució, i el tercer, ja a les portes de la nit de Nadal.
Per intentar estalviar tant com sigui possible, l’OCU aconsella dur a terme una bona planificació de les compres i substituir els productes més cars o els que més s’encareixen per altres alternatives més barates, a més de comparar preus entre diferents establiments, especialment per als productes més bàsics de la cistella de la compra. «Els que vulguin evitar que els agafi el tren d’última hora i intentin esquivar el repunt final de preus, ja haurien de fer les compres, ser previsors i anticipar-se», insistia recentment Carles Torrecilla, professor del departament de Direcció de Màrqueting de l’escola de negocis d’Esade.
Amb tot, els establiments comercials confien que l’escalada de preus no desincentivi les compres nadalenques. «Esperem mantenir la tendència de creixement habitual en aquestes dates», explica Nuria Cardoso, directora de Comunicació de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas). «Això sí, tenint sempre en compte el context d’incertesa en què ens hem mogut durant els últims mesos i que pot continuar afectant els hàbits de compra dels consumidors», matisa la portaveu d’Asedas.
Els que ja fa dies que omplen les neveres són els restaurants, conscients que la tendència de sortir a dinar o sopar fora de casa a les festes de Nadal, fins i tot els dies assenyalats com a més familiars, segueix a l’alça. «Menjar fora permet col·lectivitzar la despesa, pagant cadascú una part o dividint el compte entre els comensals, i no penalitza qui organitza l’àpat a casa», observa Torrecilla.