Un Pepe Sales per a Alejandra Pizarnik, el gran mite de la poesia argentina
Diari de Girona. Els temes que travessen la seva vida i obra, el suïcidi i el desarrelament, marcaran el certamen.
La poeta argentina Alejandra Pizarnik, un dels grans mites de les lletres llatinoamericanes, serà la protagonista de la setzena edició del Festival d’Art Independent Pepe Sales de Girona, organitzat per l’associació La Penyora Cultura. La vida i obra de Pizarnic (Avellaneda, 1936 – Buenos Aires, 1972) estan impregnades de temes com la solitud, el desarrelament o el suïcidi, ítems que seran el fil conductor del festival, que se celebrarà del 21 de gener al 8 de febrer.
«En un moment en què el desarrelament està tan present i que la societat ha de treballar en l’encaix social, hem triat una de les millors poetes del segle XX perquè el sentiment de pèrdua per tot allò que la seva família va deixar enrere travessa tota la seva obra», expliquen Consol Ribas i Lluís Llamas de La Penyora Cultura.
I és que l’escriptora i traductora, de qui enguany es commemora el mig segle de la seva mort, va néixer l’any 36 a l’Argentina, en una família de jueus de l’Est d’Europa que van perdre el nom abans d’arribar a Amèrica: els Pizarnik eren, en realitat, els Pozharnik. La família, però, sempre va recordar les arrels, per això a més de formar-se en espanyol, l’escriptora assistia també a una escola hebrea per aprendre ídix.
Pizarnik se suma així a una llista de personatges que han tingut un Pepe Sales, com ara Santa Teresa de Jesús, Charles Bukowski, Renèe Vivien, Roberto Bolaño o Maya Angelou, a qui van dedicar l’edició del 2021.
Com és usual, el personatge al centre del Pepe Sales serà una excusa per abordar diverses qüestions socials. Inspirant-se en el llegat de Pizarnik, les activitats dedicades al pensament reflexionaran sobre els fills de la diàspora, en el cas de l’argentina fugint de la persecució nazi, i sobre el suïcidi, «una realitat silenciada perquè implica un fracàs social o familiar», diu Llamas.
Una vida intensa i curta
Pizarnik va ser precoç: a dinou anys ja havia publicat el seu primer llibre, La tierra más ajena, i als 36 es va suïcidar després d’haver viscut una intensa i curta vida entre l’Argentina, França i els Estats Units.
Formada en periodisme, filosofia i pintura de la mà del pintor surrealista empordanès Joan Batlle Planas, Alejandra Pizarnik va patir una vida d’alts i baixos emocionals, amb una obsessió pel pes que la va dur al consum d’amfetamines.
Va viure l’ebullició del París dels 60, on va conèixer Julio Cortázar, Octavio Paz o Marguerite Duras. Allà va estudiar a la Sorbona i es va dedicar a la traducció i va publicar poemes i crítiques, fins que va decidir tornar a Buenos Aires i posteriorment, als Estats Units, gràcies a les beques Fullbright i Guggenheim.
Entre les seves obres més importants hi ha Los trabajos y las noches, Extracción de la piedra de locura i El infierno musical, a més dels seus diaris i correspondència, publicats després de la seva mort.